Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Milagros Pelegrín Bañuls

Identificació:Política
Data de naixement:s. xx
Data de defunció:s. xx
Nascuda a:Elx
Baix Vinalopó
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Elx
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

     

    Militant d’Unió Republicana i presidenta de la Unió de Dones Antifeixists, la primera notícia que en tenim és el seu viatge, en setembre de 1936, al front de Madrid en companyia de les també militants d’Unió Republicana Matilde Iborra i Antonia Castellano, amb l’objectiu de lliurar al Batalló Martínez Barrio 8.000 peces d’abric.

     

    També treballà com a cuinera de l’Hospital Municipal d’Elx des dels dies següents al 20 de febrer de 1936, quan les monges que hi treballaven foren substituïdes per dones contractades per l’Ajuntament d’Elx.

     

    Fou consellera municipal d’aquest organisme des del 22 de juny de 1938 fins al 10 d’agost de 1938, i s’ocupà dels departaments de Places i Mercats, i Beneficiència i Sanitat. Tot i que no fou infreqüent que consellers municipals il·licitans ocuparen més d’un càrrec, en el cas de Milagros Pelegrín el Consell Municipal li va plantejar un problema d’incompatibilitat per ser cuinera de l’Hospital Municipal. Ja com a consellera, va sol·licitar el càrrec d’inspectora d’infermeres de l’esmentat hospital, però el Consell Municipal no hi accedí. Unió Republicana va arribar a abandonar temporalment el Consell Municipal després que expedientaren Milagros Pelegrín per incompareixença en el lloc de treball.

     

    Quan acabà la guerra, va estar un mes a la presó però no arribà a ser jutjada. A partir d’aleshores, no va tenir cap actuació política fins a la mort.

    Obra:
    Fonts orals:

    Entrevista de Miguel Ors Montenegro a Milagros Pelegrín Bañuls (Elx, 25 d’abril de 1986):

    «Després del 20 de febrer de 1936, jo estava a l’Hospital perquè les monges se n’anaren i els malalts es van quedar al carrer. Vivia al costat i amb l’enrenou els malalts pensaren que allò ho anaven a cremar. Vam anar col·locant els malalts a les habitacions. L’alcalde Manuel Rodríguez Martínez es va assabentar, va venir i es va organitzar. Ens va preguntar si estàvem disposades a treballar. Es va formar un grup socialista, un grup comunista i un altre republicà, amb dues infermeres i una cuinera per a cada grup. D’Unió Republicana estiguérem Matilde Iborra que era infermera, Colasa i jo en la cuina. I ens vam posar a treballar durant tota la guerra i ens pagava l’Ajuntament.

     

                Jo tenia a ma mare malalta perquè ací vam patir molt la guerra. Li demanava a la directora que era socialista un permís per a anar a València a cercar arròs. Vaig encarregar a una companya que em fera el servei. La directora em va donar permís i me’n vaig anar. Quan vaig arribar a l’Hospital em vaig presentar i em va dir que aleshores ja no calia que tornara a la cuina, que si volia reingressar havia d’anar a la sala de tuberculosos. Jo m’hi vaig negar perquè no em sentia capaç de treballar d’infermera. I em va dir que adéu. A Bètera havia estat amb la germana de Matilde Iborra i hi havíem dinat amb molts «senyors» que havien eixit dels vaixells i de les presons. Uns dies després acabaria la guerra.

     

    L’Hospital funcionava amb tres torns (de sis del matí a dues de la vesprada; de dues de la vesprada a deu de la nit i de deu de la nit a sis del matí). L’Hospital tindria un centenar de malalts, però a més del municipal hi havia hospitals a la Glorieta, al carrer Cánovas del Castillo i al Passeig de Francos Rodríguez. Aquest últim és on estava el Coro Clavé, un edifici de tres plantes dedicat a hospital. Com a metge recorde al bon Andrés Bru, que era qui passava consulta. Si calia operar venien altres.

     

                Vaig ser secretària d’Unió Republicana i seríem més de 300. Féiem jerseis i roba per portar als fronts. Demanàvem en les tendes i vam crear un taller per a fer la roba. En una ocasió vaig a anar a Madrid a portar-la. La Joventut d’Unió Republicana podíem ser uns 50 o 60. I el partit podria tenir uns 800, teníem més gent que el PSOE, però ells tenien la UGT. Esquerra Republicana pràcticament no va existir. Teníem molts militants en el camp.

     

    Després d’acabar la guerra vaig estar un mes a la presó, tot i que no m’arribaren a processar. Matilde Iborra sí que estigué tres anys a la presó, entre Elx, Alacant i Barcelona. Vaig estar detinguda en Investigació, on havia estat abans la seu del Partit Comunista. No vaig ser objecte de maltractaments. En aquell lloc no es va purgar ni rapar ningú. Recorde haver-hi estat amb Rosa Brufal, amb la vídua de l’alcalde Juan Hernández Rizo...”.

     

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

     

    (25-IX-1936) El Día d’Alacant informa de la visita a Madrid al Batalló Martínez Barrio de les militants d’Unió Republicana Milagros Pelegrín, Antonia Castellano i Matilde Iborra, amb 8.000 peces d’abric.

     

    (22-VI-1938) Milagros Pelegrín Bañuls (UR) substitueix a Francisco Boiz Lizón com a consellera municipal. Rita García Agulló exposa que, malgrat la designació encertada, és incompatible per ser infermera municipal i rebre habers del municipi.

     

    (29-VI-1938) La consellera Milagros Pelegrín Bañuls (UR) sol·licita la plaça d’inspectora d’infermeres de l’Hospital Municipal. El Consell Municipal denega la petició, atès que ja s’ha nomenat per a aquest càrrec a Josefa Ferrández Latorre. Se cita també per quedar-se fora a Igualdad Rico Selva. Protesta de la consellera Milagros Pelegrín.

     

    (10-VII-1938) El setmanari Adelante protesta perquè la minoria socialista de l’Ajuntament impedix que la militant d’UR Milagros Pelegrín s’incorpore com a consellera municipal, per ser infermera de l’Hospital Municipal.

     

    (10-VIII-1938) Rafael Penalva Blasco (UR) i Antoni Amorós Orts (UR) substitueixen a Francisco Antón Rodríguez i a Milagros Pelegrín Bañuls com a consellers municipals.

     

    (15-II-1939) El Consell Municipal tracta l’expedient contra la infermera i consellera Milagros Pelegrín Bañuls (UR). El seu partit es retira del Front Popular i del Consell Municipal mitjançant carta del president d’Unió Republicana Juan Bautista Juan Vera. Diversos consellers intervenen per a explicar que no hi ha raons per a una actitud similar.

     

     (15-III-1939) El Consell Municipal estudia la incompareixença en el seu lloc de treball com a infermera de l’Hospital Municipal de Milagros Pelegrín Bañuls.

     

    (22-III-1939) Per l’assumpte de la infermera Milagros Pelegrín es nomena el jutge instructor a Joaquín Vidal Peinado (UR) i com a secretari a Joaquín Segura Payá (CNT).

     

     

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Ors Montenegro, Miguel (2008). Elche, una ciudad en guerra, 1936-1939. Elche: Ali i Truc.

    Actas municipales (1936-1939). Archivo Histórico Municipal de Elche.

     

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Republicanisme
    Vinculada a les entitats:
    • Unió Republicana
    • Agrupació de Dones Antifeixistes
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Miguel Ors Montenegro
    Darrera modificació:2010-10-04 19:51:31