Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Mercè Abella Alonso

Identificació:Actriu
Data de naixement:1846
Data de defunció:1924
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    actriu
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Com moltes altres actrius, abans de dedicar-se al teatre català formava part de les companyies de declamació castellanes. Reeixí en els papers de dama jove i, més tard, fou primera actriu. Va començar en el món del teatre als 10 anys formant part d’una companyia d’aficionats. És contractada com a dama jove per primera vegada al Romea la temporada 71-72, on actua amb Catalina Mirambell, Balbina Pi i Francesca Soler, i on representa El alcalde de Zalamea de Calderón, La flor en la muntanya de Ramon Bordas i Estragués, i El rector de Vallfogona de Pitarra. Roman diverses temporades en aquest teatre, on estrena obres de Víctor Balaguer, i d’Ubach i Vinyeta. També forma part de la companyia catalana del Teatre Romea que fa funcions al Liceu durant la temporada 71-72 i 72-73, sota la direcció de Joaquim Garcia Parreño, i a l’Olimpo. Al 1880 marxa a València, i a l’estiu d’aquest any actua al Teatre-Circ de Mallorca amb Lleó Fontova. Durant els anys següents, treballa al Liceu (81-82), al Tívoli (83-84) i al 1886 torna al Romea, on s’hi està fins la temporada 91-92, quan passa al Novetats. Al teatre del carrer Hospital estrena La filla del mar de Guimerà, per primera vegada com a primera actriu; a més d’altres obres de Guimerà, també representa peces de Soler i Hubert, Pitarra i Victor Balaguer, autors de moda llavors. A l’estiu de 1883 treballa al Novetats amb la companyia Valero-Vico. Malalties i problemes personals, entre ells la mort d’un fill, la fan deixar la carrera d’actriu cap a meitat dels anys 80. La seva situació econòmica era molt precària. Els últims dies de la seva vida va poder gaudir d’una petita pensió que li passava l’Ajuntament de Barcelona, gràcies a l’actor i director Ermengol Goula, a qui coneixia des que estudiava al Conservatori de Declamació, i que va deixar escrit que a la seva mort (1922) la seva pensió fos per ella. Va morir al desembre de 1924, quan ja feia vint anys que s’havia retirat dels escenaris.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Bernat i Durán, José (1924). «Apéndice. El teatro catalán». En: Díaz Escobar, Narciso. Historia del teatro español. Comediantes, escritores, curiosidades escénicas, vol. II, Barcelona: Montaner i Simón.

    Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.

    Julio, Teresa (en premsa). «Actrius». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

    La Vanguardia, febrer 1881-desembre 1950.

    Morell i Montardí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Renaixença
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Teresa Julio Giménez
    Darrera modificació:2010-09-28 15:29:57