Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Concepció Pallardó

Identificació:Actriu
Data de naixement:s. xix
Data de defunció:s. xx
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
    actriu
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    No tenim dades sobre la vida privada de Concepció Pallardó, una de les actrius de més renom de finals del XIX. Desconeixem la data de naixement i de mort, si bé sabem que en els seus darrers anys de vida va estar allunyada dels escenaris i va morir en la més completa indigència.


    La seva activitat artística comença el 1863 en un petit teatre per aficionats anomenat Mendizábal, acabat de néixer llavors, situat just al costat del Romea. Durant molts anys, actua en diversos teatres de Barcelona i rodalies, i entra al Romea al 1880 com a primera actriu, i comparteix cartell amb el quadre d’actors catalans format, entre altres, per Carme Parreño, Catalina Mirambell i Catalina Fontova. Hi treballa fins la temporada 1888-89, i estrena obres de Riera i Bertrán, Guimerà, Soler i Hubert, i Ferrer i Codina amb gran èxit: Corona d’espines, Com anell al dit, Judit, Lo dir de la gent, El pubill, El dring de l’or, Otger....

     

    A l’estiu de 1880 es trasllada al Teatre-Circ de Mallorca amb la companyia de Lleó Fontova, encapçalada llavors per Iscle Soler i Mercè Abella. Hi representa, entre altres, La dida de Pitarra i Dones de J. M. Arnau. Al 1893-94 actua al Teatre Granvia (abans Calvo-Vico) i la temporada següent, 1994-95, al Romea. Sota la direcció d’Enric Borràs, treballa al Romea i al Novetats. Durant l’any còmic de 1905-06 actua al Teatre Bartrina de Reus, i posa en escena obres de Guimerà, Ignasi Iglesias, Echegaray, Suderman, Maeterlink, etc.


    Després de gaudir dels aplaudiments del públic, va deixar els escenaris. La precària situació econòmica dels artistes retirats feia molt difícil la subsistència. Pallardó va conèixer la glòria a la seva joventut quan encapçalava els cartells del Romea i va conèixer la misèria a la vellesa, quan va morir desemparada i sola.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Fons Artís, capses 49-51.
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Bernat i Durán, José (1924). «Apéndice. El teatro catalán». En: Díaz Escobar, Narciso. Historia del teatro español. Comediantes, escritores, curiosidades escénicas, vol. II, Barcelona: Montaner i Simón.

    Curet, Francesc (1967). Història del teatre català. Barcelona: Aedos.

    Julio, Teresa (en premsa). «Actrius». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

    La Vanguardia, febrer 1881-desembre 1940.

    Morell i Montardí, Carme (1995). El teatre de Serafí Pitarra. Barcelona: Publicacions Abadía de Montserrat.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Renaixença
    Vinculada a les entitats:
    • Teatre Romea (Barcelona)
    • Teatre Novetats (Barcelona)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Teresa Julio Giménez
    Darrera modificació:2010-09-21 00:41:10