Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Joaquima Jaume Carbó (Quima Jaume)

Identificació:Poetessa, assagista
Data de naixement:abril de 1934
Data de defunció:gener de 1993
Nascuda a:Cadaqués
Alt Empordà
Lloc de defunció:Cadaqués
Alt Empordà
Llocs de vinculació:Cadaqués
Barcelona
París
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Quima Jaume va néixer a Cadaqués el 20 d’abril de 1934. Era filla d’un mariner mallorquí, Bartomeu Jaume, i de Mercè Carbó, natural de la vila daliniana. Del matrimoni de Tomeu i Mercè van néixer quatre fills: Maria, Frederic i les bessones, Quima i Esperança, deu anys més joves. Com és el cas d’altres univitel·lins, les dues germanes van viure més de la meitat de la seva vida en paral·lel. De primer, al paradís de llibertat i felicitat que representava el mar i la vida de família. D’aquella etapa neix l’afecció de la poeta per l’art i la música, però també per anar a pescar amb la barca del pare i per participar a les romeries i festes populars. De fet, gran part de la seva poesia és amarada de la nostàlgia del món de la seva infantesa. Més endavant, també les lectures i el cinema entraren a formar part de les seves predileccions. La biografia espiritual de Santa Teresa de Lisieux, Historia de un alma, va canviar el rumb de la seva vida i va decidir fer-se monja tancada, juntament amb la seva bessona. Ambdues entraren al monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les de Barcelona. Tanmateix cap de les dues no va poder resistir un canvi de vida tan radical: es posaren malaltes i sortiren del convent. Plegades van marxar a París. El contacte amb la cultura cosmopolita, amb altres lectures i amb altres gents van impulsar la recerca d’altres vies per viure l’espiritualitat. Quan torna de França el 1962, Quima va instal·lar-se a Barcelona, on va cursar la carrera de Filologia Catalana a la Universitat, mentre treballava com a parvulista. Un cop llicenciada, fou professora a les Llars Mundet, on s’educaven els nens orfes o abandonats. No és però fins a la mort de la seva mare que Quima Jaume va començar a escriure poemes. El fet d’arribar a la poesia quan fregava els cinquanta anys li va permetre parlar des d’una maduresa plena de lectures i diàlegs amb altres veus poètiques clàssiques o modernes. Altrament, en vida només va publicar dos poemaris: El temps passa a Cadaqués (1986) i Pels camins remorosos de la mar (1989), ambdós dedicats als pares. El primer té com a protagonista el pas del temps, el transcurs del qual fa que el paisatge feliç de la infància esdevingui l’escenari d’un drama, que porta cap a la desaparició dels éssers estimats i la solitud. Al segon, que va rebre el Premi Carles Riba, la poeta explora el mar més com a paisatge de l’ànima que no pas com a espai físic. L’abril de 1992 li va ser diagnosticat un càncer de colon. Va ser operada el 10 de maig a la clínica de la Sagrada Família de Barcelona, però va morir vuit mesos després, el 30 de gener de 1993, a Cadaqués. Deixava inèdit el tercer volum de la seva poesia Del temps i dels somnis. Cinc mesos després del seu traspàs, es van aplegar els seus poemes al volum Poesia completa (1993), publicat amb un «Pòrtic» de Maria Àngels Anglada. L’any següent van veure la llum Quatre sonets (1994), inèdits fins aleshores. I encara havent passat deu anys, Rosa Ardid i Neus Aguado van publicar poemes nous, reunits a l’antologia Misterioses fruites (2004).

Obra:Poesia

Jaume, Quima (1986). El temps passa a Cadaqués. (Pròleg de Marta Pessarrodona). Barcelona: Columna.

Jaume, Quima (1989). Pels camins remorosos de la mar. (Pròleg de Maria Aurèlia Capmany). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Jaume, Quima (1993). Poesia completa. (Pòrtic de Maria Àngels Anglada). Barcelona: Columna. (Inclou el poemari pòstum: Del  temps i dels somnis).

Jaume, Quima (1994). Quatre sonets. Mataró: Vèrtex.

Jaume, Quima (2004). Misterioses fruites. Antologia amb inèdits a cura de Rosa Ardid i Neus Aguado. Barcelona: Proa.

Assaig

Jaume, Quima (1991). «Anna Maria Dalí i Cadaqués». (Premi Carles Rahola, 1991). El punt, 20-5-1990, p. 12-13.

Fonts orals:

Maria Àngels Anglada, Marta Arbolí (1993) [Enregistrament sonor] «En memòria de Quina Jaume», (conferència feta a l'Ateneu Barcelonés, 2-6-93) presentació de Mariàngela Cerdà Surroca.

Alex Susanna, Maria Mercè Marçal, Marta Pessarrodona, Núria Candela (1994) [Enregistrament sonor] Presentació del llibre: Poesia completa de Quima Jaume (conferència feta a l’Ateneu Barcelonés, 15-2-1994).

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/jaumeq/ [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Aguado, Neus (1999). «A voltes cal canviar de ruta: Quima Jaume- Marguerite Yourcenar- María Zambrano». En: Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món. A cura de Lluïsa Julià. Barcelona: Proa, p. 122-147.

Aguado, Neus (2003). «Amb el dringar de les seves paraules». El País (27-2-2003).

Anglada, M. Àngels (1993). «Pòrtic». En: Jaume, Quima. Poesia completa. Barcelona: Columna, p. IX-XVII.

Ardid, Rosa (2003). «El temps passa i es torna poesia a Cadaqués». Avui (30-1-2003).

Bagué i Boada, Narcís (1990). «Quima Jaume i Carbó: qüestionari Proust». Setmanari de l'Alt Empordà (25 -7-1990).

Bosch, M. Àngels (1989). «Un altre estiu a Cadaqués». Avui (20-8-1989).

Capmany, Maria Aurèlia (1982). «Els camins de Quima Jaume». En: Jaume, Quima. Pels camins remorosos de la mar. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, p. 7-12.

Chavarría, Adrià (2003). «Pescadora de mots». Avui (30-1-2003).

Cotoner, Lluïsa (2006). «Poetes». En Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 311-313.

DD AA (2003). Album Quima Jaume. Barcelona: Centre Català del PEN Club.

Font i Massot, M. Rosa (2003). «La poesía de Quima Jaume: l’harmonia dels contraris». El Punt Diari (30-1-2003).

Nadal, Marta (2003). «Quima Jaume, deu anys d’absència». Serra d’Or núm. 517 (gener), p. 25-26.

Miquel, Dolors (2003). «Quima Jaume o quan el món es queda sense déus». Avui (30-1-2003).

Pessarrodona, Marta (1986). «Una germana de Marc». En: Jaume, Quima. El temps passa a Cadaqués. Barcelona: Columna, p. 11-13.

Pla, Jordi (1987). «El temps passa a Cadaqués». L’Empordà Federal (juliol).

Pla, Jordi (1992). «Hereves de Safo a l'Empordà». Revista de Girona, núm. 150 (gener-febrer), p. 52-55.

Rahola, Pilar (1993). «Quima». Avui (31-1-1993).

Roig, Montserrat (1992). «L'encantament del cor». En: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Barcelona: Edicions 62.

Vayreda i Trullol, Montserrat (1987). «La veu nova de Cadaqués». L'Empordà (16-9-1987).

Virallonga, Paco (1990). «Els ressons grecs de la mar de Cadaqués». El Punt ( 21-4-1990).

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Luisa Cotoner Cerdó
Darrera modificació:2010-10-02 20:18:06