Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Montserrat Roig Fransitorra

Identificació:Feminista, escriptora, periodista
Data de naixement:juny de 1946
Data de defunció:novembre de 1991
Relacions familiars:Filla d'Albina Fransitorra i Alenà, escriptora, i Tomàs Roig i Llop, advocat i escriptor. La sisena de set germans: Maria Isabel, Maria Rosa, Glòria, Joan Ramon, Maria Albina, ella i la menor, Carmina.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Bristol
Sant Petersburg
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    periodista
Condició Jurídico Etnica:
  • Lliure
Biografia:

Naix a Barcelona el 13 de juny de 1946, envoltada d’una família que li transmet l’amor per la literatura i per la seva llengua, la catalana. Cursa estudis primaris al Col·legi Mare del Diví Pastor, i el batxillerat a l’Institut Montserrat. El 1963 ingressa en la universitat i s’hi implica amb els moviments marxistes de resistència al franquisme. El 1966 es casa amb Albert Puigdomènech, militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), on més tard ella també s’afilia, de manera intermitent. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona (1968), comença a treballar com a redactora en la Gran Enciclopèdia Catalana. El 1969 viatja a la Universitat de Perugia (Itàlia); un any després naix el primer fill, Roger, i rep el premi Víctor Català pel seu primer llibre, Molta roba i poc sabó. Simultàniament, comença la seva intensa trajectòria periodística: en Tele-Exprés, Serra d’Or i com a redactora en el Diccionari de Literatura Catalana —més endavant, escriurà també per a L’Avenç, Els Marges, Destino, Cuadernos para el diálogo, Triunfo i Vindicación Feminista, entre altres. El 1971 se separa del marit i, poc temps després, comença una llarga relació amb Joaquim Sempere, pare del seu segon fill, Jordi, nascut el 1975. El 1972 apareix Ramona, adéu, i del 1973 al 1974 treballa com a lectora d’espanyol a la Universitat de Bristol (Anglaterra). El 1976 guanya el premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, novel·la que provoca un impacte considerable en la crítica literària del moment. El reconeixement unànime es confirma amb Els catalans als camps dels nazis (1977) —premi de la Crítica Serra d’Or—, ingent obra de recuperació de la memòria històrica. S’enceta en aquestos anys la seva carrera televisiva, amb el programa "Personatges" (TV2, 1977-1978). El 1980 resideix durant dos mesos a Leningrad, convidada per l’editorial Progreso de Moscú, per a fer un reportatge que es materialitza en Mi viaje al bloqueo (1982) i, també, L’agulla daurada (Premi Nacional de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya, 1985). El 1980, a més, apareix L’hora violeta, novel·la que reflecteix la seva maduresa literària, i ¿Tiempo de mujer?, recull d’articles que, amb El feminismo (1981/1984), mostra el seu compromís amb la lluita per l’alliberament de la dona. El 1982 publica la novel·la L’òpera quotidiana i viatja a Mèxic i a Cuba, i l’any següent a la Universitat de Strathclyde (Glasgow). Durant aquests anys continua col·laborant amb diversos programes televisius ("Líders", premi Òmnium Cultural, i "Búscate la vida"). El 1987 edita la novel·la La veu melodiosa i TV3 retransmet l’obra dramàtica El mateix paisatge. Dos anys després, apareix el recull de relats El cant de la joventut, que consolida la importància de la seva obra en el panorama literari dels vuitanta. Poc després, viatja a la Universitat Estatal d'Arizona i quan torna se li diagnostica un càncer de mama, contra el qual comença una lluita contra rellotge. El 1990 —i fins a un dia abans de la seva mort— escriu per al diari Avui articles sota el títol "Un pensament de sal, un pessic de pebre", i el 1991 apareix el llibre que resumeix la seva visió de la literatura des del feminisme, Digues que m’estimes encara que sigui mentida. El mateix any, l’obra Retrat de la senyora Clito Mestres és representada al teatre Romea per la seva germana Glòria. Mor el 10 de novembre de 1991, a Barcelona. Les seves obres han tingut una considerable difusió internacional gràcies a les traduccions, i l’estima dels lectors es manifesta en la successió d’homenatges que, des de diverses institucions, l’han recordada com a escriptora, periodista i intel·lectual feminista.

Obra:

Roig, Montserrat (1971). Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen. Barcelona: Selecta.

Roig, Montserrat (1972). Ramona, adéu. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1974). Rafael Vidiella, l'aventura de la revolució. Barcelona: Laia.

Roig, Montserrat (1975). Los hechiceros de la palabra. Barcelona: Martínez Roca.

Roig, Montserrat (1975). Retrats paral·lels / 1. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Roig, Montserrat (1976). Retrats paral·lels / 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Roig, Montserrat (1977). Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1977). El temps de les cireres. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1978). Personatges. Barcelona: Pòrtic.

Roig, Montserrat (1978). Retrats paral·lels. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Roig, Montserrat (1978). Noche y niebla. Los catalanes en los campos nazis. Barcelona: Península.

Roig, Montserrat (1979). "La recuperación de la palabra". En: Rodrigo, Antonina. Mujeres de España (Las silenciadas). Barcelona: Plaza & Janés, p. 11-20.

Roig, Montserrat (1980). L'hora violeta. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1980). Personatges. Segona sèrie. Barcelona: Pòrtic.

Roig, Montserrat (1980). ¿Tiempo de mujer?. Barcelona: Plaza & Janés.

Roig, Montserrat (1981). Aprendizaje sentimental. Barcelona: Argos Vergara.

Roig, Montserrat (1981). "Mar". En: AD. Carnets de mujer. Barcelona: Argos Vergara.

Roig, Montserrat (1981). Mujeres en busca de un nuevo humanismo. Barcelona: Salvat.

Roig, Montserrat (1982). “Before the Civil War”. En: Navajo, Ymelda. Doce relatos de mujeres. Madrid: Alianza, p. 195-202.

Roig, Montserrat (1982). L’òpera quotidiana. Barcelona: Planeta.

Roig, Montserrat (1982). Mi viaje al bloqueo. Moscú: Progreso.

Roig, Montserrat (1985). L’agulla daurada. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1985). La aguja dorada. Barcelona: Plaza & Janés.

Roig, Montserrat (1985). La hora violeta. Barcelona: Plaza & Janés.

Roig, Montserrat; Simó, Isabel-Clara (1985). Diàlegs a Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona – Laia.

Roig, Montserrat; Miserachs, Xavier (1987). Barcelona a vol d’ocell. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1987). La veu melodiosa. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1987). La voz melodiosa. Barcelona: Plaza & Janés.

Roig, Montserrat (1987). Ramona, adiós. Barcelona: Plaza & Janés.

Roig, Montserrat (1987). Tiempo de cerezas. Barcelona: Plaza & Janés.

Roig, Montserrat (1988). 100 pàgines triades per mi. Barcelona: La campana.

Roig, Montserrat (1988). La ópera cotidiana. Barcelona: Destino.

Roig, Montserrat (1989). “De finestres, balcons i galeries”. En: AD. BarcelDones. Barcelona: Edicions de l’Eixample, p. 159-187.

Roig, Montserrat (1989). El cant de la joventut. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1990). Melindros. Barcelona: Ediciones B.

Roig, Montserrat (1990). El canto de la juventud. Barcelona: Península.

Roig, Montserrat; Cesc (1990). L’autèntica història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1991). Digues que m’estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1991). Retrats i personatges. Barcelona: Barcanova.

Roig, Montserrat (1992). Dime que me amas aunque sea mentira. Barcelona: Península 62.

Roig, Montserrat (1992). Reivindicació de la senyora Clito Mestres seguit de El mateix paisatge. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1992). “La ciutat de Barcelona: una mirada femenina”. En: AD. Memorial Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona – Generalitat de Catalunya, p. 11-27.

Roig, Montserrat (1992). Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991. Barcelona: Edicions 62.

Roig, Montserrat (1994). Última crónica. Dietario abierto 1990-1991. Barcelona: Península.

Roig, Montserrat (1995). “Madre, no entiendo a los salmones”. En: Encinar, Ángeles. Cuentos de este siglo. 30 narradoras españolas contemporáneas. Barcelona: Lumen, p. 199-206.

Roig, Montserrat (2001). La lluita contra l’oblit. Escrits sobre la deportació. Barcelona: Amical de Mathausen i Altres Camps de Concentració.

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.cat/autors/roigm/ [Consulta: 25/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Aymerich, Pilar; Pessarrodona, Marta (2001). Un retrat. Barcelona: Institut Català de la Dona – Generalitat de Catalunya.

Davies, Catherine (1994). Contemporary feminist fiction in Spain. The work of Montserrat Roig and Rosa Montero. Oxford – Providence: Berg Publishers.

Dupláa, Christina (1996). La voz testimonial en Montserrat Roig. Barcelona: Icaria.

Meroño, Pere (2005). El goig de viure. Biografia de Montserrat Roig. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

«Montserrat Roig». En: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (2009). http://www.escriptors.cat/autors/roigm/. [Consulta: 15/11/2009].

«Montserrat Roig». En: LletrA. Literatura catalana a internet (2009). http://lletra.uoc.edu/ca/autor/montserrat-roig. [Consulta: 15/11/2009].

Simó, Isabel Clara (2005). Si em necessites, xiula. Qui era Montserrat Roig. Barcelona: Edicions 62.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
  • Socialisme
Vinculada a les entitats:
  • Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:M. Àngels Frances Díez
Darrera modificació:2010-09-23 14:44:12