Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Josepa Massanés Dalmau

Identificació:Escriptora, poetessa
Data de naixement:març de 1811
Data de defunció:juliol de 1887
Relacions familiars:Filla de Francisca Dalmau i José Massanés, escriptor, arquitecte urbanista i militar. Nascuda a Tarragona, als dos mesos del seu naixement, la família es va traslladar a Barcelona. Ateses les ocupacions militars del pare, va passar els primers cinc anys de la seva vida en soledat amb la seva mare. La mort d'aquesta, el 1816, marca decisivament la seva vida. Òrfena de mare, els avis paterns seran els encarregats de la seva educació, senyors de caràcter i costums patriarcals, que no van facilitar l'estudi de la jove Massanés. El seu pare, de qui va heretar el desig de saber, l'amor a la terra i a la pàtria i les idees liberals, va ser l'únic que la va encoratjar en la seva formació intel•lectual, en els seus desvetllaments autodidactes i en la seva creació poètica.
Durant la seva joventut, Massanés es fa càrrec de la seva àvia, i es dedica a fer brodats per tal de poder subsistir, sense abandonar l'estudi. Llegeix tant com pot, sobretot els clàssics i aprèn francès, italià i llatí ella sola i quatre llibre que té a l'abast. El 1830, ajuda el seu pare a fugir clandestinament a França, després d'haver estat encausat i condemnat a mort. Tornarà de l'exili el 1833, després de la mort de Ferran VII, quan obté l'indult.

El 1843 contrau matrimoni per poders a Barcelona amb l'aleshores capità d'Infanteria Fernando González de Ortega, i es ratifica a Madrid. El 1853, pren en adopció el nen Luis Socías i Salvany, i, el 1854, els seus nebots José i Francisco de Paula González Durán, fets que li van permetre desenvolupar el seu esperit maternal. La mort del seu espòs, el 1872, li va provocar un estat intens de malenconia i soledat, i no serà fins l'any 1877 quan reprendrà la seva activitat literària.


Nascuda a:Tarragona
Tarragonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Figueres, Calaf, Pirineu Català
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Els inicis literaris de Maria Josepa Massanés els trobem a la premsa més important de l'època. Entre els anys 1834 i 1836 publica els seus primers poemes, de forma anònima, a El Vapor i a El Nuevo Vapor. Entre 1837 i 1840 publica a El Guardia Nacional i La Religión. Un beso maternal (Noticioso de Ambos Mundos, 1838), que no només va ser reproduïda en un gran nombre de diaris d'Espanya, sinó que, traduïda a l'anglès, va passar a ser per ordre del govern dels Estats Units, lectura recomanada als centres d'instrucció primària nordamericans. És nomenada Membre resident de la Societat Filodramàtica de Barcelona, el 1837 i, l'any següent, Sòcia d'Honor de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

 

Aquest primer període poètic culmina amb la publicació de Poesías (1841), que inclou un «Discurso preliminar», text fonamental sobre la situació de la dona, cabdal en la història del pensament femení. Entre 1843 i 1844 resideix a Madrid, on pot donar-se a conèixer als cercles literaris i contactar amb els principals escriptors, en un període d'intensa  i fructífera activitat social i literària. El 1843 és nomenada Sòcia Facultativa del Liceu Artisticoliterari de Madrid i publica als principals diaris i revistes de la capital.


El 1844 torna a Barcelona per retrobar-se amb el cercle literari català. Inicia de nou la vida cultural a Barcelona, ara amb un protagonisme indiscutible. El 1848 escriu el fonamental Ana madre del profeta Samuel. Cantos bíblicos (El Fomento, 1848). El segon període poètic culmina amb Flores Marchitas (1850). El 1851 és nomenada Sòcia de Mèrit de la Reunió Literària i Sòcia de Mèrit de la Societat Filharmònica i Literària de Barcelona.


Continua escrivint poemes, alguns dels quals es publiquen en premsa, tot i que la majoria resten inèdits. Combina l'escriptura amb altres afers de caràcter pietós i social.


El 1858, i seguint les primeres passes donades per Jordi Rubió y Ors, contribueix de forma significativa al desenvolupament del moviment literari català començant a publicar composicions en la seva llengua nadiua. La seva primera publicació en català la trobem a Los Trobadòrs nous (1858), i l'any següent a Los Trovadors moderns. Des d'aleshores continuarà el seu treball literari emprant ambdós idiomes indistintament. El 1864 rep el premi extraordinari als Jochs Florals. La roja barretina catalana, àmpliament comentada per Tubino (1880), i l'opuscle Respirall (1879) recull algunes de les seves creacions en català. Només de manera pòstuma es va publicar Poesíes (1908), que recopila bona part de la seva producció poètica catalana. La roja barretina catalana i Castas espinas van ser elogiades i traduïdes per J. Fastenrath (1890).


El 1869 funda un col·legi per a senyoretes com a mitjà de supervivència i ajuda Clotilde Cerdà Bosch, «Esmeralda Cervantes», que havia creat una Acadèmia d'Arts i Oficis.

 

El 1877 reprèn la seva activitat literària, que la porta a rebre, l'any següent, un seguit d'honors, distincions socials i premis. La producció en castellà de la seva tercera etapa poètica es recull al llibre inèdit Frutos de otoño.

 

Els seus poemes van ser recopilats durant tot el segle XIX en innumerables àlbums, obres col·lectives, antologies, obres d'eloqüència i tractats literaris, i ocupen un lloc privilegiat com exemple moral i qualitat estètica.

 

La seva obra poètica es caracteritza per la diversitat de temes -l'amor, la pàtria, la religió, el pas del temps, la pròpia poesia com a tema de reflexió literària, la crítica social, la situació de la dona-, i per la precisa riquesa formal, incloent en alguns punts innovacions mètriques que més tard formarien part del fer modernista. Tot això dona raó tant de les crítiques rebudes com de la seva aclamada recepció decimonònica.    

 

Obra:

NOTA: (S'ha respectat l'ortografia de l'original)

Poesías, Barcelona, Imp. de J. Rubió, 1841.

Flores Marchitas, Barcelona, Imp. de A. Brusi, 1850.

Descenso de la Santísima Virgen á Barcelona, para la fundacion de la orden de la Merced y Misericordia. Drama Lírico-Sacro, compuesto por..., música del maestro D. Bernardo Calvó Puig, Barcelona, Est. Tip. de N. Ramírez y Rialp, 1862.

Respirall de la colecció de poesias catalanas titolada Darreras Guspiras, Barcelona, Estampa Peninsular, 1879.

Poesíes, Barcelona, Feminal, Ilustració Catalana, 1908.

Antología poética, selec. e intr. de R. Navas Ruiz, Madrid, Castalia, Instituto de la Mujer, Biblioteca de Escritoras, 20, 1991.

Frutos de otoño, inèdit.

Fonts orals:


Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/massanesj/pagina.php?id_text=1713 [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Abén-Abulema, [Juan Cortada]. «La escritora Doña Josefa Massanés», Diario de Barcelona de avisos y noticias, 112 (22 de abril de 1841), p. 1729-1731; 118 (28 de abril de 1841), p. 1809-1811; 122 (2 de mayo de 1841), p. 1862-1864.

 

Amores, J. «El Descenso de la Santisima Vírgen á Barcelona, para la fundacion de la Órden de la Merced y Misericordia. Drama lírico-sacro compuesto por Doña Josefa Massanés de Gonzalez», La Luz, 50 (12 de octubre de 1862), p. 397-398; 51 (19 de octubre de 1862), p. 404-405.

 

Balaguer, Victor. «Una leyenda de D.a Josefa Massanés de Gonzalez», El Bien Público, 25 (5 de marzo de 1849), p. 1.

 

Balaguer, Víctor. «Carta-Prólogo» a Adriana de Wolsey, de Ventura Hidalgo [seud. Gertrudis Garecabe], Madrid, Oficinas de la Moda Elegante Ilustrada, 1878, p. 2-20.

 

Balaguer, Victor. «Renacimiento catalán. Carta escrita como prólogo a la novela Adriana de Wolsey y dirigida a la ilustre poetisa catalana doña Josefa Massanés de González» a Epistolario. Memorial de cosas que pasaron. Madrid: El Progreso Editorial 1893, t. I, p. 3-24.

 

Benjamín, [Juan Cortada]. «La Nueva Poetisa», El Telégrafo, 335 (1 de diciembre de 1865), p. 8158-8159.

 

Coronado, C. «Galeria de poetisas españolas contemporaneas. Josefa Massanés», La Discusion, 400 (17 de junio de 1857).

 

Díaz de Benjumea, N. «Galería de mujeres notables. María Josefa Massanés», La Ilustración de la Mujer, 12 (15 de noviembre de 1883), p. 90-91.

 

Doncel y Ordaz, D. «La decana de las poetisas españolas contemporáneas», El Progreso, 344 (8 de agosto de 1887).

 

Fargas y Soler, A. «Descenso de la Santísima Virgen á Barcelona, oratorio lírico-sacro, poesía de D.a Josefa Massanés de Gonzalez, puesto en música por el maestro D. Bernardo Calvó Puig», Diario de Barcelona de avisos y noticias, 269 (26 de septiembre de 1862), p. 8619-8621.

 

Fastenrath, J. Catalanische Troubadoure der Gegenwart. Verdeatscht und mit einer Übersicht der catalanischen Literatur eingeleitet von... Leipzig, Carl Reissner, 1890, p. 53-56, 252.

Ruiz y Porta, J. Tarraconenses ilustres: apuntes biográficos, Tarragona, Est. Tip. de F. Arís, 1891, p. 146-158.

 

Gras i Elías, F. Siluetes de escriptors catalans del sigle XIX. Segona Serie, Barcelona, Libr. «L'Avenç», Biblioteca Popular de «L'Avenç», 96, 1909, p. 24 i ss. Monserdá de Maciá, Dolors. Biografia de Na M.a Josepa Massanès i Dalmau. Escrita per... en l'acte de col×locar en la Galería de Catalans Il×lustres de la Casa de la Ciutat, el retrat d'aquella celebrada Poetesa, i llegida per D. Francesc Puig i Alfonso, Regidor de Barcelona, en Sessió pública celebrada el dia 26 de Juny de l'any 1915. Barcelona: Ajuntament Constitucional de Barcelona, Imp. Casa de P. de Caritat. 

 

M[ané] y F[laquer]. «Flores Marchitas, nueva coleccion de poesías de doña Josefa Massanés de Gonzalez», Diario de Barcelona, 30 (30 de enero de 1851), p. 625-628; «Flores Marchitas, nueva coleccion de poesías de doña Josefa Massanés de Gonzalez» a Coleccion de artículos, Barcelona, Imp. de A. Brusi, 1856. p. 234-240.

 

Monserdá de Maciá, Dolors. «Na Maria Josepha Massanés», La Llumanera de Nova York, IV, 49 (mayo de 1879), p 1-2; «Discurs llegit per donya Dolors Moncerdá de Maciá al presidir en lo saló de Cent de la Casa Consistorial la reparti­ció de premis del Certámen de la Verge de la Mercé, convocat per lo Colegi Mercantil en lo present any», La Renaixensa, II, 7 (octubre de 1879), p. 205-213; Discurs llegit en lo saló de Cent de la casa Consistorial, ab motiu de la repartició de premis en lo IV certámen literari del Col×legi Mercantil, celebrat en las festas y firas de la Verge de las Mercés de 1879, Barcelona, Imp. de la Renaixensa, 1879.

 

Monserdá de Maciá, Dolors. «Josefa Massanés. Su vida y sus escritos. Biografía», Boletín de la Biblioteca-Museo-Balaguer, 37 (30 de octubre de 1887), p. 3-20; 38 (26 de noviembre de 1887), p. 1-8.

Monserdá de Maciá, Dolors. «Fullejant» a M. J. Massanés. Poesíes, Barcelona, Feminal, Ilustració Catalana, 1908, p. 5-8; «Discurs presidencial» a Jochs Florals de Barcelona. Any LI de sa restauració. Barcelona: Estampa «La Renaixensa», 1909, p. 23-33.

 

Navas Ruiz, R. «María Josefa Massanés y la Renaixença», Ínsula, 516 (diciembre de 1989), p. 14-15, 17-19; «Discurso feminista y voz femenina: las poesías de María Josefa Massanés» a M. Mayoral (coord.). Escritoras románticas españolas. Madrid: Fundación Banco Exterior, Colección Seminarios y Cursos, 1990, p. 177-195.

 

Navas Ruiz, R. «Introducción». En: Masssanés, M. J.  Antología poética. Madrid: Castalia, Instituto de la Mujer, Biblioteca de Escritoras, 20, 1991, p. 7-63.

 

Pujol Russell, Sara. «Breu aproximació a l'ús de l'adjectiu a l'obra poètica de M.a Josepha Massanés», Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària V, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1990), p. 39-58.

 

Pujol Russell, Sara. «Biblioteca de Josepa Massanés», Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària VII, Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (1994), p. 131-204.

 

Q[uadrado], J. M. «Poesías de Doña Josefa Massanés», Almacén de Frutos Literarios, 9 (11 de julio de 1841), p. 133-138.

 [Quadrado] Cuadrado, J. M. «Poesias de la Sra. Doña Josefa Massanés», El Heraldo, 405 (13 de octubre de 1843).

 

Quadrado J. M. «Poesías de D.a Josefa Massanés», Museo Balear, IV, 13 (15 de julio de 1887), p. 481-494.

 

Rodríguez Rubí, T. «Poesias de Doña Josefa Massanés», Revista de Teatros, I (1 de septiembre de 1841), p. 23-25.

 

Sinués de Marco, M. P. «Escritoras españolas. María Josefa Massanés», Correo de la Moda, 397 (8 de abril de 1861), p. 100-102.

 

T[ió] y N[oé] «Poesias de la Señorita Doña Josefa Massanés», El Nacional, 1935 (19 de abril de 1841), p. 2.

 

Tomàs y Estruch, F. Elogio fúnebre. Dicho en el desempeño del cargo de secretario del jurado del Certamen literario de la Villa de Gracia, celebrado el dia 24 de agosto de 1890, Gracia, Tipografía de José Miguel, 1892; «Elogio fúnebre de la poetisa Massanés, del catedrático Jaime Gres y de los escritores Riambau y Sendra» a Discursos y conferencias, Gracia, Imp. de José Miguel, 1892, p. 5-7.

 

Tubino, F. M. Historia del renacimiento literario contemporáneo en Cataluña, Baleares y Valencia, Madrid, Imp. y Fund. de M. Tello, 1880, p. 329 i ss.

 

Villarrubias, F. A. Noticia de una colección de papeles de José Massanés y Mestres (1777-1857) y Josefa Massanés de González (1811-1887) existentes en la sección de manuscritos. Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, 1966.

 

 


Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Romanticisme
  • Renaixença
Vinculada a les entitats:
  • Societat Filodramàtica de Barcelona
  • Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona
  • Liceu Artístic i Literari de Madrid
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Sara Pujol Russell
Darrera modificació:2010-10-04 11:53:57