Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Cecília, de Comenge

Identificació:Comtessa d'Urgell
Data de naixement:s. xiv
Data de defunció:1384
Relacions familiars:Filla del comte Bernat VIII de Comenge i de Martha d'Illa. Esposa del comte Jaume I d'Urgell, príncep d'Aragó, cunyada de Pere III el Cerimoniós. Mare del comte Pere II d'Urgell i de la infanta Elisabet d'Aragó.
Nascuda a:
Lloc de defunció:Balaguer
Noguera
Llocs de vinculació:Comtat d'Urgell
Balaguer
Lleida
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Filla del comte Bernat VIII de Comenge i de Martha d’Illa. Vers el 1335 contragué matrimoni amb el comte Jaume I d'Urgell, fill d'Alfons III de Catalunya i Aragó, el Benigne, i de Teresa d’Entença, i per tant, germà del futur rei Pere III el Cerimoniós. Jaume I heretà el comtat d’Urgell i el vescomtat d’Àger del seu pare, per bé que les intrigues de la seva madrastra, Elionor de Castella, provocaren que perdés part dels dominis comtals: Alòs, Ivars, Meià, entre altres, bona part dels quals passaren als fills d’aquesta, Ferran i Joan.

 

Cecília, hereva del comtat de Comenge - un antic comtat de la Gascunya - a causa de la mort del seu germà Joan I el 1339, veié com els seus drets li eren usurpats pel seu oncle Pere Ramon I de Comenge, davant la passivitat del seu cunyat, Pere III, que no volgué enfrontar-s’hi en una guerra.

 

La fidelitat que sempre havia manifestat Jaume I vers el seu germà rei, que l’havia nomenat procurador del regne i governador general, i després d'haver-se posicionat en diverses ocasions en contra de la seva germana Constança d'Aragó i d'Entença, reina consort de Mallorca, s’estroncà el 1344, a causa de l'herència a la corona. D’aquest fet en sorgí el moviment de la Unió, amb valedors sobretot a Aragó i València, que donaren suport a Jaume I quan el rei nomenà la seva filla Constança d’Aragó futura hereva de la corona, en contra del que entenien els partidaris de Jaume I. Aquests reivindicaven que els regnes i estats, d’acord amb el testament d’Alfons III el Benigne, restaven vinculats als barons, tot i excloent de tal possibilitat les filles de Pere III. Però el comte morí prematurament, el 1347, amb vint-i-set anys, en mig de les celebracions de les segones núpcies del rei Cerimoniós amb Elionor de Portugal. En el seu testament deixà escrit que fos fundat a la ciutat de Balaguer un monestir de monges de l’ordre de Sant Francesc i que en l’església hi fos construït un sepulcre per al seu cos, per bé que finalment restà enterrat al monestir de Sant Francesc de Barcelona.

 

La parella tingué un fill, que esdevindria Pere II d’Urgell, casat en segones núpcies amb Margarida de Montferrat, i una filla, Elisabet d’Aragó, que es casà amb Huc Folc, vescomte de Cardona. Fins a la mort de Jaume I, tota la família vivia a Lleida, on participaven activament dels afers polítics. Amb la seva desaparició, Cecília fou nomenada hereva, i el mateix any de la presa de possessió del comtat hi renuncià en favor del seu fill. Alhora, decidí allunyar-se de l’entorn de la cort, de manera que s’instal·là al Castell Formós Balaguer, que esdevingué la capital del comtat.

Cecília governà amb eficàcia el comtat d'Urgell durant la minoria d'edat del seu fill Pere II, i aconseguí  liquidar els deutes contrets pel seu marit per finançar el moviment de la Unió. A banda de la reforma de la seva pròpia residència, es construïren altres castells, fortificacions i el magnífic temple de Santa Maria de Balaguer a partir de 1351. Mare i fill posaren ordre al comtat, que visqué una veritable època de bonança sota el seu mandat. Morí el 1384.

Obra:

 

Fonts bibliogràfiques:

Montfar-Sorts Cellers, Dídac (1853). Historia de los condes de Urgel. Barcelona: Establ. Tip. y Litográfico de D. José Eusebio Monfort.

Xuriguera, J. B. (1973). Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer. Barcelona: Pòrtic.

Xuriguera, J. B. (1981). La darrera branca dels comtes d'Urgell, Barcelona: Editorial 7 1/2.

Vinculada a les entitats:
  • Col·legiata de Santa Maria la Major de Balaguer
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Agustí Roca
Darrera modificació:2010-09-27 12:46:14