Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Francina, de Guimerà

Identificació:Abadessa de Vallbona
Data de naixement:s. xv
Data de defunció:1503
Nascuda a:
Lloc de defunció:Vallbona de les Monges
Urgell
Llocs de vinculació:Vallbona de les Monges
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    abadessa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Abadessa de Vallbona de les Monges de 1479 a 1503. La precedí Violant de Sestorres (1468-1479), durant el mandat de la qual fou trobada la Verge del Tallat, a la devoció de la qual el monestir de Vallbona quedaria vinculat; alhora que se li erigí l’església, rebé honors i protecció de Joan II i dels Reis Catòlics, que la visitaren el 1493 junt amb la casa monacal.  La succeí Lluïsa de Mahà (1503-1507), recordada pel fet que nomenà dues religioses per tal que custodiessin sota clau les quantitats procedents dels béns de la casa; segurament cada cop més importants.

     

    Des de la creació del cenobi s’observa tant en els cognoms de les abadesses com en els de les simples monges una tendència constant de l’alta noblesa catalana a ingressar al monestir. Alhora, els privilegis, aportacions i honors que se’ls concedien feren possible també la projecció del monument eclesiàstic mateix. Per tant, no sorprèn que l’activitat de Francina de Guimerà se centrés especialment a elaborar un inventari de les rendes del Monestir. Durant el seu mandat, el 1483 reberen una important prerrogativa per part de Sixte IV, que concedí a les monges de Vallbona el privilegi de notari apostòlic. Aquest no només intervenia en l’autorització de tots els documents i les escriptures del monestir, sinó també en les dels vassalls de la seva baronia. Per altra banda, legitimades pel dret de patronat sobre les rectories d’Omells de Na Gaia i Vallbona, tant a nivell laic com eclesiàstic, per la doble condició de abadesses i baronesses, el monestir tenia la potestat d’escollir-ne els rectors, fet que provocà no pocs conflictes amb l’arquebisbat de Tarragona, que s’oposava a l’esmentat privilegi. L’època en què foren més punyents aquests conflictes s’inicià sota l’abadiat de Francina de Guimerà, aproximadament des de 1501, i s’estengué ben bé fins al de Manuela de Cortiada al 1747.

     

    Les monges estigueren a Vallbona uns quatre-cents anys soles (de meitat s. XII fins a meitat s. XVI) fins que, amb la volutant d'acomplir les disposicions del Concili de Trento, que prohibien que els monestirs de monges estiguessin en llocs solitaris, varen brindar allotjament als habitants de Montesquiu, els quals abandonaren el petit llogaret.

    Fonts bibliogràfiques:

    Bergadà, Francisco (1928). El Real monasterio cisterciense de Sta. María de Vallbona de las Monjas. Barcelona: Librería Francisco Puig.

    Lladonosa Pujol, J. (1957). El Real Monasterio de Santa Maria de Vallbona. Octavo centenario de su fundación 1157-1957. Lleida, Editoria Leridana.

    Lladonosa Pujol, J. (1973). El monasterio de Santa Maria de Vallbona (Lérida). Lérida: Instituto de Estudios Ilerdenses.

    Piquer Jover, J. J. (1981). La Baronia de Vallbona, notes d'estudi: Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs. 

    Vinculada a les entitats:
    • Monestir de Santa Maria de Vallbona
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Agustí Roca
    Darrera modificació:2010-06-09 16:03:28