Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Concepció González Maluquer (Concepció G. Maluquer)

Identificació:Poetessa, narradora, novel·lista
Data de naixement:1914
Data de defunció:abril de 2004
Relacions familiars:Concepció G. Maluquer era filla de Casa Montsò de Salàs i germana gran de Carme G. Maluquer. La seva mare es casà amb Francisco de Asís González, un enginyer de la Canadenca, d'ascendència mallorquina, que havia vingut a treballar en la construcció de la presa de Talarn. Malgrat tot, el seu pare les deixà a causa d'una epidèmia de grip quan Concepció, en aquells moments anomenada familiarment Xiteta, tenia solament 4 anys.
Nascuda a:Salàs de Pallars
Pallars Jussà
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Salàs de Pallars
Lleida
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Concepció González Maluquer va néixer a Casa Montsò de Salàs, al Pallars Jussà, el 1914. Va ser una criatura alegre i forta, malgrat la prematura absència de la figura paterna. La casa on va néixer era una llar acomodada i li va permetre convertir-se en una jove cultivada, que es formà com a mestra entre el seu Salàs nadiu i a la ciutat de Lleida, on acabà la carrera. En aquesta hi respirà un ambient eufòric amb l'arribada de l'esperançadora República.

Després d'haver superat unes oposicions, Concepció se'n va anar a Barcelona, a l'Escola Normal de Mestres de la Generalitat, per completar la seva formació i assegurar-se una plaça per exercir la docència. En aquesta ciutat li tocà viure l'esclat de la Guerra Civil i patí la llunyania de les destinacions on l'enviaven quan era una dona acabada de casar amb Lluís Jordana.

Al cap de poc temps, Concepció renuncià a exercir de mestra i demanà l'excedència, per poder-se ocupar de les seves tres criatures, junt amb el seu marit. Encara que escrivia des de petita, és precisament en aquest parèntesi laboral que la seva veu poètica emergeix amb força. De Barcelona estant, casada i mare de família, recorda els seus orígens i els paisatges de la seva pàtria i els rememora poèticament en el recull Pallareses. També, rescata els enamoraments de joventut i els fa reposar en Vint cançons de l'amor perdut.

Concepció es formà com a poeta, llegí i escriví versos, però un cop acabats, la majoria tornaven malauradament a reposar en calaixos. Aquesta situació és una trista constant en la seva producció literària. La recepció de l'obra de Maluquer és escassa, inconstant i esbiaixada, a causa de les circumstàncies del país, ja que era molt difícil publicar en llengua catalana, i pels fets que marcaren contundentment la seva biografia personal.

Conscient i víctima d'aquesta situació, l'autora va entendre que per publicar li calia caure en la drecera dels premis literaris. És per aquest motiu que el 1956 amb el poemari La ciutat i les hores es presenta al Premi Ciutat de Barcelona. Concepció torna a presentar-se l'any següent amb La creu dels vents, un nou recull que aquest cop obté el premi. Només aquests dos reculls poètics es donen a conèixer editorialment els anys 1959 i 1960, respectivament.

L'estimació i l'honradesa envers la terra, la llengua i la cultura pròpies són un valor constant de l'escriptora, que sempre adoptà una actitud de resistència. Concepció va ser una assídua participant de vetllades literàries d'aquells anys i es relacionà amb J. V. Foix, Carme Monturiol, Cèlia Sunyol, Carles Sindreu, Antoni Bergós, Rialp Joan Lluís, Anton Sala-Cornadó i, sobretot, Aurora Bertrana, amb qui la uní una gran amistat.

Posteriorment, atreta per les noves possibilitats expressives que li oferia la novel·la, es dedicà a aquest gènere. Va oferir un magnífic retrat de la Catalunya dels anys 60: de la seva terra natal amb Gent del sud (1964), de la costa amb Gent del nord (1971) o de Barcelona amb Què se n'ha fet de Pere Cots (1966) i Parèntesi (1962). Paral·lelament cultivà la narració breu, amb contes com Tres àngels pel camí (1959) o Dues cases (1960), amb el qual va obtenir el premi Joan Santamaria.

Arribats als anys 70, s'inicià el seu gran silenci. Si la situació de grisor en el panorama literari ja era prou greu, se li va afegir la mort de la seva filla gran, Ada, el 1967. Aquest fet encara l'allunyà més de l'edició i de la vida pública, tot i que Maluquer no deixà mai d'escriure, excepte a la seva mort el 2004.

Obra:

Poesia inèdita

Curriculum vitae. Accèssit a la Flor Natural, Jocs Florals de Perpinyà 1964.

Records d'infantesa.

Pallareses.

Vint cançons de l'amor perdut.

Poesia editada

La creu dels vents. Barcelona: Impremta Moderna, 1959.

La ciutat i les hores. Barcelona: Impremta Moderna, 1960.

L'auca de l'enfadós (o la fi del cagaelàstics). Dins Creixell, J. (1989): A Franco. Tretze poemes catalans 1939-1975, Edicions El Llamp, Barcelona.

Lascaris princesa grega, comtessa del Pallars. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 1991.

Novel·la

Crim al 90 (inèdita).

Parèntesi. Barcelona: Albertí, 1962.

Gent del sud. Barcelona: Club Editor, 1964.

Què s'ha fet d'en Pere Cots. Barcelona: Alfaguara, 1966.

Aigua tèrbola. Barcelona: Alfaguara, 1967.

Gent del nord. Barcelona: Club Editor, 1971.

Narrativa breu

Tres àngels pel camí. Revista Condal, Octubre-desembre 1959.

Dues cases. Barcelona: Arimany, 1960.

Sonàmbula. Dins Els millors contes del premi. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, 1963.

L'espera. El Pont, núm. 61, 1972.

Alta tensió. Ressò de Ponent, desembre 1988.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.escriptors.com/autors/maluquerc/ [Consulta: 23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Associació d’escriptors en llengua catalana. Concepció G. Maluquer. http://www.escriptors.com/autors/maluquerc/. [Consulta: 07/02/2010].


Centre català del Pen Club. Àlbum. Concepció G. Maluquer. http://www.pencatala.cat/documents/maluquer.pdf. [Consulta: 07/02/2010].


«Concepció G. Maluquer». En: Universitat Oberta de Catalunya. LletrA: La literatura catalana a internet. http://lletra.uoc.edu/ca/autora/concepcio-g-maluquer. [Consulta: 07/02/2010].


Mesalles Olivan, R. (2009). «Concepció G. Maluquer». En: Lleida és femení. Dones per a la història. Lleida: Alfazeta Edicions, p. 145-155.

Vinculada a les entitats:
  • Escola Normal de Mestres de la Generalitat
  • Centre Comarcal Lleidetà
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Georgina Prats Ferrando
Darrera modificació:2010-10-02 19:27:59