Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Mercè Marçal Serra

Identificació:Poetessa, traductora, professora
Data de naixement:novembre de 1952
Data de defunció:juliol de 1998
Relacions familiars:Filla de pagesos. El 1972 es casà amb el poeta Ramon Pinyol Balasch. Se'n separà el 1976. La professora de filosofia contemporània de la Universitat de Barcelona, Fina Birulés, fou la seua companya des de 1984.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Ivars d'Urgell
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Activitat_Lliberal
    traductora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Soltera
Biografia:Nasqué circumstancialment a Barcelona ja que, filla d'una família pagesa, es considerà originària d'Ivars d'Urgell (el Pla d'Urgell), on es crià. Estudià el batxillerat en l'institut de Lleida i el 1969 es traslladà a Barcelona per ingressar a la Universitat on es llicencià en filologia clàssica. Professionalment exercí de catedràtica de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. El 1972 es casà amb el poeta Ramon Pinyol Balasch amb qui el 1973 participà en la fundació de l’editorial Llibres del Mall. Com a poeta es donà a conèixer el 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes. El seu segon poemari, Bruixa de dol (1979), significà el seu reconeixement en l'àmbit literari. El 1981 obtingué la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona per Raval d'amor: variacions sobre una mateixa onada. El 1982 publicà Sal oberta i el 1985 La germana, l’estrangera. La maternitat, amb el naixement de la seua filla Heura, el feminisme, el compromís amb les classes oprimides i l'amor entre dones foren les directrius que presidiren els temes del seu poemari. El 1989 recollí tota la seua obra poètica a Llengua abolida (1973-1988). El 1994, amb La passió segons Renée Vivien es revelà com una gran novel•lista. També cultivà l’assaig, amb obres com l’estudi i antologia Contraclaror (1985) sobre Clementina Arderiu i l’antologia Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1998) amb altres escriptores. Féu una incursió en la narrativa infantil, amb Glòria Puig, amb el conte La disputa de fra Anselm amb l'ase ronyós de la cua tallada. Traduí obres de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. En col·laboració amb Monika Zgustova traduí les poetes russes Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva. El 1994 s'integrà en el Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club i el gener de 1995 la Institució de les Lletres Catalanes la nomenà escriptora del mes. En el transcurs de la seua trajectòria rebé nombrosos premis com a mostra de la seua qualitat literària. Part de la seua obra fou musicada per cantautors com Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà. Participà activament en la vida política catalana  i, molt especialment, en moviments cívics com el feminista. Durant el franquisme tardà formà part de l'Assemblea de Catalunya. El seu independentisme la portà el 1976 a ingressar en el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) del comitè executiu del qual fou membre, i el 1979 formà part de les llistes electorals del Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN) per la circumscripció de Lleida. El 1980 es desvinculà del PSAN en una escissió que conduí a la fundació de Nacionalistes d'Esquerra. Arran de la seua mort als 45 anys, víctima d'un càncer, Ivars d'Urgell l'homenatjà amb una escultura en record seu, obra de l'artista Xavier Marcè. Des de 1999 el Consell Comarcal del Pla d’Urgell convoca el premi de poesia que duu el seu nom.
Obra:Cau de llunes (1977, premi Carles Riba).
Bruixa de dol (1979).
Sal oberta (1982).
Terra de Mai (1982).
La germana, l'estrangera (1985, premi López-Picó).
Contraclaror (1985).
Llengua abolida (1973-1988) (1989).
La passió segons Renée Vivien (premi Carlemany de Novel·la, 1994; Premi de la Crítica, 1995; Premi Joan Crexells, 1995; Premi de la Crítica Serra d'Or, 1995; Premi Prudenci Bertrana, 1995; Premi de la Institució de les Lletres Catalanes, 1996).
Desglaç: 1984-1988 (1997).
Paisatge emergent. Trenta poetes catalanes del segle XX (1998).
Raó del cos (2000).
Contraban de llum. Antologia poètica (2001).
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Fundació Maria Mercè Marçal.
Audiovisuals:
Maria-Mercè Marçal [llibre amb CD]. Barcelona, Zanfonia - Empúries, 2000.
El meu amor sense casa (2003) [llibre amb CD, música de Toti Soler i veu de Cinta Massip]. Barcelona: Proa.

Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.escriptors.com/autors/marcalmm/ [Consaulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Abelló, Montserrat; et al. (1998). Homenatge a Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Empúries.

Climent, Laia (2008). Maria Mercè Marçal, cos i compromís. València-Barcelona: Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Julià, Lluïsa (ed.) (1998). Àlbum Maria-Mercè Marçal. Barcelona: Centre Català del PEN Club.

Llengua abolida. Primer encontre de creadors (2000). Lleida: Ajuntament de Lleida.

Llorca, Josepa. (2002).  Maria-Mercè Marçal. Paraules. Temes. Pensament, Universidad Complutense de Madrid.

«Miscel·lània Maria-Mercè Marçal» (2006). En: Rels, núm. 8 (hivern 2006).

Sistac, Dolors (2001). Líriques del silenci. La cançó de dona a Safo, Renée Vivien i Maria-Mercè Marçal. Lleida: Pagès.

Sistac, Dolors (2009). «Maria Mercè Marçal. La germana, l'estrangera». En: Lleida és femení. Dones per a la història. Lleida: Alfazeta.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
  • Independentisme
Vinculada a les entitats:
  • Editorial Llibres el Mall
  • Centre Català del Pen Club
  • Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antonieta Jarne Mòdol
Darrera modificació:2010-10-04 11:05:13