Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Aurèlia Pijoan Querol

Identificació:Activista política, metgessa
Data de naixement:1910
Data de defunció:1998
Relacions familiars:Filla de Francesc Pijoan Canes, militant de Joventut Republicana de Lleida.
Casada amb Luis Pérez García-Lago, secretari general del PSUC i la UGT en la Lleida revolucionària, i un dels fundadors del partit el juliol de 1936.
Cunyada del dirigent comunista Pere Ardiaca Martí, casat amb Avelina Pijoan Querol.
Nascuda a:Castellserà
Urgell
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:Lleida
República Dominicana, Mèxic
Mèxic
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    metgessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:Estudià Medicina a les universitats de Barcelona i València i es llicencià el 1933. Treballà al Laboratori Municipal de Lleida on s’especialitzà en la producció de la vacuna contra la tuberculosi. Realitzà la tesi doctoral a la Universitat de Madrid sobre la immunitat del paludisme, tot i que l’esclat de la Guerra Civil li impedí presentar-la el setembre de 1936.   Durant el conflicte bèl·lic exercí de metgessa a l'Hospital Intercomarcal i dirigí la casa de repòs habilitada per a combatents amb dolències pulmonars i respiratòries al municipi pallarès d'Espot. Militant del PSUC des de juliol de 1936, assumí, juntament amb les seves germanes Avelina i Palmira, el Secretariat Femení del PSUC a Lleida i comarques. Alhora, fou nomenada secretària general de la Unió de Dones de Catalunya a Lleida. Entre setembre i octubre de 1937 fou regidora a l'Ajuntament de Lleida en representació del PSUC i, probablement, dugué a terme les funcions de la Regidoria de Sanitat. D'aquesta manera es convertí en la primera dona que accedí a un càrrec de representació municipal a la Paeria de Lleida.   La intensa activitat política que dugué a terme comportà que impartís nombroses conferències a la ràdio i mítings en diversos pobles de Catalunya, sobre la necessitat de mobilitzar les dones per a la causa republicana. Casada, des de 1938, amb Luis Pérez García-Lago, hagué d’exilar-se a França des d'on, el desembre de 1939, marxà a la República Dominicana. La colònia agrícola el Seybo fou l'escenari de la seua estança a la selva dominicana. Simultàniament, el Tribunal de Responsabilitats Polítiques li obrí un expedient, com a regidora del període revolucionari, en què fou multada amb 5.000 pessetes, 8 anys d'expatriació i 8 anys d'inhabilitació. A principis de 1941, després d'un breu període a Cuba, s'establí definitivament a Mèxic on nasqueren els seus tres fills. Allí, si bé deixà de banda la professió de metgessa, continuà la seua militància al PSUC i a la Unió de Dones de Catalunya (de la qual assumí la secretaria general). Militant de primera hora de la Unión de Mujeres Españolas en México (UME), que aglutinava les dones comunistes en particular i les republicanes en general, en fou vicesecretària i secretària general. També tingué una activa participació en el Patronat d'Ajut als Patriotes Catalans.   Pertanyent a un ambient familiar profundament comunista, el seu marit fou el secretari general del PSUC a Mèxic, la seua germana Avelina estava casada amb el destacat dirigent Pere Ardiaca Martí i la seua germana petita, Elena, i el seu marit, Ángel Larrauri de Pablo, foren el nucli resistencialista més important dels comunistes en la Lleida franquista. Sempre vinculada al PSUC, al llarg de la seua vida a Mèxic Aurèlia Pijoan Querol continuà actuant en diverses lluites orientades a l’ajut i la solidaritat dels més desafavorits.
Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:Jarne Mòdol, Antonieta (2008). Aurèlia Pijoan, de la Lleida republicana a l'exili de Mèxic. Lleida: Pagès editors.
Jarne Mòdol, Antonieta (2009). Aurèlia Pijoan Querol. La lluita per la llibertat". En: Lleida és femení. Dones per a la història. Lleida: Alfazeta Edicions.
Jarne Mòdol, Antonieta (2008). «Geografías familiares bajo la dictadura franquista: exilio, clandestinidad, prisión». Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea, núm. 8 (2008).
Jarne Mòdol, Antonieta (2008). «Identidad, compromiso y militancia del exilio femenino en México: Aurèlia Pijoan Querol». En: Nicolás, E.; González, C. (eds.), Ayeres en discusión. Temas clave de Historia Contemporánea hoy. Murcia: Asociación de Historia Contemporánea-Universidad de Murcia.
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Comunisme
Vinculada a les entitats:
  • Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)
  • Unió de Dones de Catalunya (UDC)
  • Unió de Dones Espanyoles
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antonieta Jarne Mòdol
Darrera modificació:2010-09-21 21:15:53