Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Baldó Massanet

Identificació:Mestra, folklorista, política
Data de naixement:1884
Data de defunció:1964
Relacions familiars:Casada en segones núpcies amb Lluís Torres Ullastre, mestre, i també director de l’escola de sords de Vila-Joana (Vallvidrera). Mare d’Alfons Serra Baldó, folclorista.
Nascuda a:Albacete
Lloc de defunció:França
Llocs de vinculació:Barcelona
Tolosa
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Maria Baldó va tenir  una trajectòria pública i intensa en el camp polític, social, cultural i educatiu català. Va col·laborar en publicacions periòdiques, com  La Veu de Catalunya, Una vegada, Art jove, Companya, Portantveu del Club Femení i d’esports de Barcelona, La dona catalana,  Tramontane (ja a l’exili francès), i fou militant d’Esquerra Republicana.  

Baldó va destacar en el conjunt de dones que donaren forma al primer moviment feminista català, a inicis del XX.  Formada com a folclorista, amb poc més de vint anys, ja hi ha constància de diverses activitats com  la vetllada organitzada per l’escola d’Institutrius, en què va  llegir el seu  treball “Notas sobre las mujeres del Quijote”. L’any 1910 impartí un curs sobre “Cultura femenina” a l’Ateneu Barcelonès, que publicà en forma de llibre. El 28 d’abril de 1912, publicava l’article “Sobre l’ensenyansa escolar femenina” a la revista Feminal. Més endavant, publicaria El libro del hogar, reeditat en diverses ocasions. Al 1916, intervingué en les conferències sobre educació femenina, també a l’Ateneu, al costat d’altres ponents com Karr, Serrano o Monserdà. Com a mestra, la seva trajectòria va estar estretament lligada al grup escolar “Farigola”. El 27 de març de 1922 s’inaugurà aquesta escola, el primer grup escolar femení del Patronat Escolar de l’Ajuntament de la ciutat (actualment, CEIP “La Farigola de Vallcarca”). Ella mateixa n’assumí la direcció i col·laborà estretament amb Manuel Ainaud per a aconseguir que mestres estatals poguessin ocupar les places dels altres nous grups escolares municipals. Així mateix, formà part del tribunal que seleccionà els mestres. En aquells mesos assumí el Deganat dels Mestres de Barcelona. Baldó també va actuar com a professora auxiliar gratuïta a l’Escola Normal de Barcelona.

Són moltes les conferències, també emissions radiofòniques, que va impartir. La literatura i els jocs infantils per una banda, i l’educació de la dona, per una altra, en van ser les temàtiques més habituals. Va demanar la creació d’escoles especialitzades per a la formació de les dones i per a la preparació per a la maternitat. Durant la dècada dels trenta, s’encarregà de les “Missions Pedagògiques” a Catalunya al costat d’Herminio Almendros. Al 1933, va assumir la secretaria del Comitè Executiu del Congrés d’Educació Social. Aquell mateix any entrà a formar part del Comitè Executiu de la Comissió Organitzadora de la Diada Femenina d'Esquerra. També signà el “Manifest a les dones de Catalunya”, al juliol de 1934, i, l’any següent,  el “Manifest intel·lectual a favor de la llibertat i contra el feixisme i en pro de la creació del Front d’Acció per a la Defensa de la Cultura”. Assumí la presidència del Lyceum Club de Barcelona, l’any 1936 i la vicepresidència del Comitè Executiu de la Unió de Dones de Catalunya. Va formar part del CENU (Consell Escola Nova Unificada).  A proposta d’aquest organisme, va presidir la Comissió d'Adaptació del personal docent dels organismes tècnics de la Generalitat a les necessitats de la guerra.  També fou secretària general de "La dona a la reraguarda" secció del Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. Al 1939,  el matrimoni Torres-Baldó s’exilià a Tolosa de Llenguadoc. Al barri vell, amb altres intel·lectuals i exiliats republicans com Galí, Serra Húnter, Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, ràpidament s’organitzaren per a continuar la formació intel·lectual de llurs fills. Maria Baldó, amb la col·laboració del seu marit, va dirigir la residència d’intel·lectuals exiliats a Tolosa de Llenguadoc, que depenia directament de la Fundació Ramon Llull. Llur gestió va ser molt qüestionada (per autoritària i intransigent) per diferents exiliats com el mateix Rovira i Virgili o Ramon Vinyes. Morí a Tolosa el 1964.

Obra:

Baldó, M., “Valor pedagògic del folklore”. Art Jove. Revista quinzenal. Abril 1906

Baldó, M., "¿Llega la mujer a la maternidad con suficiente preparación para dar a la sociedad hijos sanos, fuertes y honrados?" , s.d.

Baldó , M., “Sobre l’ensenyansa escolar femenina”. Revista Feminal, 28 d’abril de 1912.

Baldó , M..,  “El folklore en la escuela” en Revista de Pedagogía n. 43, p. 292-300., 1925.

Baldó, M., Jocs d’infants. Arxiu Tradicional i Popular, fcs. II,  (edició facsímil, Olañeta eds. Palma de Mallorcs, s.a.)

Baldó , M. (1933). El libro del hogar. Burgos: Hijos de Santiago Rodríguez.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.xtec.es/centres/a8002198/quisom.htm [Consulta: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Bacardí, M.; Estany, I. (2006). El Quixot en català. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Campillo, M. (1994). Escriptors catalans i compromís antifeixista (1936-1939). Barcelona: Curial/ Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Campillo, M.; Vilanova, F. (eds.) (2000). La Cultura catalana en el primer exili, 1939-1940 : cartes d'escriptors, intel·lectuals i científics. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals, cop.

Carbonell, Ribalta, M. (1991). “Com se seleccionaven les parvulistes del Patronat Escolar de Barcelona. Apunts sobre uns materials”. Educació i cultura, UIB, 8.9  Palma de Mallorca: UIB.

Corretger, M.  “Els intel·lectuals catalans a Tolosa el 1939 i la represa i organització de la cultura” dins: A.A.V.V., Miscel·lània Joan Veny, núm. 7, Montserrat: Abadia de Montserrat.

Cortada. E. (2008). “Feminisme i educación als inicis del segle XX”  dins A.A.V.V., Pedagogia, política i transformació social )(1900-1917). L’educació en el context de la fundació del’Institut d’studis Catalans. Barcelona: Shepllc/IEC. 

Real Mercadal, N. “El club femení i d'esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural” dins Campillo i Vilanova, La cultura catalana en el primer exili (1939-1940).

Real Mercadal, N. (2006).  Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Rovira i Virgili, A. (2002). Cartes de l’exili, 1939-1949.  A cura de Maria Capdevila. Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.



Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
  • Republicanisme
Vinculada a les entitats:
  • Escola La Farigola (Barcelona)
  • Lyceum Club de Barcelona
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antoni Tort Bardolet
Darrera modificació:2010-10-11 19:36:41