Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Àngels Garriga Martín (Àngels Garriga de Mata)

Identificació:Mestra, escriptora
Data de naixement:octubre de 1898
Data de defunció:febrer de 1967
Relacions familiars:Filla d'Antoni Garriga i Torrents i de Marta Martín Artigas. Casada amb Josep Mata i Virgili, hereu de Cal Mata de Saifores, tingué quatre fills, Josep, Marta (Marta Mata), Maria i Eulàlia.
Nascuda a:(Sant Vicenç de Calders)
Baix Penedès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Saifores
Tarragona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Àngels Garriga va néixer a Sant Vicenç de Calders, filla d’Anton Garriga, de família pagesa i secretari municipal, i de Marta Àngela Martín. Quan la petita Àngels tenia quatres mesos, la família es va traslladar a Barcelona. Àngels Garriga va anar a l’escola-classe de Donya Carmen Serra, una bona mestra, dins del precari panorama de l’escola de l’època. A Gràcia també freqüenta la parròquia de Jesús, el rector de la qual és el seu oncle Marcel·lí Garriga. Hi coneix Artur Martorell i també mossèn Batlle. En un ambient familiar que, de mica en mica es va impregnant del catalanisme cultural, Àngels Garriga estudia a la Normal on acaba amb “Premio extraordinario” i guanya les oposicions. Del 1920 al 1923, cursa els Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya, formació superior per a mestres ja titulats. Allí trobà grans mestres: P. Vila, P. Fabra, C. Riba, A. Galí i tants d’altres. En sortí com a primera de la promoció. Al mateix temps aprofundeix en les seves conviccions cristianes i catalanistes i entra a formar part de la Federació de Mestres Nacionals de Catalunya. L’any 1924 es casa amb Josep Mata. Tingueren quatre fills, Josep, Marta, Maria i Eulàlia. Marta, esdevindrà amb el temps una altra figura cabdal de la pedagogia catalana. Àngels Garriga enviudà ben aviat: el seu marit morí d’accident de treball el 1934, a Madrid.

Àngels Garriga exercí de mestra municipal de Barcelona de 1923 a 1931, al Grup Escolar “Baixeras”, i com a mestra nacional del Patronat Escolar de l'Ajuntament de Barcelona al Grup Escolar “Pere Vila”, des de 1931. També va ser mestra de Pràctiques a l’Escola Normal de la Generalitat. Àngels Garriga esdevé una persona de referència al “Pere Vila” dirigida per Fèlix Martí Alpera. Dinamitzà el teatre, sortides i visites, el càlcul mental, la història... El període revolucionari després del cop d’estat del 36  provoca que Àngels Garriga pateixi una primera depuració per les seves conviccions religioses. Ha de deixar l’escola i treballa a les noves oficines de la Generalitat. Amb la victòria franquista ve una altra depuració de signe contrari. Separada del seu lloc de treball al llavors anomenat "Grupo Escolar Pedro Vila", treballà a l'"Escuela Unitaria de Niñas" de Gran Via, fins a 1945.  A partir d’aquell any s’agreuja una paràlisi, probablement una esclerosi múltiple, que l’obliga a jubilar-se.

Al 1946, amb la seva filla Marta convalescent van a viure a la casa pairal del marit, a Cal Mata, a Saifores, un llogaret de Banyeres del Penedès. Hi començà a organitzar activitats de lleure, a escriure llibres, adaptacions literàries, fins a programes de ràdio a Ràdio Vendrell on introduí una secció literària en català.  Rebia visites d’antics professors com Vila, Martorell i Galí i començà a acollir les noves fornades de mestres que s’aplegaven al voltant de la seva filla, Marta Mata. Allí va escriure, entre altres, el primer llibre d'aprenentatge de lectura en català després de la guerra, (1965), Beceroles Estels (1967) i “Un rètol per a Curtó”, síntesi de la relació entre escola i poble, a partir de la descripció de  les activitats del infants de Saifores. Col·labora amb “Cavall Fort”, amb les editorials “Nova Terra”, i “La Galera”.  A partir de la fundació de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, Àngels Garriga torna a viure amb la seva filla Marta, a Barcelona, amb períodes de vacances entre Tarragona i Saifores.  La mort li arriba al nou local de “Rosa Sensat” on hi havia un habitatge per les alumnes de fora de Barcelona.

Obra:

Literatura infantil i juvenil.

L’entremaliada del ram (1964). Barcelona: La Galera. Col. La Galera d'or. Il·lustracions: Maria Rius.

El gran viatge de Gotablava i Gotaverda (1964). Barcelona: La Galera. Col. La Galera d'or. Il·lustracions: Enrica Casademont.

Edició en castellà: El gran viaje de Gotazul y Gotaverde (1971). Barcelona: La Galera. Col. La Galera de oro. Il·lustracions: Enrica Casademont.

Anem a buscar un gos (1965). Barcelona: La Galera. Col., Desplegavela. Il·lustracions: Fina Rifà.

Dijous a Vila (1965). Barcelona: La Galera. Col., Desplegavela. Il·lustracions: Pilarín Bayés.

Una excursió accidentada (1965). Barcelona: La Galera. Col., Desplegavela. Il·lustracions: Antoni Bassó.

Un rètol per a Curtó (1967). Barcelona: La Galera. Col. Els grumets de La Galera. Finalista del Premi Folch i Torres 1966. Il·lustracions: Fina Rifà.

Edició en castellà: Un indicador para Curtó (1968). Barcelona: La Galera. Col. Los grumetes de La Galera.

Dotze contalles de l'Àvia de Saifores (1998). Barcelona: La Galera. Il·lustracions: Cesc, Joan d'Ivori, Fina Rifà, Josep i Raimon Obiols.

 

Llibres escolars

Ardilla. Método de lectura 1. Ardilla. Método de lectura 2. (1964). Inclouen Guía del maestro. Barcelona: Teide.

Beceroles, comencem a llegir 1 (1965). Inclou Guia del mestre. Barcelona: Teide.

Estels, comencem a llegir 2 (1967). Barcelona: Teide. (La Generalitat de Catalunya va fer una reedició de “Estels” al 1998, l'any del centenari del naixement d'Àngels Garriga, 1998)

Lenguaje. APTO (1966). Barcelona: Teide.

 

Adaptació de rondalles per als llibres

«El Flautista d'Hamelin» (1963). En: Cone Bryant, S. Com explicar contes. Barcelona: Nova Terra, p. 171-177.

«Història de Filemon i Baucis»(1963). En: Cone Bryant, S. Com explicar contes. Barcelona: Nova Terra,  p. 221-224.

«Les oques del Capitoli» (1963). En: Cone Bryant, S. Com explicar contes. Barcelona: Nova Terra,  p. 184-186.

El gat amb botes, de Charles Perrault (1972). Barcelona: La Galera.

El testament del Nasi, de Francesc Eiximenis (1973). Barcelona: La Galera.

Edició en castellà: El testamento del tío Nacho (1993). Barcelona: La Galera.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.tinet.cat/~mmata/es/es_ag1.htm [Font: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Constantí i Mata, Montserrat (1995). Petita història d'Àngels Garriga. Il·lustracions: Pilarín Bayés. Barcelona: Editorial Mediterrània.

Martí, M.Dolors; Mata, Marta (1998). Saifores 1998, Un anys d'aniversaris. Saifores: Comissió de Festes i Fundació Àngels Garriga de Mata.

Mata i Garriga, Marta (1998). Àngels Garriga, la seva escola, la seva generació de mestres. Saifores: Fundació Àngels Garriga de Mata.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Renovació pedagògica
  • Noucentisme
  • Cristianisme
Vinculada a les entitats:
  • Ajuntament de Barcelona
  • Fundació Àngels Garriga de Mata
  • Federació de Mestres Nacionals de Catalunya
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antoni Tort Bardolet
Darrera modificació:2010-09-09 16:18:18