Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Teresa Mañé Miravet (Soledad Gustavo, Aurora Vilanova)

Identificació:Pedagoga, editora, anarquista
Data de naixement:novembre de 1865
Data de defunció:febrer de 1939
Relacions familiars:Filla de Lorenzo Mañé i Antònia Miravet.
Nascuda a:Vilanova i la Geltrú
Garraf
Lloc de defunció:Perpinyà
El Rosselló
Llocs de vinculació:Cerdanyola, Barcelona
Reus
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Obrera
    brodadora
Condició Jurídico Etnica:
  • Lliure
Biografia:

Teresa Mané i Miravet, més coneguda com a Soledad Gustavo, va nèixer a Vilanova i la Geltrú el 1865. És considerada com una de les primeres propagadores de les idees laiques a l'estat espanyol.

Filla d'una família acomodada que regentava la Fonda del Jardí, també coneguda com la fonda "de les tres noies", atès que eren les tres filles les que atenien al públic. El seu pare era un fervent seguidor de Pi i Margall.

El 1883 va estudiar magisteri a Barcelona i tres anys més tard va poder obrir, amb l'ajuda de diversos lliurepensadors, la primera escola laica de Vilanova i la Geltrú.

Va emprendre campanyes de propaganda política. Va publicar molts articles dins de la premsa local com a La Tramontana, El Productor i La Tronada. Molts d'aquests articles giraven entorn de la defensa i el reconeixement de l'educació laica. El seu treball sobre El Amor Libre va rebre al 1889 el premi en el Segon Certamen Socialista de Barcelona, i esdevingué així una celebritat controvertida.

El 1891 va contraure matrimoni civilment amb Joan Montseny (Federico Urales). Van anar a viure a Reus, on obren una escola laica mixta. Teresa en serà una de les professores.

Teresa i  Joan participen de l'activisme polític i això fa que ell sigui detingut dues vegades. Amb l' última detenció l'impliquen en el Procés de Montjuïc. En ambdues Teresa fa de suport i reclama per la seva llibertat, mentre administra l'escola de Reus. Finalment és alliberat, però el desterren a Anglaterra el 1897. Ella hi anirà més tard i per sobreviure treballarà de brodadora.

El 1898 va tornar amb el seu marit de forma il·legal i ella anirà a Vilanova i la Geltrú. Es retrobarà amb ell a Madrid. Va fundar La Revista Blanca (1898-1905) dirigida per ella amb el pseudònim de Soledad Gustavo. L’any 1891 va participar parlant de les idees anarquistes junt amb Baroja, Unamuno i Mendinaveitia en el cicle de conferències que es fa a l'Ateneu de Madrid sobre La sociedad futura.

Durant la seva etapa de Madrid neix la seva filla Federica, el 1905. Es va fer càrrec de diverses publicacions, no va parar de participar en campanyes de difusió de les idees anarquistes, de defensa dels encausats en els processos de Xerès, la Mano Negra i del cas de Ferrer i Guàrdia.

L’any 1912 des de Cerdanyola, es dedicà a l'edició i a la divulgació de les idees anarquistes en actes públics. Teresa va treballar traduint i copiant textos per a companyies teatrals. Sembla que Soledad va ser realment l’administradora de les diverses edicions.

Durant la Guerra Civil un càncer de colon va començar a minar la seva salut. El 1939 travessà malalta la frontera cap a l'exili polític amb la seva filla Federica. A partir de la frontera la família es disgregà. Teresa es va trencar  una cama i va ser portada en ambulància a l’Hospital Saint Louis de Perpignan on va morir sola el 5 de febrer de 1939, víctima del càncer.

Sobre el seu paper com a articulista, va deixar nombrosos escrits publicats a La Revista Blanca, però també es troben col·laboracions seves en els principals diaris anarquistes de finals del segle XIX i principis del XX. Els seus escrits giraven entorn al municipalisme lliure, l'emancipació de la dona, la família i la maternitat i l'amor lliure, entre altres. El 1902, va escriure junt amb Emma Goldman i Teresa Claramunt i altres anarquistes a una publicació directament dirigida a les dones, Humanidad Libre. Entre els seus articles més reconeguts trobem: La Sociedad Futura (1899), Sindicalismo y Anarquía i Política y Sociología (1933).

Obra:

Col·laboracions:

EL corsario de la Coruña, 1892-1893.

El Cosmopolita.

El diario de Villanueva i la Geltrú.

Las Dominicales del Libre Pensamiento.

La ilustración de la mujer.

Justicia y Libertad.

El obrero.

El Productor.

Tierra y Libertad (redactora).

El trabajo.

La Tramuntana.

La tronada.

El Vendaval de Vilanova.

Diferents articles a la Revista Blanca, signats sota el nom de Soledad Gustavo.

Diferents articles a Humanidad Libre, signats sota el nom de Soledad Gustavo.

 La Sociedad Futura (1899).

"Sindicalismo y Anarquía".

"Política y Sociología" de 1933.

A las proletarias, La questine sociale, Buenos Aires, 1896.

El amor libre, Montevideo, 1904.

Traductora de Luis Michel, Lucien Descaves, Maurice Donnay ...

 

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.veuobrera.org/01biogra/fotos%20petites/10tere-1.jpg [Consulta: 23/02/2010].

Vegeu també: Íñiguez, Miguel (2008).  Enciclopedia histórica del anarquismo español. Vitoria: Asociación Isaac Puente, Anexo III. Retratos, p. 1983.

Fonts bibliogràfiques:

 Ackelsberg, Martha (1999). Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres. Barcelona: Edit. Virus, p.54, 64, 68, 75, 109.

García-Maroto, Mª Angeles (1996). La mujer en la prensa anarquista 1900- 1936. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo, p.16, 27, 31, 43, 142, 179, 198, 199, 235, 240, 261, 267.

Godayol, Pilar (ed.) (2006). Catalanes del XX. Vic: Eumo, p.177 i 334.

Íñiguez, Miguel (2008).  Enciclopedia histórica del anarquismo español. Vitoria: Asociación Isaac Puente, vol. 2, p.1020.

Iturbe, Lola (1974). La Mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España. México DF: Editorial Mexicanos Unidos, p. 43-51 i 213.

Nash, Mary (1975). Mujeres Libres. España 1936-1939. Barcelona: Tusquets, p.31, 291-297.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Lliurepensament
  • Anarquisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • La Revista Blanca
  • Tierra y Libertad
  • La novela ideal
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Maria Soledad Abejon Olivera
Darrera modificació:2010-09-17 15:10:04