Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Marta Mata Garriga

Identificació:Pedagoga, política
Data de naixement:juny de 1926
Data de defunció:juny de 2006
Relacions familiars:Filla d'Àngels Garriga, mestra i escriptora.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Saifores
Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Filla de mestra, va estudiar a les aules dels grups escolars de l’Ajuntament de Barcelona. L’any 1937 comença el batxillerat a l'Institut-Escola del Parc de la Ciutadella, dirigit per Josep Estalella. Acaba els estudis de batxillerat l’any 1943, a l'Institut Verdaguer, i inicia els de Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona.

La desfeta del 39 impedeix la continuïtat d’aquelles experiències però és un bagatge que Marta Mata va madurant durant el temps que ha de fer repòs a causa d’una malaltia. Estudia en règim lliure  i forma part de la primera promoció de Pedagogia de la Universitat de Barcelona. Durant aquests anys es construeix la xarxa d’amistats amb persones clau en la fundació d’escoles com Talitha o Costa i Llobera i que, de manera discreta, reben el mestratge d’Alexandre Galí o Artur Martorell.

A finals dels cinquantes, viatja al kibbutz Dirv i entra en contacte amb Joan Reventós i altres dirigents del socialisme català, on militarà amb gran convicció i protagonisme. Esdevindrà regidora a Barcelona, diputada al Parlament de Catalunya i al Congrés de Madrid, i  senadora. Tornant als anys seixanta, Marta Mata veu la necessitat de reforçar la formació de mestres davant dels dèficits de la formació oficial. Organitza a la casa familiar de Saifores el Primer Congrés de Pedagogia Barata, les Sessions de Pedagogia de l'any 1963 o els cursos de l'escola de Jardineres del CICF fins que, a l'any 1965, es crea l'Escola de Mestres «Rosa Sensat». L'equip fundador de Rosa Sensat estava format per M. Antònia Canals, M. Teresa Codina, Marta Mata, Anna M. Roig, Pere Darder, Enric Lluch i Jordi Cots.  Marta Mata n’assumeix la coordinació i hi té un paper destacat. Per exemple, en la recuperació de les escoles d’estiu. Participa directament en l'elaboració dels documents «Per una escola pública» i «Per una nova escola pública catalana», de les X i XI Escoles d'estiu de Barcelona de 1975 i 1976 o «Per una nova educació pública» del 2005.

Marta Mata defensa l’educació pública entesa com a peça mestra de la millora de la societat, i el dret a l'educació, com  «l'escola bona per a tots». Impulsa la creació del Patronat Municipal de Guarderies de Barcelona, l'any 1979, i també el moviment de ciutats educadores, una xarxa mundial que la porta a viatjar als Estats Units, l’Argentina, Colòmbia, Suècia, Costa Rica, Suïssa, França, Itàlia, Anglaterra,  etc. Al 1999, la Universitat Autònoma la reconeix amb el Doctorat Honoris Causa.

Va intervenir també de manera destacada en la definició del model per a afrontar la realitat lingüística a l’escola de Catalunya.  Especialista en la didàctica de la llengua i literatura infantils, va elaborar un bon nombre de treballs, materials i llibres escolars com el «Lletra per lletra» (1974), els «Quadres de fonologia catalana per a l'ensenyament de la lectura i l'escriptura» (1974) o el «Tris, Tras» (1979), que van tenir una gran recepció en el conjunt de mestres que començaven a ordenar l’ensenyament de la llengua a l’escola. El temps que li quedava, seguia ajudant grups de mestres i organitzant a Cal Mata, a Saifores, un centre d’estudi i de trobada per a la reflexió educativa, amb una acurada i esplèndida biblioteca.

En el moment de la seva mort, ocupava el càrrec de presidenta del Consell Escolar de l’Estat, el màxim òrgan de participació de la comunitat educativa. No era sinó un mirall de l’autoritat civil que va exercir Marta Mata en l’educació a Catalunya i també a l’estat espanyol al llarg de vàries dècades.

Obra:

 La llibertat religiosa en l'educació dels infants. [S.l., s.n., 196-?], p. [13]-29.

 

Algunas orientaciones para el uso de Chiribit:  primer libro de lecturas. Barcelona: Vicens-Vives, 1963. 9 p.

 

Chiribit: primer libro de lecturas. Il. de Fina Rifà. Barcelona: Vicens-Vives, vol. 1 1963. 47 p.; vol. 2 [s.a.]. 95 p. (Vol.1 2a ed. 1974).

 

La casa d'en Pere. Il. de Fina Rifà. Barcelona: Nova Terra, 1966. [7] p.

 

La casa de Pedro. Il. de Fina Rifà. Barcelona: Nova Terra, 1966. [7] p.

 

L'escola per a l'immigrant. Barcelona: Estela, 1966. Separata de Qüestions de vida cristiana, núm. 31, p. [79]-90.

 

El tema de l'educació cristiana. Barcelona: Estela, 1966. Separata de Qüestions de vida cristiana, núm. 33-34, p. [137]-144.

 

El país de las cien palabras. Trad. de Asunción Lisson. Il. de Anna Maria Riera. Barcelona: La Galera, 1968. [18] p. (Nuevos Horizontes).

 

El país de les cent paraules. Il. d'Anna Maria Riera. Barcelona: La Galera, 1968. [17] p. (Nous horitzons). (Reimpr.: 1973).

 

El país de las cien palabras. Adaptación y guión: Núria Tubau; notas, escenificación y juego dramático: Martí Olaya; il. de Ana Maria Riera. Barcelona: La Galera, 1970. 24 p. (Teatro, juego de equipo; 3). (Reimpr.: 1987).

 

El país de les cent paraules. Adaptació i guió: Núria Tubau; notes biogràfiques, escenificació i joc dramàtic: Martí Olaya; il. d'Anna M. Riera. Barcelona: La Galera, 1970. 24 p. (Teatre, joc d'equip; 3). (Reimpr: 1978, 1981, 1984, 1987).

 

O país das cem palavras. Trad. de Eduardo Alves de Moura. Il. de Ana Maria Riera. Barcelona: La Galera; Lisboa: Platano, 1973. [18] p. (Novos horizontes).

 

El país de les cent paraules. Il. de Carme Solé Vendrell. Barcelona: La Galera, 1981. 46 p. ( La Gavina; 7). (2a ed. 1982; 3a ed. 1985; 4a ed. 1987; 5a ed. 1991).

 

El país de las cien palabras. Trad. de Asunción Lissón [sic]; il. de Carme Solé Vendrell. Barcelona: La Galera, 1981. 46 p. ( La Gaviota; 7). (2a ed. 1982; 3a ed. 1985; 4a ed. 1991).

 

La proyección social de la lectura a partir de la escuela. [Madrid]: Ministerio de Cultura, Dirección General de Promoción del Libro y de la Cinematografía, [1983]. 10 p.

 

L'educació a Barcelona: informe presentat al Ple del 5 de febrer de 1989. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1989. 25 p.

 

La educación pública. Barcelona: Destino, 1997. 92 p. (¿Qué era?¿Qué es?; 7).

 

Àngels Garriga: la seva escola la seva generació de mestres. Saifores: Fundació Àngels Garriga de Mata, 1998. 31 p.

 

Doctora honoris causa Marta Mata: discurs llegit a la cerimònia d'investidura celebrada a la sala d'actes del Rectorat el dia 5 de maig de l'any 1999. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1999. 57 p. [Presentació de Marta Mata per Pilar Benejam i Arguimbau, p. 5-11].

 

Amagatalls de la renovació pedagògica: en els 25 anys d'Escoltes Catalans = Secret hiding places of pedagogical renewal: on the 25th anniversary of Escoltes Catalans. Barcelona: Fundació Catalana de l'Escoltisme Laic "Josep Carol”, 2000. 55 p. (Reflexions en veu alta; 2).

 

La paraula de cent països. Barcelona: La Galera, 2003. 63 p. (Grumets; 165).

 

Pregó de la Fira i Festes de l'Ascensió 2004. [Granollers]: Ajuntament de Granollers, 2005. 12 p.

 

La criadeta. Il. de Mireia Corona. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa; Saifores: Fundació Àngels Garriga de Mata, 2007. 16 p. (Contes del Penedès).

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/matam/pagina.php?id_sec=1164 [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Opiniones sobre la coeducación (1972). Barcelona: Nova Terra.

Marta Mata. Homenatge. [Educació democràtica, una utopia?] (2007). Barcelona: A M Rosa Sensat.

Marta Mata i Garriga, una vida para la educación. Homenaje a Marta Mata (2007). Madrid: MEC Consejo Escolar del Estado.

Aiguaviva, A. et. al. (1968). Vint-i-un d'entre nosaltres. Barcelona: Nova Terra.

Balaguer, I. et al. (2001). Ai, que bé: Marta Mata, 22 juny 2001, 75 anys. Saifores: Fundació Àngels Garriga de Mata.

Monés i Pujol-Busquets, Jordi (1981). Els Primers quinze anys de Rosa Sensat. Barcelona: Edicions 62, 1981 (Col. Rosa Sensat, 15).

Portell, R. (2007). Marta Mata. El camí de l’escola. Barcelona. AM Rosa Sensat.

Roig, M. (1978). Personatges. Barcelona: Pòrtic.

Simó Gil, Núria.; Soler Mata, Joan (2000). «Marta Mata i Garriga: Pedagogia i política a Catalunya a la segona meitat del segle XX». En: Pedagogia del segle XX en femení. Barcelona: Universitat de Barcelona. p. 195-214.

«Entrevista a Marta Mata» (1978). Cuadernos de Pedagogía, núm. 43-44 (juliol-agost 1978).

«Conversando con Marta Mata» (1979). Cuadernos de Pedagogía, núm. 49 (gener 1979), p. 29-35.

«Marta Mata, Regidora d'educació de l'Ajuntament de Barcelona» (1987). Perspectiva Escolar, núm 120 (desembre 1987), p. 57-59.

«Marta Mata i Garriga» (1991). Qui és qui. Barcelona: Institució Lletres Catalanes. Generalitat de Catalunya,  p. 171.

«Medalla al mèrit científic: Parlament de Marta Mata i Garriga en l'acte de lliurament» (1997). Perspectiva Escolar, núm. 218 (octubre 1997), p. 69-70.

Maceda, Pío (1997).  «Conversando con... Marta Mata». Escuela Española, núm. 3.327 (juny 1997), p. 16-17.

Noguero, Joaquim (a cura de) (1998). «Educació i civilitat: Entrevista a Marta Mata». Escola Catalana, núm. 32 (juliol-agost-setembre 1998), p. 17-21 i 27-29.

Albericio Huerta, Juan José (1998). «La escuela pública en Cataluña». Organización y gestión educativa, núm. 5 (1998), p. 42-45.

«Urbanitat i bona educació» (1998). Escola Catalana, núm. 352 (juliol-setembre 1998), p. 6-29.

«Marta Mata, doctora honoris causa» (1999). Infància, núm. 110 (setembre-octubre 1999), p. 42-44.

Escur, Núria (2000). «Marta Mata, la casa del mestre». Barcelona: Metròpolis Mediterrània, núm. 50 (gener-març 2000), p. 25-31.

Sáez, Chus (a cura de) (2002). «Entrevista Marta Mata» en T.E., Trabajadores de la Enseñanza, núm. 236 (octubre 2002), p. 14-16.

«Marta Mata, Premi Ramon Fuster» (2002). Revista del Col·legi, núm. 118 (juliol 2002), p. 56-82.

Fernandez, J. (a cura de) (2002). «No se puede imponer la autonomía de centro» en T.E., Trabajadores de la Enseñanza, núm. 243 (maig 2003), p. 10-13.

Serrano, Marta (a cura de) (2004). «Marta Mata: Presidenta del Consejo Escolar del Estado». El Magisterio Español, núm. 11.631 (juny 2004), p. 6.

Campuzano, Aaurora (a cura de) (2004).  «Marta Mata, vocación de maestra». Boletín del Ilustre Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofía y Letras y en Ciencias de Madrid, núm. 159 (novembre 2004), p. 10-12.

Martí Font, J. (a cura de) (2005). «Da aspirazioni diverse nasce il progetto condiviso: Intervista a Marta Mata». Bambini in una società che cambia, núm. 5 (maig 2005), p. 28-30.

Lon, Jodi (a cura de) (2005). «Entrevista a Marta Mata». Monitor Educador, revista de educación en el tiempo libre y animación sociocultural, núm. 107 (gener-febrer 2005), p. 26-30.

 Marta Mata. Pedagoga i política. <www.martamata.cat> [Consulta 2/02/2010].

Ministerio de Educación. Dirección General de Formación Profesional. «A Marta Mata, maestra». <http://www.ite.educacion.es/w3/marta/index.php?seccion=1>  [Consulta 2/02/2010].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Socialisme
  • Renovació pedagògica
Vinculada a les entitats:
  • Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
  • Fundació Àngels Garriga de Mata
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antoni Tort Bardolet
Darrera modificació:2010-10-04 11:53:05