Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Pilar Pascual de Sanjuán

Identificació:Mestra, escriptora
Data de naixement:octubre de 1827
Data de defunció:novembre de 1899
Nascuda a:(Cartagena)
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Mequinensa
Lleida
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Pilar Pascual Ibars va néixer a Cartagena, però va passar la infantesa a Mequinensa, població d'on procedia la família materna. L'encarregada de la seva formació intel·lectual va ser la seva pròpia mare, a la qual va dedicar un dels seus primers llibres. Des de ben petita va ser una gran lectora d'obres literàries i educatives. Quan tenia catorze anys va morir el pare, capità d'artilleria, i mare i filla es van veure obligades a guanyar-se la vida fent brodats i altres labors, tasca que Pascual alternava amb les lectures.

Després de casar-se amb el farmacèutic de Mequinensa, Pascual es va presentar pel seu compte als exàmens de mestra elemental i superior, títols que va obtenir amb la màxima qualificació. Traslladats a Lleida, va obrir amb èxit una escola privada de nenes, però vídua als 30 anys, va decidir ingressar en el Magisteri públic, on les garanties de seguretat laboral eren més elevades.  Va exercir a escoles de nenes de Sant Joan de Vilassar, Manresa i Sabadell i, finalment, es traslladà a Barcelona on va ser regent de l'escola elemental adscrita a l' Escola Normal femenina durant trenta-set anys.

Va ser una mestra molt reconeguda i una escriptora prolífica, especialment de manuals escolars per a nenes, però també de tractats pedagògics, poesia o articles d’opinió. Va formar part activa de diverses entitats culturals i de diversos tribunals o jurats i va ser redactora d'El Monitor de Primera Enseñanza, revista de caire professional editada per la Llibreria Bastinos.

Pel que fa als seus postulats sobre l’educació de les nenes,  Pascual defensava la doctrina de les esferes separades entre homes i dones i exaltava l’ideal de feminitat imperant a l’època. Tot i que no qüestionava els trets fonamentals d’aquesta dicotomia, quan definia el model de dona basat en la figura de l’àngel de la llar, ho feia des d’una perspectiva pròpia que pretenia dignificar-lo per millorar l’autoestima i les condicions de vida de les dones. Aquesta opció, atesos els estrets límits d’actuació que es reconeixien a les dones de mitjan segle XIX, cal valorar-la com una de les poques estratègies d’intervenció viables del moment. Un exemple prou il·lustratiu el podem trobar quan criticava la doble moral de l’època i proclamava la superioritat moral de les dones. Aquesta constatació la portava a proposar que els valors i el comportament moral de les dones havien de convertir-se en un model a imitar per part dels homes. També defensava l’educació física de les nenes, amb propostes de jocs, balls i exercicis gimnàstics, per tal de compensar un excessiu sedentarisme propiciat pel predomini dels treballs de costura a les escoles femenines.

Pascual va relacionar-se amb feministes catalanes del segle XIX, ja que va col·laborar en la primera revista de dones escrita en català, La Llar, on també participaren Dolors Monserdà i Josepa Massanés; però l’actuació que més la pot definir com una feminista dels seus temps, és la pròpia trajectòria professional. Plenament conscient de la importància de la seva tasca, des dels seus primers articles, Pascual va denunciar la desigualtat salarial establerta per la Llei Moyano de 1857, reclamant la dignificació de l'estatus de les mestres i un reconeixement social  equiparable al dels seus col·legues. Amb el pas dels anys es van anar afegint a la petició moltes veus. Així, l’inconformisme inicial de Pascual va poder generar una intensa i ferma xarxa de relacions entre dones ensenyants que, amb la col·laboració d’alguns homes, va impulsar una reeixida campanya. Tot plegat va culminar l’any 1883 amb la promulgació de la Llei d’Anivellació salarial entre el magisteri d’ambdós sexes, una de les pioneres al món en aquesta línia.

Obra:

Pascual de Sanjuán, Pilar (1863). Los albores de la vida. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1863). Año Evangélico para las niñas. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1863). Colección de máximas morales en versos endecasílabos. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1863). Oraciones en verso, para la entrada y salida de la escuela y para los sábados por la tarde, a la Virgen. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1864). Preceptos morales para la infancia, basados en hechos históricos. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1865). Guía de la mujer en el siglo actual o lecciones de economía doméstica para las madres de familia. Barcelona: Camí.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1867). La fe de la infancia. Devocionario para los niños. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1869). La moral de la historia. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1872). El Nuevo Fleury. Barcelona. Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1875). Los deberes maternales. Cartas morales de una maestra a una madre de familia sobre la educación de la mujer. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1875). El Trovador de la niñez. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1877). El sendero de la virtud. Barcelona: J. Jepús.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1877). Epistolario manual para las señoritas. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1880). El primer libro de las niñas. Nuevo método de lectura. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1881). Flora o la educación de una niña. Barcelona: Paluzie.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1884). Breve tratado de urbanidad para las níñas.  Barcelona: Paluzie.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1885). Prontuario del ama de casa. Tratado elemental de labores para las niñas y las jóvenes. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1885). La familia. Cartas a una madre sobre la educación de sus hijos. Barcelona: J. Jepús.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1885). Las obras de misericordia explicadas a los niños por medio de historietas morales. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1886). El credo o símbolo de los apóstoles con imágenes. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1889). La educación del sentimiento. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1890). Flores del Alma. Colección de poesías. Barcelona: J. Jepús.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1890). Los sacramentos con imágenes. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1891). Escenas de familia. Barcelona: Paluzie.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1893). Ramillete místico. Piadosos ejercicios del mes de mayo dedicados a la santísima Virgen María. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1893). A través del mar. Cartas sobre Historia de un padre a su hijo. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar; Viñas Cusí, Jaime (1896). La educación de la mujer. Tratado de Pedagogía para las maestras de primera enseñanza. Barcelona: Bastinos.

Pascual de Sanjuán, Pilar (1897). Noches de estío. Barcelona: Bastinos.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Expedient personal de Pilar Pascual de Sanjuán. En: [Expedientes personales de Maestras] Pasalaigua-Paz. 1873-1918. Lligall 21/3/8/5. Secció d'ensenyament primari. Arxiu de la Universitat de Barcelona.

Fonts iconogràfiques:

Coberta d'una de els obres escrites per Pilar Pascual de San Juan. Font: http://marudemarbella-tallergrabado.blogspot.com/2008_06_01_archive.html [Consulta: 24/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Aguado, Ana María (1995). "Pilar Pascual de Sanjuán: El trabajo femenino al servicio de lo doméstico". Arenal. Revista de historia de las mujeres, vol.2, núm. 2, (julio-diciembre 1995), p. 337-344.

 

Arada, Raquel, de la (2005). "L'eduació domèstica al segle XIX: teoria de les esferes i els models de professionalització docent".  Educació i Història, núm. 8 (2005), p. 147-163.

 http://www.iecat.net/pperiodiques/openlink.asp?URL=ShowArticleFile.asp?FileID=%7BC56A56ED-BAF3-414D-8D2F-B1BE88E15A6E%7D&FileType=application/pdf   [Consulta: 13/11/2009].

 

Ballarin, Pilar (1999). "El regeneracionismo de Pilar Pascual de Sanjuán". En: La educación en España a examen (1898-1998). Zaragoza: MEC/Institución "Fernando el Católico", tom I, p. 87-96.

 

Ballarin, Pilar (1999). "Maestras, innovación y cambios". Arenal. Revista de historia de las mujeres, vol. 6, núm. 1, (gener-juny 1999), p. 81-110. 

  Ballarín, Pilar; Caballero, Ángela; Flecha, Consuelo; Vico, Mercedes (2000). "Maestras y libros escolares". En: El libro escolar, reflejo de intenciones políticas e influencias pedagógicas. Madrid: UNED, p. 341-375.

Ballarín, Pilar (2006). "Educadoras". En: Morant, Isabel (dir.)  Historia de las mujeres en España y América Latina. Del siglo XIX a los umbrales del XX. Madrid: Cátedra, p. 505-522.

Cortada, Esther (1992). "Un precedent en l'educació física de les nenes, La proposta de Pilar Pascual de Sanjuán des de les pàgines de "El Monitor de Primera Enseñanza". En: Educació, Activitats ´Físiques i Esport en una perspectiva històrica. 14è Congrés Internacional, International Standing Conference for the History of Education. Barcelona: Generalitat de Catalunya, p. 261-267.

Cortada, Esther (1999). "De la 'calcetera' a la maestra de escuela: expectativas y activismo profesional".  Arenal. Revista de historia de las mujeres, vol. 6, núm. 1, (gener-juny 1999), p. 31-53

 

Cortada, Esther (2000). "El acceso de las maestras al magisterio público en el siglo XIX: ¿concesión o logro profesional?".  Historia Social, núm. 38, (2000), p. 35-55. 

 

Cortada, Esther (2002-2003). "Igualtat salarial i accés al professorat normal: aspiracions i èxits professionals de les mestres estatals durant la Restuaració".  Recerques. Història, Economia, Cultura, núm. 45-46, (2002-2003), p. 205-232. 

 

Cortada, Esther (2006). Ser mestra a la Catalunya del segle XIX. L'escola pública com espai professional transgressor. Lleida: Pagès editors.

 

Guereña, Jean-Luis. "Mujeres autoras de libros de texto. El caso de los manuales de urbanidad en la segunda mitad del siglo XIX y principios del siglo XX". Lectures du genre, núm 2: Femmes/Histoire/histoires.

http://www.lecturesdugenre.fr/Lectures_du_genre_2/Guerena.html 

[Consulta: 13/11/09].

 

"Pascual de Sanjuán, Pilar (Cartagena, 23-X-1827-Barcelona, 18-XI-1899)". En:  Mujeres en la historia de España (2000). Barcelona: Planeta, p. 626-628. 

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Regeneracionisme pedagògic
  • Feminisme social
Vinculada a les entitats:
  • El Monitor de Primera Enseñanza
  • Societat Barcelonina d'Amics de la Instrucció
  • Escola Normal de Barcelona
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Esther Cortada Andreu
Darrera modificació:2010-10-04 19:34:04