Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Rúbies Garrofé

Identificació:Política, pedagoga
Data de naixement:novembre de 1932
Data de defunció:gener de 1993
Relacions familiars:Casada amb l'arquitecte Josep Segarra Balasch.
Nascuda a:Camarasa
Noguera
Lloc de defunció:Lleida
Segrià
Llocs de vinculació:Lleida
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    pedagoga
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:Visqué durament la Guerra Civil. Mentre el seu pare estigué empresonat per l'exèrcit franquista i tancat en un camp de concentració, la família sobrevivia en una cabana instal·lada al bell mig del Pirineu prop de la frontera. Posteriorment, després d'una breu estança a Os de Balaguer, la família es traslladà a Lleida. El 1957 es llicencià en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona. Retornà a Lleida on exercí la docència en diversos centres religiosos, en els instituts de Lleida i la Seu d'Urgell i en l'Escola Normal de mestres, la direcció de la qual assumí entre 1967 i 1977. Catedràtica de Magisteri de Matemàtiques sempre manifestà una gran preocupació per la didàctica de les matemàtiques i impulsà la introducció en les classes de la denominada "matemàtica moderna". Capdavantera de la renovació pedagògica que s'aglutinava a l'entorn de l'Escola de Mestres Rosa Sensat, fou una de les fundadores, el 1967, de l’Escola Espiga, de caire catalanista i aconfessional i un dels puntals en la renovació pedagògica a les comarques de Lleida. Alhora, fou una de les màximes impulsores de l'Escola d'Estiu per a mestres a Lleida. Militant de Convergència Democràtica de Catalunya, es dedicà intensament a la vida política des dels primers moments de la transició política. Des de 1977 fins al 1979 ocupà un escó al Senat. En les legislatives de 1979 fou diputada al Parlament espanyol. Simultàniament, el 1979 sortí elegida regidora de l’Ajuntament de Lleida, i des de 1980 fins al 1981 fou delegada d’Ensenyament. El 1984 guanyà una acta de diputada al Parlament de Catalunya. El 1986 fou nomenada primera presidenta del Consell Escolar de Catalunya, màxim òrgan de consulta i participació de la comunitat educativa en el sistema educatiu català. El 1988 deixà la militància a CDC per discrepàncies amb la política del joc impulsada des del Govern de la Generalitat i tornà a exercir la docència en l'Escola de Formació del Professorat de la UAB a Lleida. El 1992 fou nomenada membre de la Comissió Gestora de la Universitat de Lleida.
Obra:"Autobiografia", DDAA, Les dones i la política, Barcelona, La Magrana-Edicions 62, 1989.
Fem matemàtica. Guia per a l'educador, Barcelona, Teide, 1974.
I altres, Área de expresión matemática en la Educación General Básica, Barcelona, Áncora, 1972.
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.xtec.cat/~rarada/dibuixos/rubies.jpg [Consulta: 25/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Codina, M.T. (1993). «Record de Maria Rúbies». En: Perspectiva Escolar, núm. 177 (1993).
Varela, Josep (1988). Converses a Lleida. Lleida: Virgili&Pagès.
Varela, Josep (2008). Maria Rúbies o el repte constant. Lleida: Pagès.
Varela, Josep (2009). «Maria Rúbies. Entre el record i el futur». En: Lleida és femení. Dones per a la història. Lleida: Alfazeta.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Nacionalisme
Vinculada a les entitats:
  • Escola Espiga (Lleida)
  • Convergència Democràtica de Catalunya (CDC)
  • Universitat de Lleida (UdL)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antonieta Jarne Mòdol
Darrera modificació:2010-10-05 21:40:06