Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Pepita Uriz Pi

Identificació:Mestra, pedagoga, activista política, exiliada
Data de naixement:1883
Data de defunció:s. xx
Relacions familiars:Germana d'Elisa Uriz Pi i cunyada d'Antoni Sesé Artaso.
Nascuda a:Navarra
Lloc de defunció:(Berlin)
Alemanya
Llocs de vinculació:Catalunya
Exili francès
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    D'origen navarrès, va cursar magisteri i treballà a Girona;  l’any 1921, amb un concurs de trasllat ocupà la plaça de professora de Pedagogia a l’Escola Normal del Magisteri de noies de Lleida.  Tot just encetat el seu primer curs a la Normal li fou incoat un expedient a causa d'una denúncia del bisbe de Lleida Josep Miralles Sbert, pel qual va ser sancionada el 1925. L’expedient va tardar a resoldre’s a causa del ressò que el cas va tenir en la premsa local. El motiu de la denúncia van ser unes manifestacions crítiques amb la religió fetes a l’aula i la proposta d’unes lectures per a les noies de quart curs que, entre els sectors més conservadors de Lleida, es van considerar poc adequades (obres del jurista proper a la causa obrera Pedro Dorado Montero, el doctor Ramon Turró Darder i la política Margarita Nelken). Personalitats de la talla de Ramon y Cajal, Julián Besteiro o Gabriel Alomar van donar suport a Uriz, alhora que defensaven la llibertat de càtedra. El 6 de març de 1926 es reincorporà a l’Escola després de complir un any de sanció.

    La situació d’Uriz en l’Escola, que durant la polèmica anterior va tenir en contra bona part del claustre i de les alumnes, canviaria amb l’arribada de la República fins al punt de ser nomenada directora el mes de maig de 1931. El mateix any es va disposar la fusió de les escoles normals masculines i femenines, fet que va convertir Uriz en la directora del renovat centre lleidatà fins a l’any 1934. Durant la Segona República, col·laborà amb els sectors obrers lleidatans, tant els propers a la CNT com al Bloc Obrer i Camperol. I, sobretot, participà dels moviments culturals d'esquerres de la ciutat, com el grup de renovació pedagògica Batec, l’Associació Ilerda o l’Ateneu Popular Lleidatà.

    Quan començà la guerra va ingressar a les files del PSUC. El nou panorama polític li va permetre recuperar la direcció de l’Escola Normal, però aviat es va traslladar a Barcelona en comissió de serveis. A la capital catalana va representar la FETE al primer Consell de l’Escola Nova Unificada (com a presidenta de la ponència d’ensenyament artístic). Al si del CENU va ser una de les principals teòriques de l’opció socialista sobre l’ensenyament. També  va treballar en la protecció i l'evacuació de nens i nenes afectats per la guerra.

    Un cop acabada la Guerra Civil s’exilià. A França, a més de participar a la Resistència front l’ocupació nazi, va treballar a favor dels mestres internats en camps de concentració. Tot i estar a l’exili, durant la postguerra li fou incoat un expedient per part del Tribunal de Responsabilitats Polítiques.

    La seva germana Elisa, també mestra i dirigent comunista, fou l’esposa del secretari general de la UGT Antoni Sesé Artaso (assassinat a Barcelona durant els fets de maig de 1937). Elisa s’exilià a Mèxic i França, on fou membre de la direcció del PSUC, la UGT, la Unió de Dones Espanoles i la Federació Democràtica Internacional de Dones, a més de ser col·laboradora de Dolores Ibárruri, la Pasionaria. Com la seva germana Josepa, també va morir a la República Democràtica d’Alemanya.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Barrull, Jaume (1990). El Bloc Obrer i Camperol (Lleida, 1919-1937). Lleida: Ajuntament de Lleida.


    Fontquerni, Enriqueta; Ribalta, Mariona (1982). L’ensenyament a Catalunya durant la Guerra Civil. El CENU. Barcelona: Barcanova.


    Martínez, M. Teresa; Pagès, Pelai (coord.) (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona – Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


    Miñambres, Amparo (1994). L’Escola Normal de Lleida. Una crònica dels seus primers 100 anys (1841-1940). Lleida: Universitat de Lleida.


    Mir, Conxita; Corretgé, Fabià; Faré, Judit; Sagués, Joan (1997). Repressió econòmica i franquisme: l’actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.


    Navarro, Ramon (1979). L’educació a Catalunya durant la Generalitat, 1931-1939. Barcelona: Edicions 62.


    Sagués, Joan (2003). Una ciutat en guerra. Lleida en la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Comunisme
    Vinculada a les entitats:
    • Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament (FETE-UGT)
    • Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU)
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Joan Sagués San José
    Darrera modificació:2010-10-11 14:05:32