Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Àngela Vallés Torrentbo (Àngela Vallès de Ferrer)

Identificació:Mestra, científica
Data de naixement:1848
Data de defunció:octubre de 1924
Relacions familiars:Sogra de Rosa Sensat. Àvia d'Angeleta Ferrer.
Nascuda a:Igualada
Anoia
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Àngela Vallès formà part d’una generació de mestres professors i professores que van posar les bases per als grans canvis que es produirien en l’educació al primer terç del segle vint. Va mantenir posicions moderades en els conflictes que es van viure a la Normal de Barcelona, que enfrontaren a joves professores amb la direcció el centre, però va exercir sempre una gran influència i comptava amb un gran prestigi acadèmic. Si bé no es pot dir que estigués clarament vinculada al catalanisme polític, estava plenament integrada en el món cultural i intel·lectual de l’època.  Nascuda a Igualada, fou una de les primeres alumnes de la nova Escola Normal de Barcelona. Posteriorment, va estudiar per mestra normalista a Madrid (aquest títol, que habilitava per donar classe a escoles superiors i Normals, es podia estudiar a Barcelona en el cas dels nois; les noies només podien fer-ho a Madrid) i al 1887, ja participà en les conferències o “Conversaciones Pedagógicas” de la Normal de Barcelona, entre agost i setembre d’aquell any. Vallès va ser l’única conferenciant entre pedagogs de renom. En la seva exposició, Àngela Vallès va incidir en el caràcter pràctic, fonamentat en l’observació directa i en el mètode intuïtiu i ho exemplificà amb el desenvolupament d’una pràctica d’observació del cel una nit serena. Ja era, doncs, una mestra molt valorada abans de guanyar les oposicions, que aconseguí el 14 de març de 1891, amb quinze aspirants. Ingressà a l’Escola Normal com a auxiliar. Passà més tard a numerària en Ciències, i fou professora d’aritmètica, física i química. Quan la Directora Guéroult fou destituïda per un conflicte amb el professorat del centre, al 22 de gener de 1907, Àngela Vallès va exercir de directora provisional, encara que per poc temps. Continuà a l’Escola on exercí una influència notable fins a la seva jubilació, el 19 d’abril de 1918.

 

Ja jubilada, trobem Àngela Vallès en la inauguració de l’Escola del Mar, el 3 d’agost de 1921, al costat d’altres personalitats del camp de l’educació. Després de la seva mort, al 1924, hi ha constància que els seus fills van contribuir econòmicament (almenys fins al 1933) en  diverses activitats de la Normal i en la creació d’una beca per a una estudiant amb pocs mitjans econòmics, com a forma d’homenatge a Àngela Vallès.

 

Àngela Vallès va estar casada amb David Ferrer i Mitayna, home de ciències i excursionista. Comptaven a la seva llar familiar amb una bona biblioteca científica i de medicina. En aquesta casa va créixer, de petita, Rosa Sensat, que anà al col·legi Barcelonès que regentava Àngela Vallès al passeig de Gràcia. El mateix dia que Vallès va acceptar Rosa Sensat com a alumna a la seva escola, també la va acollir  a casa seva, per tal que no hagués d’anar i tornar cada dia del Masnou. Rosa Sensat, als 12 anys, doncs, va començar a viure amb la família Ferrer-Vallès. Més endavant, s’acabaria casant amb el fill gran de la família, que també es deia David, metge i científic com el seu pare. Una herència familiar que es transmetria a Rosa Sensat i a la seva filla Angeleta Ferrer.


Obra:

Vallés, Angela (1888). Conferència dada el día 27 de agosto de 1887 en el Salón Doctoral de la Universidad. Barcelona: Libr. de Blas Camí y Hermano.

Fonts orals:

                  

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Gonzalez Agapito, J. (1989). Rosa Sensat i Vilà, fer de la vida escola. Barcelona: Assoc. Rosa Sensat/Edicions 62. 

Gutiérrez Medina, M. Ll. (2002). «Apunts sobre l’ensenyament de l’astronomia». En: Batlló, J.; Bernat, P.; Puig, R. 6a. Trobada d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona: Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, IEC.

 

Monés i Pujol-Busquets, J.M. (2000). L’Escola Normal de Barcelona (1845-1972). Barcelona: Publicacions de la UB.

Vinculada a les entitats:
  • Escola Normal de Barcelona
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antoni Tort Bardolet
Darrera modificació:2010-09-25 21:20:41