Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Celestina Vigneaux Cibils

Identificació:Mestra, exiliada
Data de naixement:maig de 1878
Data de defunció:maig de 1964
Relacions familiars:Casada amb el polític Pere Coromines.
Mare de vuit fills, entre ells: Joan Coromines, filòleg, Júlia Coromines, psiquiatra, Ernest Coromines, matemàtic.
Nascuda a:Girona
Gironès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Madrid
Buenos Aires
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    mestra
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Celestina Vigneaux va néixer a Girona i va ser educada juntament amb dues germanes més, pel seu oncle matern, sastre de professió, donat que els pares van morir quan Celestina tenia quatre anys. Va estudiar per mestra amb les màximes qualificacions en les revàlides en que va examinar-se a Tarragona i a Madrid. Es presentà a oposicions diverses fins que, amb només vint anys, ocupà la plaça en propietat del parvulari del carrer Guipuzcoa del barri de Cuatro Caminos de Madrid. Vigneaux inicia la seva trajectòria docent en diversos destins, fins que ocupa la plaça en propietat d’una escola de Madrid. Ben aviat es va donar a conèixer per la qualitat docent i per les seves iniciatives per a millorar l’escola en recursos i material, com consten en diferents informes d’inspecció. Dóna classes particulars perquè al mateix temps ha de mantenir a la seva germana Dolors que viu amb ella, però té temps de conèixer a diferents membres de la Institució Lliure d'Ensenyament (ILE) de Madrid.

Al 1900, Vigneaux ja imparteix una conferència a la Normal central de Madrid sobre el càlcul mental, on reconeix el llegat pedagògic del pedagog suís Pestalozzi. La conferència és publicada per l’editorial de Ferrer i Guàrdia. Aquell any, en una sortida organitzada per l’ILE a Toledo, coneix a Pere Coromines. Al cap de dos anys, s’inaugura la primera cantina gratuïta a l’escola del carrer Guipúzcoa. Vigneaux insisteix en el caràcter pedagògic, no pas caritatiu, d’aquest tipus de servei per als escolars. El finançament de les cantines es nodreix de les donacions particulars. Aquell any, 1902, els infants gaudeixen de tres àpats extraordinaris; un és ofert per Amadeu Vives, el compositor; l’altre és amb motiu del casament de la mateixa Celestina Vigneaux amb Pere Coromines.

Tornen a Catalunya i Celestina s’incorpora com a parvulista a una escola d’Hostafrancs. Al 1905 naixerà el seu primer fill, Joan, que esdevindrà un dels més grans filòlegs universals. Al 1907 entra en funcionament la primera d’aquestes cantines a Barcelona i que esdevenen un exemple modèlic d’educació alimentària i de gestió econòmica, al voltant del qual Celestina Vigneaux va introduint activitats com el cant i la gimnàstica rítmica sota la direcció de Joan Llongueres. Mentre impulsa la implantació de nous menjadors, Celestina Vigneaux participa en el debat públic que es desencadena a Barcelona al voltant del Pressupost de Cultura de l’Ajuntament, al 1908, en la redacció del qual té un paper destacat Pere Coromines. També participa com a ponent en el Congrés de Primera Ensenyança i és elegida degana dels mestres públics de Barcelona. Viatja per Europa amb Rosa Sensat i altres mestres i analitza de primera mà les condicions d’espai i d’higiene de les escoles per als més petits. Participa en el Primer congrés d’higiene escolar de 1912, amb motiu del qual publica el seu primer article en català. Al 1914 visita Roma per conèixer el mètode Montessori. També és significatiu el seu paper, junt amb Leonor Serrano, en la posada en marxa de la Biblioteca Popular Circulant, un antecedent de les biblioteques itinerants i bibliobusos posteriors. La seva tasca docent hauria estat encara més formidable si una malaltia pulmonar no l’hagués apartat progressivament de la docència, fins a haver de renunciar-hi completament als quaranta-tres anys. Va dedicar-se de ple a la seva família amb qui compartí temps d’exili a París i Buenos Aires, on morí Pere Coromines. Celestina, amb alguns dels seus fills tornà a Barcelona l’any 1945. Hi morí el 1964.

Obra:

«Enseñanza del cálculo mental en las Escuelas primarias» (conferència a la “Escuela Normal Central” de Madrid, el 18 de juliol de 1900).

«Excursión a un taller de alfarería». La Escuela Normal, núm. 166.(gener de 1905).

«Honrar trabajando». El Clanmor del Magisterio, núm. 38 (16 de setembre de 1912).

«El Congrés de l’Higiene Escolar. Lo que’n podem esperar les dones». El Poble Català (16 de maig de 1911).

«De Roma estant. Les idees pedagògiques de la Montessor ». El Poble Català (23 d’abril de 1914).

«De Roma estant. Les dones de tot el món a Roma. El Congrés Femení». El Poble Català  (26 de maig de 1914).

«Educació de la voluntat en el sistema pedagògic de la doctora Montessori. Consideracions sobr’els premis i els càstics en la familia i l’escola ». El Poble Català, núm. 2 (3 i 5 d’agost de 1916).

«Infancia dichosa». La Escuela Moderna (març de 1916).

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

Fonts bibliogràfiques:

Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa (2003). Política escolar de l'Ajuntament de Barcelona 1910-1936. Barcelona: Barcanova.

Coromines, P. (1972). Obres completes. Barcelona: Selecta, 3 vols.

Coromines, P. (1974). Diaris i records de Pere Coromines. Barcelona: Curial.

Hernández, M.; et. al., (2005). Celestina Vigneaux. Les cantines escolars a Barcelona i la renovació pedagògica a l’escola pública. Barcelona: Institut d’Educació / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Vinculada a les entitats:
  • Ajuntament de Barcelona
  • Institució Lliure d'Ensenyament (Madrid)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Antoni Tort Bardolet
Darrera modificació:2010-10-11 18:37:30