Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Teresa Giménez Selma

Identificació:Obrera
Data de naixement:1898
Data de defunció:s. xx
Nascuda a:Castelló de la Plana
Plana Alta
Lloc de defunció:Castelló de la Plana
Plana Alta
Llocs de vinculació:Castelló
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va nàixer a Castelló de la Plana el 1898. De família d’espardenyers, va ser plantilladora i es va afiliar des de molt jove al Partit Socialista i al sindicat femení d´espardenyeres de la UGT. Acudí al III Congrés de la Federació d´Espardenyers l´any 1924 com a representant femenina amb una altra plantilladora, María Archilés.

Durant la Guerra Civil va ser directora de la Casa de Beneficència de Castelló. L’any 1932 s’havia creat una comissió gestora perquè s’investigaren les denúncies dels asilats de la Casa de Beneficència sobre la mala gestió del director, ja que hi havia falta d’higiene, menjar molt fluix i maltractament d’alguns beneficiats. Segurament aquesta situació va obligar el governador del Partit Socialista a canviar la direcció, que se li va oferir a Teresa Giménez.

A la ciutat de Castelló existien durant la Segona República dos sindicats femenins del ram de l´espardenya. Un sindicat s´anomenava Societat Obrera de Confeccionadores d´Espardenyes, afecta a la UGT, a la què pertanyia Teresa Giménez, i la Societat Femenina d' Obreres espardenyeres i oficis varios La Bona Unió, relacionada amb els republicans radicals i els catòlics.

Encara que durant la Restauració va ser el Centre Obrer el que va reunir fins i tot els sindicats de classe, durant la Segona República trobem una major autonomia d´aquestos sindicats i el control majoritari dels treballadors i treballadores de l´espardenya per part de la UGT. Els sindicats femenins tenien plena autonomia per a resoldre els problemes laborals, però encara depenien d´un consell d´administració composat per homes. No obstant això, cada vegada es distanciaven més del paternalisme dels seus companys i durant tota la República tenen una Junta directiva formada per una presidenta, una vicepresidenta, secretària, vicesecretària i vàries vocals. La gestió directa per part de les obreres de les seves problemàtiques, com els sous més inferiors als treballadors, el segur i la baixa per maternitat i la major educació professional i personal van donar a les obreres una major autonomia per a desenvolupar-se com a persones.

El Consell de Guerra Permanent nomenat en la postguerra pel règim franquista va acusar Teresa Giménez Selma de “gran propagandista de la causa roja” i de representar el Partit Socialista en diferents congressos. Va ser acusada de proferir blasfèmies i amenaçes contra l’enemic i de tractar-los de feixistes. Va ser condemnada a 6 anys de presó, amb la suspensió de qualsevol càrrec i votació per l’acusació de «delito de provocación, inducción y exaltación a la rebelión» segons l’article 240 del Codi de Justícia Militar. També se li va aplicar una multa de 2.500 pessetes, però com que no podia pagar-la l’expedient es va cancel·lar i arxivar.

La seua biografia hem volgut posar-la com a representant de les dones proletàries de Castelló que pertanyien al Centre Obrer i als sindicats de classe de la taronja, de l´espardenya, treballadores de la llar, de l’agulla i del tèxtil, i que durant la Segona República van tenir l’oportunitat de gestionar elles els propis assumptes en els sindicats i d’ocupar càrrecs i gestionar la política, per aconseguir una major igualtat en les relacions de gènere del proletariat.

Obra:
Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu Municipal de Castelló, Padró municipal de Castelló de 1920 i 1934.

Fonts iconogràfiques:

 

Fonts bibliogràfiques:

Alcón, Eva; Núñez, Alejandro (2005).  La mujer de la República en las comarcas de Castellón (1931-1939). Onda: Ajuntament d´Onda.

Grau, Vicent (2007). Segona República i Guerra Civil a Castelló. Discurs republicà, mobilització política i sindicalisme revolucionari. Tesi doctoral, Universitat Jaume I. Castelló.

El Heraldo de Castellón, 1920-1936.

La Libertad: 1930-1931.

República: 1931-1936.

Vicent, Manuel (2006). Conflicto y revolución en las comarcas de Castelló, 1931-1938. Castelló: Universitat Jaume I.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Socialisme
Vinculada a les entitats:
  • Societat Femenina d’Obreres Espardenyeres
  • Unió General de Treballadors (UGT)
  • Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Rosa Monlleó Peris
Darrera modificació:2010-09-09 19:15:18