Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Dolores Cano Royo

Identificació:Comare
Data de naixement:març de 1858
Data de defunció:abril de 1925
Nascuda a:Vila-real
Plana Baixa
Lloc de defunció:Vila-real
Plana Baixa
Llocs de vinculació:Vila-real
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Dolores Cano Royo va ser una de les primeres comares que van exercir a Vila-real. El 1891 va obtenir el títol i es va convertir en una de les primeres comares col·legiades. Va pertànyer a la primera promoció  de l´Escola d´Infermeria  de la Universita de València. Una de les condicions per a ser admesa en la matrícula de comare era ser casada o viuda. Les casades havien de presentar llicències dels seus marits en què les autoritzaven per a seguir aquests estudis, i tant les unes com les altres havien de justificar, mitjançant un certificat del capellà, bona vida i costums. Dolores Cano va fer les pràctiques a la sala de maternitat de l´Hospital Provincial de València amb el metge Francisco Cantó Blasco, introductor de les innovacions europees sobre higiene municipal al País Valencià.

Entre els múltiples avanços deguts a aquest metge i al seu equip de treball, destaca un article que va publicar el 1881, en el Butlletí de l´Institut Mèdic Valencià, en el qual s´adhereix a l´exigència de crear un Cos Municipal d´Higiene i Salubritat. A més, el doctor Cantó, després d´una visita a Suïssa, va incitar els industrials valencians perquè muntaren lleteries higièniques. També va  plantejar, el 1888, la profilaxi pública i social de la sífilis, per la qual cosa es va admetre la reglamentació de la prostitució. El 1890 l’asèpsia estava adoptada en tots els centres.

Dolores era filla i néta de comares. Durant anys va ajudar a venir al món molts xiquets i xiquetes i va aconseguir reduir les morts per postpart en aplicar els ensenyaments sanitaris rebuts a l´escola d´Infermeria.

Cal destacar que en aquesta època el nivell sanitari, social i econòmic comportava que les dones pariren en males condicions i la majoria ajudades només per altres dones de la família. Tots aquests elements provocaven un alt índex de mortalitat dels nascuts i de les dones en el part i en el postpart. Gràcies a la gran tasca realitzada per les comares, que aplicaven mesures preventives, higièniques i dietètiques, es va aconseguir la progressiva reducció d´aquesta mortalitat. D´altra banda la medicina, fins a finals del segle XIX, no va comptar el concurs de la microbiologia. La infecció s´explicava com un càstig diví, segons la qual el efluvis miasmàtics produïen les malalties.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu de la Universitat de València.

Anuari de la Provincia de Castelló 1894/1922/1923/1924/1925.

Boletin del Instituto Médico Valenciano.


Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

AA.VV. (1998). Las mujeres recuerdan. Memoria de ocho municipios de Castellón. Universitat Jaume I.

Bovaria Broch, Africa i Guinot Usó, Elia (1998). “Nàixer a Vila-real. El dur treball de les comares (1722-1967)”. Revista Cadafal. Vila-real.

Flores Sacristán, Onofre (2006). Vila-realencs per a recordar. Ajuntament de Vila-real.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Concepción Calvo Mas
Darrera modificació:2010-09-29 17:51:25