Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Elena, Arnanda, Josefa, Nicolasa Sanz Martínez d'Arrizala

Identificació:Cantant d'òpera
Data de naixement:desembre de 1844
Data de defunció:desembre de 1898
Relacions familiars:Amant del rei Alfons XII, mare de dos fills del monarca, Alfonso, nascut el 1880 i Fernando, nascut el 1881.
Nascuda a:Castelló de la Plana
Plana Alta
Lloc de defunció:(París)
França
Llocs de vinculació:Madrid
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
  • Activitat_Lliberal
    cantant
Condició Jurídico Etnica:
  • Amistançada
Biografia:

Filla de Manuel  i de Josefa. Nasqué a Castelló perquè son pare era funcionari ministerial de la ciutat. Fou traslladat a Madrid al voltant de 1856. Elena i la germana Dolores ingressaren al "Colegio de niñas" de Leganés, on Elena aprengué cant i realitzà les primeres actuacions. Una nit de Nadal, l'escoltà cantar la duquessa Sofia de Sesto qui assabentà la reina Isabel II de la veu de la jove Elena.

La reina acceptà proporcionar-li tots els mitjans per educar-li la veu a París. Mentrestrant, rebé classes al Real Conservatori de Madrid amb Baltasar Saldoni. Elena era requerida en reunions i tertúlies aristocràtiques.

El 1870, a París, Elena era considerada una cantant extraordinària per la tesitura de contralt, amb gran domini de les notes greus i una amplitud de les escales, apta per a papers tràgics i dramàtics. Actuà a l'òpera Garnier de París, el 1876, pocs mesos després de la inauguració del coliseu. Després, Elena partí de gira a Sant Petersburg, Roma i Madrid.

El 1877 actuà en el debut de Julián Gayarre al Teatro Real de Madrid amb l'òpera La favorita de Donizetti. La tesitura de la veu d'Elena era propícia per a interpretar personatges d'intensitat dramàtica com la princesa d'Èboli d'Il trovatore, Ammeris d'Aida, Magdalena de Rigoletto, la Carmen de Bizet o de Maffeo Orsini, vestida d'home, a Lucrecia Borgia.

En una de les actuacions al Teatro Real amb l'assistència de la família reial, el jove Alfons quedà captivat per la veu i la bellesa d'Elena; tots dos s'havien conegut a Viena feia uns anys. Després de la funció, els protagonistes departiren amb els reials espectadors, i Alfons s'enamorà de la cantant aquella mateixa nit sense sospitar que la seua pròpia mare havia preparat l'encontre.

Però els plans de la reina no s'acompliren. La relació amorosa entre Alfons i Elena se superposà al prometatge i al matrimoni amb la reina Maria Mercedes, a la malaltia mortal de la reina, a la viduïtat del rei i al segon matrimoni amb l'arxiduquesa Cristina d'Habsburgo.

La temporada 1878-1879 compartí repartiment amb Julián Gayarre. Aquesta serà l'última temporada de la cantant, perquè davant dels requeriments del jove rei decidí abandonar la carrera operística per poder estar al costat de l'amant. Elena esperava el primer fill i el rei, a canvi de la retirada, li concedí una pensió molt inferior als guanys de la cantant cada temporada operística.

Tot Madrid era coneixedor d'aquest amor i, fins i tot polítics com Cánovas i escriptors com Vital Aza i Pérez Galdós se'n feren ressò.

Un dels personatges més estimats per Elena i Alfons era el de Leonor de Guzmán en La Favorita de Donizetti, en què es contava una història semblant a la de la nostra protagonista.

Quan morí el rei, la reina Maria Cristina s'encarregà personalment d'apartar de la cort  Elena Sanz que marxà amb els fills, Alfons i Ferran, a París.

Després d'unes negociacions per fer desaparéixer unes cartes compromeses, s'arribà a un acord en el qual Elena entregaria les cartes i signaria la renúncia dels fills a qualsevol investigació sobre la paternitat d'Alfons XII.

A principi del segle XX, 1905-1907, els fills d'Elena iniciaren un plet que es resolgué negativamen, ja que no foren acceptades les seus peticions. Elena morí a París el 1898.

Obra:

Algues òperes que interpretà

La favorita, de Gaetano Donizetti.

Carmen, de Bizet.

Il Trovatore, de Giuseppe Verdi.

Aida, de Giuseppe Verdi.

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu parroquial de la Concatedral de Santa Maria, Fe de baptisme d'Elena Sanz y Martínez d'Arrizala del 6 de desembre de 1844, n. 699.

Fonts iconogràfiques:

 

Fonts bibliogràfiques:

Agut Clausell, Fàtima (2007). «Entre l'escenari i la política: Elena Sanz, Hermínia Gómez i Maria Conesa». En: Espais de bohèmia, Dossiers feministes, 10. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p.189-202.

Bellés, Salvador (2007). Seres humanos de Castellón. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana.

Cierva, Ricardo de  la (1994). La otra vida de Alfonso XII. Madrid: Fènix.

Gascó Sidro, Antonio José (2003). «La castellonense que sedujo a un rey. Elena Sanz, La Favorita». En: Castelló Festa Plena, p. 124-126.

Pérez Galdós, Benito (1986) [1971]. «Cánovas». En: Episodios Nacionales, serie final. Madrid: Aguilar, p. 609-615.

Subirà, José (1997) [1947]. Historia y anecdotario del Teatro Real. Madrid: Acento.

 

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Fátima Agut Clausell
Darrera modificació:2010-09-24 12:41:54