Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Quitèria Hermínia Gómez Serra (Hermínia Gómez, Elena Serra, El rossinyol d'Almassora, La Spagnoletta)

Identificació:Cantant d'òpera
Data de naixement:març de 1891
Data de defunció:octubre de 1977
Nascuda a:Almassora
Plana Alta
Lloc de defunció:(Ventimiglia)
Itàlia
Llocs de vinculació:València
Itàlia
Condició Socio-Econòmica:
  • Artesana_Artista
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
  • Casada
Biografia:

Filla del fuster Tomàs Gómez Albert i de Dolores Serra Ballester, nasqué al carrer de sant Marc d'Almassora (Castelló de la Plana) el 27 de març de 1891. Als tres anys, la seua veu ja tenia qualitats extraordinàries. Els oficis religiosos i les sarsueles que representaven un grup de joves aficionats de la localitat al Casino de Moles i al Teatre Serra foren les seues primeres actuacions.

La Diputació Provincial, a petició del governador civil, li concedí una pensió anual de mil cinc-centes pessetes perquè es poguera traslladar amb la seua família i poder acabar els estudis al conservatori. Era tant l'interés dels qui seguien la carrera d'Hermínia que la sol·licitud del governador es publicà completa a la premsa castellonenca.

Amb la beca concedida, estudià cant amb el professor Lamberto Alonso i es formà com a soprano al conservatori de València. L'actuació a la plaça de bous de Castelló, el 1909, provocà un gran entusiasme en escoltar en la veu de la jove Hermínia Il barbiere di Seviglia, Rigoletto i el vals Dinorach.

Sense haver acabat la carrera, el 1910, actuà al Teatre Principal de València amb una òpera completa. L'1 i el 2 de novembre amb Les pêcheurs de perles i el 8 de novembre amb Rigoletto, un èxit personal d'Hermínia, segons els crítics.

Després d'aquestes actuacions començà una gira decisiva per a la seua carrera. Triomfà als coliseus europeus de Florència, Roma, Mòdena, Ràvena, Milà i Budapest, entre altres. A Florència, actuà al Teatre Verdi amb Il barbiere di Seviglia, on l'empresa contractà per a l'ocasió Titta Ruffo, un dels tenors més famosos de l'època perquè cantara Rigoletto amb Hermínia, la espagnoletta.

Després inicià una nova gira per Portugal i Malta; en La Valetta estigué sis mesos consecutius al Teatro Real amb un èxit sense precedents. S'hi conta que els espectadors li llançaven coloms a l'escenari, una demostració d'entusiasme mai no vista fins aleshores.

Amplià el repertori amb La traviata i Lucia de Lammermoor, dues òperes amb protagonistes femenines molt emblemàtiques, no sols pel cant, sinó també per la interpretació dramàtica que acompanya la partitura musical.

El mes de juny de 1912 actuà a Castelló, al Teatro de Verano de la plaça de bous amb un gran èxit. Setmanes després continua la gira i marxà a Egipte. Cantà a Alexandria, Port-Said i El Caire, on els sorprengué, a ella i el germà que sempre l'acompanyava, la Primera Guerra Mundial.

El retorn fou molt trist per a l'artista quan comprovà que tots els teatres d'òpera europeus amb els quals Hermínia tenia contracte romanien tancats. La companyia tornà a Espanya. Encara actuà a Oviedo i a València. Els seus admiradors no sabien que aquestes serien les últimes actuacions operístiques de l'artista estimada.

Després, amb el pseudònim d'Elena Serra acceptà viatjar amb la companyia del mestre Penella per interpretar sarsueles i revistes de gira per Amèrica. Avergonyida d'haver de renunciar a l'òpera, no desitjava que associaren el seu nom vertader amb les peces musicals que ara es veia obligada a interpretar per no deixar la música.

El 1917, perdudes les esperances de tornar a l'òpera i a Europa, emmalaltí d'una crisi nerviosa que la dugué a la depressió. El matrimoni amb Guido Corneo, un home de negocis antic conegut d'Hermínia i el naixement de tres fills, aconseguiren recuperar-la de la malaltia, però mai no tornà al món de l'òpera.

Els últims anys de la seua vida els passà a Ventimiglia, des d'on remeté a la Diputació de Castelló una quantitat de diners agraïda per l'ajuda rebuda en la seua joventut.

Dels llocs on actuava enviava puntualment postals als familiars, amics i coneguts almassorins que seguien les gires i els èxits de l'artista local, que veié truncada la seua carrera operística per la guerra.

Obra:

Òperes en què cantà:

Il barbiere di Siviglia, de Gioachino Rossini.

La Traviata, de Giuseppe Verdi.

Rigoletto, de Giuseppe Verdi.

Les pêcheurs de perles, de George Bizet.

Lucia de Lammermmoor, de Gaetano Donizetti.

Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu José Galí Sancho, Almassora, Castelló de la Plana. Correspondència d'Hermínia Gómez amb la família Galí Sancho.

El Mercantil Valenciano, 6 de novembre de 1910.

La voz de Valencia, 15 d'abril de 1915.

Diario de Valencia, 16 d'abril de 1915.

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Agut Clausell, Fàtima (2006). «Dones castellonenques en les arts escèniques del segle XX». En: Monlleó, Rosa (ed.). Castelló al segle XX. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, p. 734-736.

Agut Clausell, Fàtima (2007). «Entre l'escenari i la política: Elena Sanz, Hermínia Gómez i Maria Conesa». En: Espais de Bohèmia. Actrius, Cupletistes i ballarines, Dossiers feministes, 10. Castelló de la Plana: Seminari d'Investigació Feminista, Universitat Jaume I, p.189-203.

Bueno Canejo, F. (1997). Historia de la ópera en Valencia. Valencia. Conselleria de Cultura, p. 133, 165-166.

Galí Sancho, José (1972). «Herminia Gómez, el ruiseñor de Almazora». En: Programa de festes d'Almassora. Almassora: Ajuntament d’Almassora.

Mas i Usó, Pasqual (2004). Diva. València: Gàndem.

Vinculada a les entitats:
  • Conservatori Superior de Música de València
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Fátima Agut Clausell
Darrera modificació:2010-10-02 19:17:17