Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Magdalena García Bravo

Identificació:Escriptora
Data de naixement:novembre de 1862
Data de defunció:març de 1891
Relacions familiars:Filla de l’advocat Josep Nicolau Garcia i de Josepa Bravo, membres de la burgesia valenciana de l’època.
Germana del poeta Enric Garcia Bravo, qui la introduí en tertúlies literàries i en reunions que es duien a terme en l’àmbit familiar.
Nascuda a:València
Horta
Lloc de defunció:València
Horta
Llocs de vinculació:València
Castelló
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Nascuda a València l’any 1862/1863, va viure alguns anys a Castelló de la Plana. Als tretze anys publicà la seua primera poesia "A la Immaculada Concepción de la Santíssima Virgen" en La Ilustración Popular Económica de Valencia, i a partir d'aleshores començà a col·laborar en nombroses publicacions periòdiques d'àmbit valencià i estatal.

     Les seues obres (en prosa i en vers, en català i en castellà) emmarcades dins l'ideari Pàtria, Fe i Amor, aparegueren, entre d'altres, en El Correo de la Moda (Madrid, 1880), Revista de València (1881), els Almanaque dels diaris Las Provincias i Levante (des del 1882 fins a la seua mort), la Revista de Castellón o La Veu de Montserrat (1886); El Cosmopolita i La Antorcha, de Valencia; La Mode elegante ilustrada i La Lealtad Espanyola, de Madrid; El Correo de las familias, de Tortosa; El Riojano, de Logroño; El Talaverano, de Talavera i El Oriente, de Asturias de Llanes.

    Col·laborà amb l’associació valenciana Lo Rat Penat (fou Regina de les Festes l'any 1882, en què també aconseguí l’accèssit per la composició "Cant d'amor") i participà en les publicacions Calendari Llemosí i Lo Rat Penat: periòdich Lliterari i Quinsenal. El primer article de la revista Lo Rat Penat  -que només arribà a publicar vuit números, des del 15 de desembre de 1884 al 15 d’abril de 1885- arreplegava en les seues vuit pàgines les firmes de Manuela Agnes Rausell, Sanmartín i Aguirre, Puig Torralba, Cebrián Mezquita, Iranzo Simón, Jeroni Forteza, Josep Bodría, Tomás Villarroya, de Magdalena García Bravo i del mateix Constantí Llombart, el seu director, amb el qual li unia una estreta amistat, fins al punt que li dedicà el seu poema «Gratitud».

    L'any 1894 la família publicà pòstumament a València un recull de les seues poesies, tant en català com en castellà.

     

    Obra:

      Poesías de la señorita doña Magdalena García Bravo.  Valencia: Imp. José Canales, 1894. 104 pàgs.

    El Correo de la Moda (Madrid. A María XXX, 1880-març-18, pàg. 83) [«Siento un volcán que el corazón me abrassa...»]

    Revista de Valencia. Tomo II. De desembre de 1881 a finals de  1882. València: Imprenta de Domenech Mar, 48. Vol. 3 García Bravo (Magdalena) [«Gratitud»]— Pàg. 327. Obra col·lectiva:  «Almanaque para el año 1884», de Las Provincias. València: Imprenta de Domenech Mar, 48. 1883. El poder de la pintura, pàg. 235 [« La noche es tranquila y pura...»]

    Poema “Gratitud”, a Revista de Valencia (diciembre 1881-fin de 1882). València: Imprenta de Domenech Mar, 48, tom II, pàg. 327: <http://www.archive.org/stream/revistadevalenci02valeuoft/revistadevalenci02valeuoft_djvu.txt>

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

    Correspondència i poemes rebuts per Jacint Verdaguer. MS 114 de la Biblioteca de Catalunya, 17F i 18F:

    17.F. 45-46, MAGDALENA GARCIA BRAVO. Poema en català.
    18.F.    47-48,     MAGDALENA GARCIA BRAVO. Poema en català. 12 de febrer de 1885.


    Llorente Falcó, T., "Las Reinas de los Juegos Florales Valencianos", ABC (1 d'agost de 1945), p. 10.

    Revista de Valencia, (1882), p. 427-429. Així redacta el cronista el moment en què l'autora és proclamada Regina de les Festes dels Jocs Florals i guardonada amb l'accèssit:

    "El poeta laureado [Jacinto Labaila] recibió la flor natural, que era una magnífica rosa. Inmediatamete, y acompañado por cuatro socios del Rat-Penat, se dirigió al palco que ocupaba la bella y distinguida señorita Doña Magdalena García Bravo que también cultiva la poesía y le entregó la flor.

    Fué aquel un acto solemnísimo y conmovedor. Cuando apareció la señorita García Bravo á la puerta del corredor de las butacas, apoyada en el brazo del poeta laureado, precedida de los cuatro socios de Lo Rat-Penat, delante de los cuales marchaban los maceros de la ciudad y dos lindas aldeanas, vestidas con un rico traje característico del pais, llevando en sus manos elegantes canastillos de flores para ofrecer á la nueva soberana de la poesía, el entusiasmo no conocía límites.
    Radiante de belleza estaba la nueva reina de la fiesta: sus naturales gracias, su candor y su aire naturalmente digno, estaban velados por la modestia y confusión, producida por las ovaciones de que era objeto.

    Vestía un magnítico vestido de fall blanco-perla de Lion, adornado con flores artificiales del mejor gusto; un collar con un precioso medallón, y en su encantadora cabeza una diadema en que se veian engastadas multitud de piedras preciosas.
    Continuando la publicación de los premios, resultaron adjudicados de la siguiente manera:
    Accésits á la flor natural a D. Jerónimo Forteza, por su poesía "Les Estrelles", y á la señorita García Bravo, momentos antes elegida Reina de la fiesta, por su composición "Cant de amor".

    El entusiasmo del distinguido concurso aumentó al hacerse esta última proclamación, y los aplausos y los bravos eran tanto más ruidosos cuanto más brillaba la modestia en el interesante rostro de la simpática poetisa, confundida por aquel brillantísimo triunfo".

    Marsá Vancells, Plutarco (1987). La mujer en la literatura. Orimula Series, Terremozas, p. 106, 152 i 276.

    Igual Úbeda, Antonio (1959). Historia de Lo Rat Penat en el LXXX aniversari de la seua fundació i el LXXV dels Jocs Florals. València: Publicacions de l’Arxiu Municipal de València.

    Miralles, Enrique (2001). Biblioteca de las literaturas regionales: siglo XIX: autores bilingües. Vol. 3, Publicaciones de la Fundación Universitaria Española, 2001, p. 348.

    Ossorio y Bernard (1904). Ensayo de un catálogo de periodistas espanyoles del siglo XIX. Imprenta y Litografía de J. Palacios, p. 156.

    Criado y Domínguez, Juan Pedro (1889). Literatas españolas del siglo XIX: apuntes bibliográficos. Impr. de A. Pérez Dubrull.

    Pinyol Torrents, Ramon (2006). “Les escriptores catalanes vuitcentistes i la traducció”, Quaderns. Revista de traducció, 13, p. 67-75.

    Llorente, Teodoro. «Las reinas de los juegos florales valencianos», ABC, Madrid, 1 de Agosto de 1945:

    <http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1945/08/01/010.html>

    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Albert i Corb E., (1975). Les cinc branques. Poesia femenina catalana, Barcelona: autor-editor.

     

    Gimeno Betí, L. (2004). "L'actitud lingüística a Castelló de la Plana durant el segle XIX i el primer terç del segle XX", dins Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic, Barcelona: Curial, p. 17-28.

    Llombart,C., (1879): Los fills de la morta-viva. Apunts bio-bibliogràfichs pera la historia del renaiximent lliterari llemosí, València: Imp. d'en Emili Pasqual.

    Peris Llorca, J. (2005): Una voz de mujer en la Renaixença Valenciana, Univeridad Cardenal Herrera, València.

    Simón Palmer, M.C., (1991): Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico, Madrid: Castalia, Nueva Biblioteca de Erudición y Crítica, p. 293.

    Gimeno Betí, L., Mossèn Alcover i les comarques centrals del territori lingüístic (correspondència epistolar amb Mossen Joaquin García Girona). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004, p. 17.

     

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Renaixença valenciana
    Vinculada a les entitats:
    • Lo Rat Penat
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Amparo Ayora Del Olmo
    Altres autors:i Dèlia Amorós Pinos
    Darrera modificació:2010-10-01 19:20:23