Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Cristina María Alloza Sanz

Identificació:Novel·lista
Data de naixement:desembre de 1922
Data de defunció:agost de 2009
Relacions familiars:Filla del doctor Maximià Alloza Vidal (1885-1945) i d'Isabel Sanz Blanco. Germans: Isabel, Pepita, Enrique, Emilio, Rosario i Maximiano. Neboda-néta de Leandro Alloza.
Nascuda a:Castelló de la Plana
Plana Alta
Lloc de defunció:Castelló de la Plana
Plana Alta
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
    secretària
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
  • Tutora
Biografia:

Son pare fou metge, pintor i poeta, va signar les normes del 32 de la llengua valenciana i va ser seguidor de Teodor Llorente. Va publicar Venturita en El cuento universal (Valencia, n. 6, 1908) i el llarg poema Ioesa i va ser el creador del col·lectiu Nostra Terra, societat instructiva regionalista, el 1914.

Cristina va descobrir la seua vocació per l’èxit que va tenir entre les companyes del Col·legi de la Consolació, on estudiava, la carta que una monja els havia fet escriure dedicada a una amiga imaginària, a la qual havien de demanar emprat un bastidor per a brodar. Va estudiar el batxillerat a l'aleshores molt popular acadèmia Coloma, i des d'aquell moment es dedicà a escriure de manera continuada, sobretot novel·la. L'editorial Pueyo, de Madrid,  publicà el 1949 l'obra Encontré mis blasones i el 1951 Más allá de las nubes, que la productora Cifesa volgué portar al cine, però no arribaren a un acord quant a l'assumpte de talls i d'adaptacions. Cristina era ja una novel·lista d'àmbit nacional, encara que, en faltar son pare, -es va endur la clau del rebost, segons les seues pròpies paraules- va haver de treballar com a funcionària  -secretària molt eficaç-, primer a la delegació de la Fiscalía de Taxes, durant sis anys, després a l'Hermandat de Llauradors, com a ajudant de l'advocat castellonenc Alfonso Gil Maties i, finalment, a la delegació del Ministeri d'Agricultura, com a funcionària de l'estat fins als 65 anys, en què es va  jubilar.  Des dels anys 60 va col·laborar a la revista Festividades i en altres publicacions relacionades amb les festes magdaleneres. El 1969, entre la llibreria Armengot i la Junta Central de Festes, van editar La gran esmeralda, amb portada i dibuixos interiors de Juan Soler Blasco. L'il·lustre intel·lectual Carlos G. Espresati va reconèixer a la presentació l'"honda raigambre magdalenera" i de "fantasía del misterio policíaco". Va morir als 86 anys a l'Hospital General de Castelló.

Obra:

Encontré Mis Blasones (1949). Madrid: Pueyo Madrid.

Más Allá De Las Nubes (1951). Madrid: Pueyo.

La Gran Esmeralda (1969). Castellón: Armengot.
Fonts orals:Entrevistes realitzades al seu domicili al c. Major, n. 57 de Castelló, el 2007 i el 2008.
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Programa de ràdio Castelloneries  n. 200, on Cristina Alloza Sanz parla sobre la seua novel·la La gran Esmeralda.

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Amparo Ayora Del Olmo
Darrera modificació:2010-09-28 17:15:23