Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Carme Kaar Alfonsetti (L'Escardot, Xènia)

Identificació:Periodista, escriptora, musicòloga
Data de naixement:març de 1865
Data de defunció:desembre de 1943
Relacions familiars:Filla d’Eugène Karr, vicecònsol i enginyer francès, i d’Emilia Alfonsetti. Casada amb Josep Maria de Lasarte i Janer amb qui va tenir quatre fills.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
França
Itàlia
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    periodista
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Carme Karr va desenvolupar en la premsa de la segona dècada del segle XX una activitat periodística més regular, amb dedicació pràcticament exclusiva, oberta a diverses temàtiques i a distintes publicacions, i va esdevenir així el precedent més proper a una professional del periodisme com s’anirà entenent en la dècada posterior. Nascuda en el si d’una família estrangera, va integrar-se a la vida cultural catalana i va començar a col·laborar a la revista L’Avenç i, més endavant a Joventut. La seva cultura i formació li van facilitar l’entrada en el periodisme, que es va convertir per a ella en una via d’expressió de les seves idees modernes i avançades. Sota el pseudònim de Xènia va iniciar una polèmica amb Eugeni d’Ors, el Xènius de La Veu de Catalunya, i amb el seu nom signà articles en català i en castellà al Diario de Barcelona, El Día Gràfico i a Las Provincias. Quan el 1906 va aparèixer la Il·lustració Catalana, el seu director va fer-li l’encàrrec de preparar un suplement mensual dedicat a les dones. Així va néixer Feminal, una revista que va sortir des de 1907 fins a 1917, de la qual va ser directora i impulsora i aconseguí una qualitat de contingut i de presentació ben notables. Aquesta revista, amb aparició puntual cada quart dissabte de mes, va comptar amb les veus femenines més potents de principis de segle, com Dolors Monserdà, Agnès Armengol, Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós), Maria Domènech, Sara Llorens, Joaquina Rosal, Mercè Pedrós, Isabel Serra i la Comtessa de Castellà. Karr no va deixar mai de col·laborar en la premsa del moment, signant amb el seu nom o amb pseudònims com L’Escardot. Tot i que dominava força bé el francès, l’alemany i el castellà, va triar el català com a vehicle preferent per expressar-se en els seus escrits. A més dels textos periodístics, també va conrear la narrativa breu, la novel·la, el teatre, els contes per a infants, les conferències i, fora de la literatura, la composició de peces musicals.


Pel que fa al seu nucli d’interessos, se sentia especialment concernida pel catalanisme, el pacifisme i el feminisme. Des del seu treball periodístic i la seva praxis vital va maldar sempre per aconseguir la igualtat entre homes i dones i per engrescar les dones cap a una formació que les capacités professionalment. El 1913 va fundar i dirigí La Llar, una residència per a professores i estudiants, el 1921 va impulsar l’associació Acció Femenina i el 1931 va signar el manifest que demanava al president Macià el vot per a les dones. Amant de la llibertat i del pacifisme, amb la Guerra Civil, el franquisme i la Segona Guerra Mundial va quedar profundament afectada. Es va anar apagant fins que va morir, a la seva casa de Sarrià, sense cap reconeixement a la seva obra.

Obra:

Novel·la

  • De la vida d'en Joan Franch. Barcelona: Il·lustració Catalana, Lectura popular biblioteca d'autors catalans 53, 1913.
  • La Fi del Lliure. Barcelona: l'Avenç Grafic, La novel·la d'ara 77, 1924.

Narrativa breu 

  • Bolves: quadrets. [pseud. L'Escardot] (pròleg de Lluís Via). Barcelona: L'Avenç, Biblioteca popular de L'avenç 52, 1906.
  • Clixés: estudis en prosa. [pseud. L'Escardot] Barcelona: Joventut [Fidel Giró], 1906. Barcelona. 268 p. ; 8. mlla. (reedició per Horsori Editorial a la col·lecció Clàssiques Catalanes núm. 5, 2008).
  • Por la dicha. Barcelona: Publicaciones Mundial, Col·lecció: La novela femenina; any 1, n. 22.

Infantil i jovenil

  • Nick: conte de mitja nit (amb il·lustracions de Lola Anglada). Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, Obra de Peevisió, Cultura i Beneficiència, 1931.
  • Cuentos a mis nietos (amb il·lustracions de Rosario de Velasco). Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez, 1932.
  • Contes de l'àvia (amb il·lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer). Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.
  • Garba de contes. Girona: Dalmau Carles, Pla Editors, 1935.
  • El libro de Puli; amb il·lustracions de Mariona Lluch. Barcelona: Ars, 1942.

Teatre

  • Un raig de sol, 1908 (comèdia).
  • Els Ídols: quadre en un acte y en prosa. Barcelona: Bartomeu Baxarias, col. De tots colors, 1911.
  • Caritat, 1918.

Crítica literària i assaig

  • Cultura femenina. Estudi i Orientacions. Barcelona: L'Avenç, 1910. Conferències donades en l'"Ateneu Barcelonés" els dies 6, 13 i 20 d'Abril de 1910.
  • (Co-autora) Educación Femenina, Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelonés, Días 31 de enero y 1,3, 4 y 5 de febrero de 1916, Ed.Librería Parera, Barcelona.
  • La Llar (el Hogar): residència d'estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona : Impremta La Renaixensa, 191?. Opuscle informatiu de les condicions d'estada. "Subvencionat en sa fundació per l'Excm. Ajuntament i per particulars. Presidit per la Sereníssima Sra. Infanta Da. Pau de Borbó, princesa de Baviera. Fundat i dirigit per Da. Carme Karr desde primers de l'any 1913".

Partitures

  • Cansons [sic]; lletra de Apel·les Mestres. Barcelona?: ca. 1903. Conté: "Preludi de primavera" i "Cansó trista".
  • La Mort del rossinyol, 1903.
  • Las Aranyas, 1903.
  • Flors d'escardot cançons catalanes, 1907. Barcelona (Rambla de S. José, 29): Sindicato Musical Barcelonés Dotesio, cop. 1907: 1 partitura (15 p.). Amb lletra - Cant i piano. Contingut: Cançó de la tarda / poesia d'Apel·les Mestres ; Cançó d'esperança / poesia de Marian Aguiló ; Cançó d'abril / poesia d'Apel·les Mestres ; Vesprada / poesia d'Apel·les Mestres ; Nota de tardor / poesia d'Apel·les Mestres ; La dida de l'infant / poesia d'Àngel Guimerà.
  • Orquídea lieder para canto y piano, 1916.
  • La Non non dels papellons.
  • La filla de Maria.
  • La Mort de la Verge.
  • Tranzit. Gènere: Lied (saló), 1906. Disposició partitura: 1 V, piano. Edició: Ilustració Catalana-Feminal, nº 31-334, 31-X-1907.
  • El testament d'Amèlia (1908, sarsuela, amb Joan Baptista Espadaler i Colomer)
  • Poema "L'enamorat a l'enamorada" de Caterina Albert ("La Tralla", 1907), musicat per Carme Karr.
  • Goigs de la Mare de Déu de Pompeia.
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:

           

Font: http://www.escriptors.com/autors/karrc/pagina.php?id_sec=1631 [Consulta:23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Ainaud de Lasarte, Josep M. (2008). Carme Karr. Barcelona: Infiesta.

Pessarrodona, Marta (2006). «Carme Karr Alfonsetti, la Ur-feminista catalana». En: Donasses. Barcelona: Destino, p. 22-31.

Segura, Isabel (2008). Els feminismes de Feminal. Barcelona: Institut Català de les Dones.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Feminisme
  • Catalanisme
  • Pacifisme
Vinculada a les entitats:
  • Acció Femenina
  • Comitè Femení Pacifista de Catalunya
  • La Llar: residència per a estudiantes i professores
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Elvira Altés Rufias
Darrera modificació:2010-10-02 20:48:14