Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria Aurèlia Capmany Farnés

Identificació:Intel·lectual, escriptora, feminista
Data de naixement:agost de 1918
Data de defunció:octubre de 1991
Relacions familiars:Néta de l'escriptor i paremiòleg Sebastià Farnés (Sant Feliu de Codines 1854 - Barcelona 1934) i filla de l'escriptor i folklorista Aureli Capmany (Barcelona, 1868 - 1954). Parella (1968-1991) de l'escriptor i professor Jaume Vidal Alcover (Manacor 1923-Barcelona 1991).
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Tarragona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
  • Artesana_Artista
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Maria Aurèlia Capmany va néixer el 3 d’agost de 1918 a la ronda de sant Pere de Barcelona, tot i que aviat es traslladaria a viure damunt de la cistelleria dels seus pares a la Rambla de les Flors. Per a la jove Maria Aurèlia Capmany, fou bàsic l’ensenyament secundari rebut a l’Institut Escola, un centre de renovació pedagògica creat per la Generalitat republicana. Aquell esperit de llibertat en què fou educada, però, s’acabà amb la derrota del 1939. La dictadura franquista va anorrear les llibertats individuals i nacionals i els valors rebuts de la seva família liberal, intel·lectual, catalanista i d’esquerres. Maria Aurèlia Capmany, mentre aprenia a gravar vidre per tenir un ofici, va acabar la llicenciatura de Filosofia a la universitat depurada per aquella dictadura plena de repressions, en la qual mai no va trobar el seu lloc. En la dècada dels quaranta participa en algunes activitats culturals clandestines, com les de Miramar, i entra en contacte amb el grup d'Ariel. També és becada per l’Institut Francès al Collège de France durant el curs 1952-53 i segueix estudis de Filosofia a la Universitat de la Sorbona. Paral·lelament a la seva feina a l’ensenyament, com a professora de filosofia i llengües a l’Institut Isaac Albéniz de Badalona (1944-1953) i al col·legi Isabel de Villena de Barcelona (1944-1965), Capmany comença la seva carrera literària als anys 40: el 1947 quedava finalista de la primera convocatòria del premi Joanot Martorell amb la novel·la Necessitem morir, que no fou publicada fins al 1952.  Tot i els entrebancs de la censura, Maria Aurèlia Capmany, des d’aleshores, no va deixar de publicar, sobretot novel·les, i, durant la seva trajectòria literària va rebre els premis Joanot Martorell (1948), Narcís Oller (1952), Josep Yxart (1957), Sant Jordi (1968), de la Crítica Serra d'Or de teatre (1972),  del Ministeri d'Afers Estrangers Italià (1979),  de la Crítica Serra d'Or de literatura infantil juvenil (1982) i la Creu de Sant Jordi (1982).

 

Als anys 60, després d'haver ja publicat unes quantes novel·les, les activitats en el camp literari i teatral la determinen a deixar el món de l’ensenyament, la seva feina de professora de filosofia. Aleshores, la tasca polifacètica de Capmany es multiplica: a les novel·les, cal afegir-hi el teatre –com a autora, cofundadora, amb Ricard Salvat, de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1959), directora i actriu (també de cinema)-, els llibres d’assaig –sobretot literaris i feministes-, les traduccions, les lletres de cançons, les col·laboracions en els mitjans de comunicació -guions per a còmics, ràdio i televisió i articles continuats a la premsa-, cursos, conferències, presentacions, jurat en certàmens i concursos.  Introductora i teòrica a Catalunya i Espanya del feminisme de la igualtat, fou una incansable activista cultural i política, que va participar en diverses entitats, institucions i associacions. Militant del Partit dels Socialistes de Catalunya, va ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona i membre de la Diputació de Barcelona des del 1983 fins a la seva mort, el 2 d’octubre de 1991. Aquesta intensa activitat en el món de la cultura –que el càncer final a penes va interrompre- serà característica en la seva trajectòria vital de persona compromesa amb la seva realitat i defensora de les llibertats individuals i col·lectives.

Obra: Novel·la
  • Necessitem morir. Barcelona: Aymà, 1952 / Barcelona: Proa, 1977.
  • L’altra ciutat. Barcelona: Selecta, 1955.
  • Tana o la felicitat. Palma de Mallorca: Moll, 1956.
  • Betúlia. Barcelona: Selecta, 1956.
  • Ara. Barcelona: Albertí, 1958/ Barcelona: Plaza & Janés, 1988.
  • Traduït de l’americà. Barcelona: Albertí, 1959.
  • El gust de la pols. Barcelona: Destino, 1962 / Barcelona: Edicions 62, 1986.
  • La pluja als vidres. Barcelona: Club Editor, 1963.
  • El desert dels dies. Barcelona: Occitània, 1966.
  • Un lloc entre els morts. Barcelona: Nova Terra, 1967 / Barcelona: Laia, 1979 / Barcelona: Edicions 62, 1984 / Barcelona: Proa, 1999.
  • Feliçment, jo sóc una dona. Barcelona: Nova Terra, 1969 / Barcelona: Laia, 1983 / Barcelona: Barcanova, 1994.
  • Vitrines d’Amsterdam. Barcelona: Club Editor, 1970.
  • Quim-Quima. Barcelona: Estela, 1971 / Barcelona: Laia, 1977 / Barcelona: Planeta, 1991.
  • El jaqué de la democràcia. Barcelona: Nova Terra, 1972 / Barcelona: La Magrana, 1987.
  • Vés-te’n ianqui. Barcelona: Laia, 1980 / Barcelona: Barcanova, 2006.
  • Lo color més blau. Barcelona: Planeta, 1983.
  • El cap de Sant Jordi. Barcelona: Planeta, 1988.

 

Narrativa breu
  • Com una mà. Palma de Mallorca: Moll, 1952.
  • Cartes impertinents de dona a dona. Palma de Mallorca: Moll, 1971.
  • Numnius Dexter Optatur, Papa de Roma. Barcelona: Tarot, 1971.
  • Coses i noses. Barcelona: La Magrana, 1980.
  • Fumar o no fumar : vet aquí la qüestió (amb Pere Calders). Barcelona: Destino, 1988.
  • Aquelles dames d’altres temps. Barcelona: Planeta, 1990.
  • De veu a veu: contes i narracions. [amb Montserrat Roig]. Barcelona: Cercle de Lectors, 2001.

 

Literatura infantil i juvenil

  • Anna, Bel i Carles. Barcelona: Lumen, 1971.
  • Ni teu, ni meu. Barcelona: La Galera, 1972.
  • L’alt rei en Jaume. Barcelona: Aymà, 1977.
  • Àngela i els vuit mil policies. Barcelona: Laia, 1981.
  • El malefici de la reina d’Hongria o Les aventures dels tres patrons de nau. Barcelona: Barcanova, 1982.
  • Contes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.
  • La rialla del mirall. Barcelona: Empúries, 1989.

 

Teatre

  • Tu i l’hipòcrita. Palma de Mallorca: Moll, 1960.
  • Vent de garbí i una mica de por. Palma de Mallorca: Moll, 1968.
  • Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya.  [amb Xavier Romeu i Jover]. París: Edicions Catalanes de París, 1970 / Madrid: Moisés Pérez Coterillo, 1976 / Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1992.
  • L’ombra de l’escorpí. València: Gorg, 1974.
  • El cavaller Tirant. Barcelona: Edebé, 1974.
  • Tirant lo Blanc. València: Eliseu Climent / 3i4, 1980.
  • Ca, barret!   [amb Jaume Vidal Alcover]. Palma de Mallorca: Moll, 1984.

 

Assaig

  • Cita de narradors (amb Manuel de Pedrolo, Jordi Sarsanedas, Joan Perucho i Josep M. Espinàs). Barcelona: Selecta, 1958
  • Historias de Barcelona [fotografies de A. Basté]. Barcelona: Barrigotic, 1963.
  • La dona a Catalunya : consciència i situació. Barcelona: Ed. 62, 1966.
  • Dia sí, dia no : apunts sobre la nostra societat actual. Barcelona: Llibres de Sinera, 1968.
  • La dona catalana. Barcelona: Mateu, 1968.
  • Els vells. Barcelona: Mateu, 1968.
  • La joventut és una nova classe? Barcelona: Edicions 62, 1969.
  • El feminismo ibérico.. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1970.
  • De profesión mujer. Esplugues de Llobregat: Plaza & Janés, 1971.
  • Salvador Espriu. Barcelona: Dopesa, 1972.
  • El feminisme a Catalunya. Barcelona: Nova Terra, 1973
  • Poema i vers o El cor salvatge de Carles Riba. Barcelona: Institut d'Estudis Hel·lènics - Departament de Filologia Catalana, Universitat de Barcelona, 1973
  • Carta abierta al macho ibérico. Madrid: Ediciones 99, 1973
  • El comportamiento amoroso de la mujer .Barcelona: Dopesa, 1974
  • La dona. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Cada cosa en el seu temps i lectura cada dia. Barcelona: Dopesa, 1976
  • Subirachs o el retrat de l’artista com a escultor adult. Barcelona: Dopesa, 1976
  • La dona i la Segona República. Barcelona: Ed. 62, 1977
  • Temps passat, notícia d'avui: una història de Catalunya. Barcelona: Vicens Vives, 1978
  • Dies i hores de la Nova Cançó. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1978
  • Antifémina (amb Colita). Madrid: Editora Nacional, 1978
  • En busca de la mujer española. Barcelona: Laia, 1982
  • Diàlegs a Barcelona: M. Aurèlia Capmany, Pasqual Maragall [conversa transcrita per Xavier Febrés]. Barcelona: Ajuntament de Barcelona-Laia, 1984
  •  Retrobar Barcelona [amb Jaume Sobraqués]. Barcelona: Lunwerg, 1986
  • Fem memòria. El port de Barcelona. Barcelona: Lunwerg, 1990
  • ¿Qué diablos es Cataluña? Madrid: Temas de hoy, 1990
  • Barcelona entre mar i muntanya. Barcelona: Polígrafa, 1992

 

Dietaris i memòries

  • Pedra de toc (2 vol.). Barcelona: Nova Terra, 1970 – 1974
  • Dietari de prudències. Barcelona: La Llar del Llibre, 1981
  • Mala memòria. Barcelona: Planeta, 1987
  • Això era i no era. Barcelona: Planeta, 1989

 

Còmic

  • Dona, doneta, donota (amb Avel·lí Artís-Gener). Barcelona: EDHASA, 1979
  Obres completes
  • Obra completa (7 volums). Barcelona: Columna, 1993 – 2000 (edició a cura de Guillem-Jordi Graells)
Guions  
  • L’alt rei en Jaume. Televisió, 1977 – 1978
  • La nina. Televisió, 1977-1978 [basat en Casa de nines d'Ibsen).
  • Tereseta-que-baixava-les-escale. Televisió,, 1977-1978 [basat en el conte homònim de Salvador Espriu]
  • Aquesta nit no vindrem a sopar. Televisió, 1978 – 1979
  •  La nit catalana. Televisió,, 1978-1979
  • Temps passat, notícia d’avui. Ràdio, 1979
  • Història de Catalunya, 1977-1978 (45 capítols). Ràdio. Edició en casset (1979).
  • Les nits de la tieta Rosa. Televisió, 1980

 

Traduccions

Del francès

  • BALZAC, Honoré de: L'última encarnació de Vautrin. Barcelona: Nova Terra, 1972
  • DURAS, Marguerite: Un dic contra el pacífic [Un barrage contre le Pacifique]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 2, 1965
  • FOURNIER, Alain: El gran Meaulnes [Le grand Meaulnes]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 10, 1966
  • KASSAK, Fred: Carambolades [Carambolages]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1963
  • LAFONT, Robert: Història de la literatura occitana. Barcelona: Dopesa, Col. Pinya de Rosa 8 i 9, 1973
  • PROUST, Marcel: A la recerca del temps perdut [À la recherche du temps perdu]. Barcelona: Columna, 1990-1991 [amb Jaume Vidal Alcover]
  • SARTRE, Jean-Paul: Fenomenologia i existencialisme [L'existencialisme est un humanisme]. Barcelona: Laia, 1982
  • SIMENON, Georges: Liberty Bar. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
  •  SIMENON, Georges: El gos groc [Le chien jaune]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 48, 1966 / Barcelona: Àrea, 1989 / Barcelona: Columna, 1995
  •  SIMENON, Georges: La nit de la cruïlla. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla, 1966
  •  SIMENON, Georges: L'Ombra xinesa. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 54, 1967
  • SIMENON, Georges: Maigret i el client del dissabte [Maigret et le client du samedi]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 62, 1968
  • SIMENON, Georges: Signat Picpus [Signée Picpus]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 65, 1968
  •  STEWART, Terry: Mà forta [La belle vie]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 2, 1963
  • VÉRY, Pierre: El senyor Marcel de la funerària. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 19, 1964
  •  VÉRY, Pierre: Goupi Mans-Roges [Goupi Mans-Rouges]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 16, 1964

 

De l’italià

  • CALVINO, Italo: El baró rampant [Il barone rampante]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 7, 1965 / Barcelona: Avui, 1995
  •  CASSOLA, Carlo: La tala del bosc [Il taglio del bosco]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Trapezi 8, 1966
  • CHIARINI, Luigi: Art i tècnica del film [Arte e tecnica del film]. Barcelona: Edicions 62, Col. A l'abast 13, 1967
  • LIONNI, Lep: Frederick. Barcelona: Lumen, 1969
  • PASOLINI, Pier Paolo: Una vida violenta [Una vita violenta]. Barcelona: Edicons 62, Col. El Balancí 32, 1967
  •  PAVESE, Cesare: La lluna i les fogueres [La luna e il falò]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 12, 1965
  • PIRANDELLO, Luigi: Aquesta nit improvitzem [Questa notte si recita a soggetto]. Barcelona: Institut del Teatre-Diputació de Barcelona, 1996
  • PRATOLINI, Vasco: Crònica dels pobres amants [Cronache di poveri amanti]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 1, 1965
  •  PRATOLINI, Vasco: Metel·lo [Metello]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 15, 1966
  • VITTORINI, Elio: Conversa a Sicília [Conversazione in Sicilia]. Barcelona: Edicions 62, Col. El Balancí 19, 1966

 

De l’anglès

  • CAIN, James M.: Doble indemnització [Double Indemnity]. Barcelona: Edicions 62, Col. La cua de palla 28, 1965
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Llegat Vidal-Capmany, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Fons documental de Maria Aurèlia Capmany:

http://www.urv.net/biblioteca/biblioteques/lletres/llegat_v_c/llegat_vc_fons_mac.html

 

Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/capmanyma/pagina.php?id_sec=414 [Consulta: 27/02/2010]. Vegeu també: Llegat Vidal-Capmany, Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Fons documental de Maria Aurèlia Capmany: http://www.urv.net/biblioteca/biblioteques/lletres/llegat_v_c/llegat_vc_fons_mac.html. Any Maria Aurèlia Capmany, Ajuntament de Barcelona: http://www.bcn.es/cultura/maureliacapmany/.

 

 

Fonts bibliogràfiques:

Caampillo, Maria i Castellanos, Jordi (1988). “Maria Aurèlia Capmany”, en Història de la literatura catalana, vol. 11. Barcelona: Ariel, pàgs. 62-71.

Dale may, Barbara (2000). “Maria Aurèlia Capmany y el activismo polifacético” en Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca), Vol. VI, Iris M. Zavala (coord.). Barcelona: Anthropos, pàgs. 92-99.

DD.AA. (1986).  Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor.

DD.AA. (1991). Montserrat Roig/ Maria Aurèlia Capmany en homenatge. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes.

DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

DD.AA. (2002). Un lloc entre els vius. Homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Partit dels Socialistes de Catalunya.

DD.AA. (1992). Maria Aurèlia Capmany: homenatge. Barcelona: Ajuntament de Barcelona/Centre Català del Pen Club.

DD.AA. (1993). Catalan Review. International Journal of Catalan Culture. Woman, History and Nation in the Works of Montserrat Roig and Maria Aurèlia Capmany. Vol. VII, núm. 2.

DD.AA. (1994). Feliçment sóc una dona: homenatge a Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. 

DD.AA. (2002). “Universos” dins l’Univers: elles hi són: Jornada homenatge a Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Barcelona: Institut Català de la Dona.

Fundació Maria Aurèlia Capmany i  Reñé Ferrando, Teresa (2002). Ciutadana Maria Aurèlia Capmany: escriptora i dona d'acció. Barcelona: Fundació Maria Aurèlia Capmany.

Graells, Guillem-Jordi (1990). “Maria Aurèlia Capmany, un bosc per a viure-hi”, Serra d’Or, març 1990.

(1992). Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Diputació de Barcelona.

(1992). “Presentació”, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu. Barcelona: Institut del Teatre.

(1992). “La narrativa de Maria Aurèlia Capmany, un calidoscopi fascinant”, Maria Aurèlia Capmany Farnés (1918-1991). Barcelona: Ajuntament de Barcelona, pàgs. 95-128.

(1993). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany I. La novel·la (a)”, Obra Completa I de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. IX-XXVIII.

(1994). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany II. La novel·la (b)”, Obra Completa II de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.IX-XXIII.

(1995). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany III. La novel·la (c)”, Obra Completa III de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXIII.

(1996). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany IV. La narrativa breu. Apèndix: El cel no és transparent”, Obra Completa IV de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXV.

(1998).  “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany V. Teatre”, Obra Completa V de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs.XI-XXXVIII.

(1997). “La producció literària de Maria Aurèlia Capmany  6. Memòries”, ”, Obra Completa VI de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. XI-XXII.

(2000). ““La producció literària de Maria Aurèlia Capmany  VII. La dona”, Obra Completa VII de Maria Aurèlia Capmany. Barcelona: Columna, pàgs. V-XII.

Julià, Lluïsa (1999). “Quan les dones fumen. Maria Aurèlia Capmany-Simone de Beauvoir”, Memòria de l’aigua. Onze escriptores i el seu món, Lluïsa Julià (ed.),  Barcelona: Proa, pàg. 89-122.

Nadal, Marta (1991).  “Maria Aurèlia Capmany: Combativity and tenderness in a writer from Barcelona”, Catalan Writing, núm. 7. pàgs. 25-37.

Pablos, M. del Mar (2001). El fons documental Vidal-Capmany dipositat a la bibliioteca de la Universitat Rovira i Virgili: tractament i descripció. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili.

Palau, Montserrat (2008). Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, Tarragona: Arola.

Palau, Montserrat i Martínez Gili, Raül-David (eds.) (2002). Maria Aurèlia Capmany: l’afirmació en la paraula,  Valls: Cossetània.

Pedrolo, Manuel de (1974). “Impressions-expressions sobre tres novel·les de la Maria Aurèlia Capmany”, Obra Completa. vol. I. Barcelona: Editorial Nova Terra.

Pessarrodona, Marta (1996). Maria Aurèlia Capmany, un retrat. (Fotografies de Pilar Aymeric). Barcelona: Institut Català de la Dona.

Pons, Agustí (2000). Maria Aurèlia Capmany. L’època d’una dona. Barcelona: Columna.

Sarsanedas, Jordi (1958). “Llegeixo les novel·les de Maria Aurèlia Capmany”, Cita de narradors. Barcelona: Ed. Selecta.

Vidal Alcover, Jaume (1986). Maria Aurèlia Capmany en els seus millors escrits. Barcelona: Miquel Arimany editor, pàgs. 7-31.

Pàgines web:

Associació d'Escriptors en llengua catalana:

 http://www.escriptors.com/autors/capmanyma/index.php

Fundació Maria Aurèlia Capmany:

http://www.fmac.org/node/cat/Maria-Aurelia-Capmany

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Existencialisme
  • Feminisme
  • Socialisme
Vinculada a les entitats:
  • Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (Barcelona)
  • Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
  • Centre Català del Pen Club
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Palau Vergés
Darrera modificació:2010-10-11 19:50:17