Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Maria del Pilar Maspons Labrós (Maria de Bell-lloch)

Identificació:Escriptora, folklorista
Data de naixement:desembre de 1841
Data de defunció:gener de 1907
Relacions familiars:Germana de Francesc de Sales Maspons i Labrós (1840-1901)i de Marià Maspons i Labros (1840-1885).
Cunyada de Francesc Pelai Briz i Fernández (1839-1889). Cosina de Joan Alcover i Maspons (1854-1926).
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Bigues i Riells
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Maria del Pilar Maspons va ser la petita de quatre germans. La gran, Manuela, es va casar amb l'escriptor i folklorista Francesc Pelai Briz; i els bessons Francesc de Sales, notari i folklorista, i Marià, polític catalanista, van ser reconeguts intel·lectuals del període de la Renaixença.

    Maria del Pilar es va interessar des de molt jove per la creació literària. El seu cunyat Francesc Pelai li va facilitar la difusió de les primeres poesies a través del Calendari Català, que ell mateix havia fundat el 1864. Així, el 1866, amb el pseudònim Maria de Bell-lloch, que va utilitzar sempre per signar la seva obra, va publicar per primera vegada una de les seves poesies, «Lloances». També va publicar poesies a Lo Gay Saber, La Renaxensa (després, La Renaixença), La Veu de Montserrat i La Veu de Catalunya. A la redacció de La Renaxensa va conèixer el crític literari Joan Sardà, que li va prologar el llibre de poesia Salabrugas (1874).

    Va arribar a publicar una cinquantena de poemes i alguns d’ells van ser inclosos en antologies. El maig de 1879 va participar, amb dos poemes i una llegenda, en un número especial de La Llumanera de Nova York, dirigit per Dolors Monserdà, dedicat a les dones catalanes. En el vessant narratiu, va publicar la novel·la Vigatans y botiflers (apareguda per primera vegada a Lo Gay Saber entre l’1-1-1878 i el 15-1-1879) i la novel·leta (d’unes trenta pàgines), Elisabeth de Mur, a més d’una setantena de contes i narracions.

    La seva obra literària beu sovint de les fonts de la literatura popular i tradicional i recrea temes i paisatges del Vallès, una comarca que li era molt propera (els Maspons tenien la casa pairal a Bigues i hi anaven sovint). Maria de Bell-lloch, dona de profunda devoció religiosa, patriòtica i familiar, va exercir d’escriptora i de folklorista. Amb Francesc de Sales i Francesc Pelai es van plantejar la recollida de diverses manifestacions de la literatura popular catalana. Francesc de Sales es va ocupar de les rondalles, els jocs infantils i les tradicions, Francesc Pelai de les cançons i de les endevinalles i Maria de Bell-lloch, de les llegendes i tradicions.

    Tot i que eclipsada, en part, pel prestigi que van assolir el seu germà i el seu cunyat, Maria de Bell-lloch va publicar una obra solvent i en va aconseguir un reconeixement. Va guanyar un accèssit als Jocs Florals de Barcelona amb Narracions y llegendas (1875); un premi als Jocs Florals de Barcelona amb Montseny (1880), un recull de sis llegendes sobre aquesta muntanya; i un altre al Certamen cientificoliterari del Casino de Granollers amb Costums i tradicions del Vallès (1882), un llibre amb una primera part dedicada a la descripció de costums, creences i festes populars, i una segona part que inclou vint-i-dues llegendes sobre llocs de la comarca del Vallès. També va publicar el llibre Llegendas catalanas (1881).

    El 13 de maig de 1880, l'Associació d'Excursions Catalana li va dedicar una vetllada literària en la qual es van llegir les seves tradicions del Montseny. L’any 1885 va ser nomenada sòcia honorària de la Secció Folklore Català de l’Associació d’Excursions Catalana. Uns anys més tard, Maria de Bell-lloch encararia l’etapa final de la seva producció amb la publicació a La Ilustració Catalana de «Quatre tradicions» (1889) i «Altres quatre tradicions del temps de la Reconquesta» (1894).

    Finalment, en l’article necrològic publicat el 2 de febrer a La Veu de Catalunya, atribuït al seu nebot Francesc Maspons i Anglasell, es va donar notícia d’una novel·la històrica inèdita de Maria de Bell-lloch titulada Història d’un fadrí veler.

    Obra:

    Salabrugas. Poesías catalanas, pròleg de Joan Sardà. Barcelona: Tipografia La Renaxensa, 1874.

    Narracions y llegendas, publicadas en los Jochs Florals de Barcelona de 1875. Barcelona: Estampa de La Renaxensa, 1875.

    Vigatans y botiflers. Barcelona: Joan Roca y Bros, 1878; Barcelona: Curial, 1987; Edició a cura de Carme Vilà. Barcelona: Barcanova, 1992.

    «Montseny».Jochs Florals de Barcelona. 1880. Barcelona: Estampa de La Renaxensa, p. 209-219.

    Llegendas catalanas. Barcelona: Tipografia Espanyola, 1881.

    «Costums y tradicions del Vallés». Certamen científich-literari del Casino de Granollers, 1882, pp. 105-160;  Barcelona: La Renaixensa, 1883.

     «Quatre tradicions». La Ilustració Catalana, 1889, p. 162-166.

    «Altres quatre tradicions del temps de la Reconquesta». La Ilustració Catalana, 1894, p. 75-76, p. 82-83.

    Elisabeth de Mur. Lectura popular. Biblioteca d’autors catalans, 70. Barcelona: Ilustració catalana, s.d. [probablement de 1915].

    Elisabeth de Mur. Barcelona: La Novel·la Catalana, 1924.

    Llegendari. A cura de Joan Armangué. Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells / Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

    Poesies: Lectura popular. Biblioteca d’autors catalans, 246. Barcelona: Ilustració Catalana, s.d.

    Lo castell del amor. Rondalla. Biblioteca infantil. Barcelona: Impr. La Catalana, s.d.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Armangué, Joan (2004): «Presentació». Maria de Bell-lloc. Llegendari. Barcelona: Fundació Privada de Bigues i Riells. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

    -------- (2007): «Introducció». Les llegendes en el paisatge de Maria de Bell-lloc. [Bigues i Riells]: Fundació Privada de Bigues i Riells.

    Madrenas. M. Dolors; Joan M. Ribera (1997): «Pilar Maspons i Labrós i Elisabeth de Mur (1880) o del que hauria pogut significar ésser la primera novel·lista catalana autora d’un relat amb protagonista femenina». En: Aritzeta, Margarida i Montserrat Palau (ed.): Paraula de dona. Actes del col·loqui "Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació".  Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 246-253.

    Maspons i Anglasell, Francesc (1952): «Pròleg». En: Maspons i Labrós, Francesc de Sales. Tradicions del Vallès. Barcelona: Barcino, p. 9-12.

    Prats, Llorenç; Llopart, Dolors; Prat, Joan (1982): La cultura popular a Catalunya. Estudiosos i institucions 1853-1981. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular.

    Prats, Llorenç (1988). El mite de la tradició popular. Barcelona: Edicions 62.

    Llopart, Dolors (2008). «L’estudi de la cultura popular». En: Soler i Amigó, Joan (ed.) (2005-2008): Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Generalitat de Catalunya, vol X, p. 13-71.

    Tintó Espelt, Lluís (1994). «Els Maspons de Santa Eulàlia» i «Els burgesos de Granollers». El 9 Nou. 10 octubre 1994, p. 14-15.

    Tinyena, Jordi (1997). «Lectura de Vigatans i botiflers, de Maria de Bell-lloch, la primera novel·lista de la literatura catalana». Dins: Aritzeta, Margarida i Montserrat Palau (ed.): Paraula de dona. Actes del col·loqui "Dones, Literatura i Mitjans de Comunicació". Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 234-245.

    Vilà, Carme (1992). «Vida i obra de Maria de Bell-lloc». Maria de Bell-lloch. Vigatans i botiflers. Edició a cura de Carme Vilà. Barcelona: Barcanova, p. 22-28.
    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Renaixença
    • Romanticisme
    Vinculada a les entitats:
    • Associació d'Excursions Catalana-Secció folklore
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Oriol Carazo
    Darrera modificació:2010-10-04 11:50:05