Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Dolors Monserdà i Vidal (Dolors Monserdà de Macià)

Identificació:Escriptora, activista social
Data de naixement:juliol de 1845
Data de defunció:març de 1919
Relacions familiars:Filla de Josep Monserdà, relligador, i de Beatriu Vidal. Germana del pintor Enric Monserdà, qui va decorar la sala del Consell de Cent de Barcelona.
Es va casar amb l'argenter Eusebi Macià. Va ser mare de quatre fills, Eusebi, que morí als nou mesos, Angelina, Dolors i Encarnació, que morí als 5 anys. Angelina és va casar amb l'advocat Antoni Borrell. Dolors es va casar amb l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, qui va ser president de la Mancomunitat de Catalunya.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Argentona
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
    mestressa de casa
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

Dolors Monserdà i Vidal va néixer a Barcelona el capvespre del dia 10 de juliol de 1845, primera filla de Josep Monserdà, relligador de llibres, i de Beatriu Vidal, que foren pares de tres fills més: Enric, nascut el 1850; Lluïsa, el 1852; Josep, el 1853, que va morir pocs mesos després.

Segons Feliu Elias, l'obrador del pare era «un ver club liberal» que acollia en les seves tertúlies, personatges com Frederic Soler, Emili Vilanova, Marià Aguiló, Abdó Terrades, Narcís Monturiol i Josep Anselm Clavé. No és estrany, doncs, que Dolors Monserdà, gairebé adolescent, comencés a escriure estimulada per un context on la lectura i el debat ideològic eren habituals.

Els seus primers versos i articles es van publicar el 1862. Tres anys més tard, el 18 de març de 1865, es va casar amb l'argenter Eusebi Macià i Pujol, que treballava al taller familiar del carrer de l'Argenteria. Va tenir quatre fills. Eusebi, nascut el 1866, que morí als nou mesos; Angelina, el 1868; Dolors, el 1870; i Encarnació, el 1872, que morí als cinc anys.

Entre el 1865 i el 1877 Dolors Monserdà va escriure poesia, teatre i narrativa. Es van estrenar al Teatre Romea dues obres: Sembrad y cogeréis, el 1874, i Teresa o un jorn de prova, el 1876. Molts anys després, el 1913, va escriure, Amor mana, no representada.

La poesia va ser, en un primer moment, vehicle del seu pensament i de les seves emocions. La mort dels seus fills, Eusebi i Encarnació, a la qual recorda en el poema Ma corona, la van menar a participar en jocs florals i certàmens literaris.

Molts van ser els premis i accèssits que Monserdà aconseguí arreu dels Països Catalans tot i que se li va resistir el mestratge en Gai Saber. El 1909, Monserdà va presidir el Jocs Florals de Barcelona, any en què Caterina Albert va guanyar el premi Fasthenrat amb Solitud.

Aplegà gran part de la seva producció poètica en dos reculls: Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911).

Però no tota la producció era poètica. Es podien llegir els seus articles en publicacions com La Renaixença, La Veu de Catalunya, Ofrena, La Gramalla o Il·lustració Catalana. A més, col·laborava en algunes publicacions femenines com ara Modas y Labors, El Figurín Artístico, La Ilustración de la Mujer, Or y Grana o Feminal.

Dolors Monserdà va voler aplegar una selecció d’articles i conferències publicats en opuscles o en la premsa periòdica en el volum Tasques socials (1916). Com a treball d'investigació, cal fer esment de la Biografia de Maria Josepa Massanés i Dalmau (1915).

Cap al 1890 Monserdà decideix afrontar el repte de la novel·la. Volia arribar a un públic ampli, un públic femení, de dones que compartien problemàtiques i a qui volia transmetre uns missatges molt concrets. I ho va fer amb La Montserrat (1893), La família Asparó (1900) i La fabricanta (1904). La mort del seu marit, el novembre de 1904, marcà una nova etapa de la seva vida. Reprengué la novel·la amb La Quitèria (1906), Maria Glòria (1917) i la pòstuma Buscant una ànima (1920). Alguns dels seus contes els aplegà en el recull Del món (1908).

D’ençà el 1910 es dedicà plenament a la fundació i direcció del Patronat per a les Obreres de l'Agulla, obra en què es va materialitzar el seu compromís social amb un dels sectors de dones més desafortunats, el de les cosidores.

Com a compendi de la seva ideologia publicà l’assaig Estudi feminista. Orientacions pera la dona catalana (1909), que recull el seu pensament i les seves reflexions sobre el paper social de la dona.

Dolors Monserdà va morir a Sarrià el 31 de març de 1919, mentre Barcelona era paralitzada per la vaga de la Canadenca.

Obra:

Volums i opuscles

1. Teatre:

Sembrad y cogereis [.] Comedia en tres actos y en verso original de D.a Dolores Monserdá de Maciá. Estrenada con éxito extraordinario en el Teatro Romea la noche del 5 de enero de 1874. (Barcelona, Establecimiento Tipográfico de Jaime Jepús, 1874), 64 ps., 21 cm.

Teresa. Comedia en 2 actes y en vers de na Dolors Moncerdá de Maciá. Estrenada en lo Teatre Romea la nit del 24 de Febrer de 1876 [Edició per capítols dins «Lo Gay Saber» (Barcelon­a), 1 desembre 1880 - 1 abril 1881), ps. 266-268; 8-11, 21-22, 33-34, 41-43, 52-54, 66-67, 77-78, 21 cm.

Amor mana[.] Comedia en tres actes, dins La Quitèria[.] Novel·la per Dolors Monserdà de Macià [Portada amb il·lustració de Longoria] (2a edició. Barcelona, Editorial Políglo­ta, 1930) ps. 221-273, 20 cm.

2. Poesia:

Poesies Catalanes [Portada amb il·lustració d’Enric Monserdà. Anotacions de l'autora] (Barcelona, Imprempta «La Renaixensa», 1888), 248 ps. , 20 cm. [Conté 54 poemes: A Deu, La nit de Reys, Otger, Ma corona, La assumpció de la Verge, A les belles arts, L'obrer catalá, Les set ferides, La d'ahir y la d'avui, Andalucía, Nit de Nadal, A Barcelona, L'anyorament de la Patria, En l'album del llorejat poeta D. Artur Masriera y Colomer, La prometensa, Sant Joseph de Calassanz, Sense feyna, Lo primer crim, Berenguer lo vell, La set de Jesús, Lo decret dels Jochs Florals, Un tresor, Tal farás tal trobarás, La fé perduda, Redempció, La comtesa Malta, L’anell del mort, Amor de mare, Al Sant Cristo de Lepant, Espines, Romeria popular, Quinze anys, Lo vint y quatre de Maig, Aplech á les Astunes, Lo cant del treball, Del cim al abim, A la Verge de Montserrat, Lo campaner, La creació de les flors, Maria, A S. M. Dª. María Cristina de Habsburg-Lorena, reyna regent d’Espanya, ab moriu de sa vinguda á la Ciutat de Barcelona pera la obertura de sa Exposició Universal, Lo dia dels morts, Les vehines, Lo pescador, Scipion, Idili, Los claus de Jesús, Set d’or, La infiel, La reyna d’Aragó, Lo llorer de Vinyoles, La vinguda del hivern, Les tres banderes, La llar]

Poesies (Barcelona, Ilustració Catalana, 1911), 234 ps., 18 cm. [Conté 54 poemes: A mon Deu, La Missa matinal, Nit de Nadal, Herodies, La llegenda de la Reyna, Lo Jubileu de la Porciúncula, María, Gethsemaní, Goig y dolor, La nit de Reys, La Mariona, A les velleses, La viuda, Mares, ¡Tot pel noy!, L’admetlló, L’aucella, Quinz’anys, Cant del treball, Les llàgrimes del maig, A la Reyna de la festa, Qui no vulgui pols…, La Guerra, Lo prech de l’òrfana, Lo nostre Pa, Cada cosa pel seu temps, Lo cant del or, Primavera, L’infant y la mare, Vell y nou, Un bes de Deu, Lo decret dels Jochs Florals, Otger, Lo sentiment de la Patria, La comtesa Mahalta, L’anyorament de la Patria, Scipió, La diada de Santa Creu, Les tres banderes, Urbemania, La caputxa blanca, L’obrer català, Tal faràs tal trobaràs, Los pillets captayres, La d’ahir y la d’avuy, A Barcelona, La vinguda del hivern, Ma corona, Espines, Dies blanchs, La llar, Nit de Sant Joan]

Poesies [Selecció], «Lectura popular», vol. xi, núm. 183 (Barcelona, Estampa la Renaixensa, [s.d.], ps. 223-256, 20 cm.

3. Novel·la i narració curta:

La Montserrat[.] Novela de costums del nostre temps.

(1a edició. Barcelona, Imprempta «La Renaixensa», 1893), 302 ps. , 19 cm.

[Reimpressió dins Novelas catalanas y extrangeras publicadas en lo folletí de la Renaixensa. Barcelona, Impremta "La Renaixensa», 1899), ps. 153-274, 23 cm.

Montserrat[.] Novela de costumbres escrita en catalán por Dolores Monserdá de Maciá[.] Traducida al castellano por M.ª de M[ontserrat]. V[ives]. de B[anús].[Il·lustracions de Lluïsa Vidal. 2a. edició esmenada, revisada i prologada per l'autora.] (Barcelona, Librería Católica, 1912), 225 ps., 21 cm.

La Montserrat[.] Novela de costums per Dolors Monserdà de Macià. [Portada amb il·lustracions de Longoria] [3a edició. Barcelona, Editorial Políglota, 1929), 279 ps., 19 cm.

La Montserrat. [Edició, introducció, notes i activitats a cura de M. Carme Mas. Portada amb il·lustració de Serafina Balasch] (4a. edició. Barcelona. Col·lecció «Tinell», núm. 14. Ed. Bruño, 1994), 325 ps., 19 cm.

Un de tants, Fulletó de «La Veu de Catalunya» (Barcelona, Imp. de La Veu de Catalunya, gener 1899), 49 ps., 14,5 cm.

Un de tants , Fulletó de «Diario de Gerona» (Girona, Imp. del Diario de Gerona, setembre-octubre 1909), 52 ps., 14,5 cm

La familia Asparó . Novel[·l]a de costums del nostre temps

[1a ed.] (Barcelo­na, Imprempta de «La Renaixensa», 1900), 256 ps., 21 cm.

[2a ed.] (Barcelona, Imprempta de «La Renaixensa», 1900), 256 ps., 21 cm.

[3a ed.] [Portada il·lustrada per M. Ribas] (Mataró, Impremta Minerva, 1929), 287 ps., 19 cm.

La fabricanta. Novel[·l]a de costums barceloninas (1860-1875)

[1a ed.] [Il·lustrada per Enric Monserdà] (Barcelona, Llibreria de Francesch Puig, 1904), 250 ps., 20 cm.

[2a ed. esmerada] [Il·lustrada per Enric Monserdà] (Barcelona, Imp. de J. Thomas, Edit. F.Puig, 1908), 250 ps., 20 cm.

[3a ed., corregida, il·lustrada per Enric Monserdà] (Mataró, Minerva, 1935), 249 ps. , 20 cm.

[4a ed.], «Introducció» de Roser Matheu (Barcelona, Selecta, 1972), 207 ps., 18 cm.

[5a ed.] «Pròleg a tres veus" de Teresa Pàmies (Barcelona, Edicions de l'Eixample, "Clàssiques", núm. 6, 1992), 251 ps., 21 cm.

[Reimpressió, il·lustrada per Enric Monserdà] "Pròleg» de Josep M. Vilumara i Lamarca. «Introducció» de M. Carme Mas i Morillas. (Barcelona, Horsori Editorial S.L, "Clàssiques Catalanes», núm. 6, 2008), 294 ps., 18 cm.

La Quiteria. Novel[·]a

[Edició per capítols]:

I. La criatura trobada, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 139 (28 gener 1906), ps. 57-59.

II. Los forasters, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 140 (4 febrer 1906), ps. 73-76.

III. La gitana, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 141 (11 febrer 1906), ps. 89-91.

IV. Al Mayol, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 143 (25 febrer 1906), ps. 121-123.

V. L'Andreu, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 144 (4 març 1906), ps. 137-139.

VI. La carta, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 145 (11 març 1906), ps. 153-156

VII. Sorpresa, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 147 (25 març 1906), ps. 185-187.

VIII. La senyora Casimira, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 148 (1 abril 1906), ps. 201-204.

IX. Conseqüencies, «Ilustració Catalana» (Barcelona, any IV, núm. 149 (8 abril 1906), ps. 217-219.

X .Al màs, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 150 (15 abril 1906), ps. 233-235.

XI. Comentaris, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 151 (22 abril 1906), ps. 249-251.

XII. Mes conseqüencies, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 152 (29 abril 1906), ps. 265-268.

XIII. Llibertat, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 153 (6 maig 1906), ps. 281-283.

[XIII Llibertat] Continuació, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 154 (13 maig 1906), ps. 297-299.

XIV. La dexa, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 155 (20 maig 1906), ps. 313-314.

[XIV La dexa] Acabament, «Ilustració Catalana» (Barcelona), any IV, núm. 158 (10 juny 1906), ps. 361-362.

[1a ed.] (Barcelona, Ilustració Catalana, 1906), 211 ps. , 17 cm.

[Reimpressió] La Novel·la d'ara (Barcelona), any III, núm. 119 (25 agost 1925), 63 ps., 15 cm.

La Novel·la d'ara (Barcelona), any iii, núm. 120 (3 setembre 1925), 63 ps., 15 cm.

[2a ed.] (Barcelona, Políglota, 1930) [Portada amb il·lustració de Longoria], 218 ps., 20 cm.

[3 a ed.] "«La Quitèria, una novel·la de 1906», de Joan Vallès i Altés. (Barcelona, Edicions La Guineu, 2006). 148 ps, 21cm.

Del món

[1a ed.], 2 vols, (Barcelona, Biblioteca popular de «L'Avenç», núm. 88-89, 1908), 228 ps., 16 cm. [Conté: Nit de lluna, Vulgaritats, La Mirada, Un bon acomodo, Per lluir, Don Baltasar, Guapes i lletges, Els vestits de la Conchita, Tothom se diverteix, Vella!, Les estrenes de Nadal, Sense timó!]

[2a ed., selecció] «Lectura popular», vol. I, núm. 18 (Barcelona, Estampa la Renaixensa, [1916]), ps. 545-574, 19 cm. [Conté; Tothom se diverteix, Vella!, Sense timó]

[Edició facsímil] «Lectura popular», vol. i (Moià, Ed. Raima, 1995), ps. 549-574 [Conté; Tothom se diverteix, Vella!, Sense timó]

[3a ed.] (Barcelona, Editorial Políglota, 1930) [Portada amb il·lustració de Longoria], 238 ps., 20 cm.

[4a ed. (selecció)] «Introducció» d'Isabel Segura (Barcelona, LaSal, 1983), 133 ps., 19 cm. [Conté: Vulgaritats, La mirada, Un bon acomodo, Guapes i lletges, Els vestits de la Conchita, Vella!, Sense timó]

María Gloria. Novel·la de costums barcelonines

[1a ed.] (Barcelona, Llibrería Parera, 1917), 224 ps. 19 cm.

[2a ed.] (Barcelona, Políglota, 1928) [Portada amb il·lustració de Longoria], 239 ps. 20 cm.

No sempre la culpa és d'ella. «La Novela Nova» (Barcelona), any I, núm. 11 (1917), 26 ps., 19 cm. [Conté: Per lluir]

Buscant una ànima. Novel·la de costums barcelonins, obra pòstuma

[1a ed.] (Barcelona, Políglota, 1920), 257 ps., 20 cm.

[2a ed.] [No’he localitzat cap exemplar]

[3a ed.] (Barcelona, Políglota, 1929) [Portada amb il·lustració de Longoria], 263 ps., 20 cm.

Sense timó! Novel·la original per Dolors Monserdà de Macià, «La Novel·la d’Ara» (Barcelona), núm. 157 (1926), 62 ps., 15 cm.

4. Articles socials i discursos:

Discurs de Dª Dolors Monserdá de Maciá llegit en lo Saló de Cent de la Casa Consistorial, ab motiu de la repartició de premis en lo iv Certámen Literari del Col·legi Mercantil, celebrat en las Festas i Firas de la Verge de las Mercés de 1879, (Barcelona, Imprenta de La Renaixensa, 1879), 15 ps., 19 cm.

Discurs de Dª Dolors Moncerdá de Maciá llegit en la inauguració de la tercera exposició de brodats decoratius de las senyoretas Gimpera, lo dia 31 de Maig de 1882 en l'Institut del Foment del Travall Nacional (Barcelona, Imprenta de La Renaixensa, 1882), 8 ps., 19 cm.

Una orientació sobre'l problema dels captayres (Barcelona, F. Giró, 1906), 15 ps., 19 cm

El feminisme a Catalunya, per Dolors Monserdá de Maciá (Barcelona, Llibreria de Francesch Puig, 1907), 15 ps., 21 cm.

Estudi Feminista. Orientacions pera la dòna catalana, per .... «Introducció», del P. Miquel d'Esplugues,

[1a ed.] (Barcelona, Lluís Gili, Llibrer-Editor, 1909), 107 ps., 19 cm.

[2a ed.] (Barcelona, Lluís Gili, Llibrer-Editor, 1910), 107 ps., 19 cm.

Discurs llegit en lo solemne acte de la inauguració de la capella del SS. Sagrament de Sant Pau del Camp y restauració dels claustres, (Barcelona, Imp. La Hormiga de Oro, 1908), 10 ps., 21 cm.

Conferencia sobre l'acció católica social femenina donada en l'Acció Social Popular de Barcelona lo dia 16 de mars de 1910 (Barcelona, Imprempta La Renaixensa, 1910), 29 ps., 21 cm.

Conferencia donada á les cosidores inscrites al Patronat pera les obreres de l'agulla, al inaugurar la primera temporada de treball, lo dia 17 de juliol de 1910 (Barcelona, Imprempta La Renaixensa, 1910), 30 ps., 21 cm.

Conferencia donada per la Presidenta Sra. Monserdá de Maciá, en la Capella del Palau Episcopal, ab motiu de la Junta anyal reglamentaria de Damas Protectores de la Institució, lo día 3 de Mars de 1911 (Barcelona, Tipolitografia Seix, 1911), 14 ps., 21 cm.

Conferencia sobre la Lliga de Compradores, donada per Donya Dolors Moncerdá de Maciá en lo Foment del Treball Nacional lo dia 22 de febrer de 1912 (Barcelona, Imp. Editorial Barcelonesa, 1912), 11 ps., 21 cm.

Treball llegit per la Presidenta Sra. Dª Dolors Monserdá Vda. de Maciá, dins Patronat pera les Obreres de l'Agulla. Treballs llegits en la Junta General celebrada en la Parroquia de Santa Anna lo dia 30 de mars de 1912 (Barcelona, Industrias Gráficas Seix & Barral Herms., S.A., 1912), ps. 9-14, 21 cm.

Treball llegit per la Presidenta Sra. Dª Dolors Monserdá Vda. de Maciá, dins Patronat pera les Obreres de l'Agulla. Treballs llegits en la Junta General celebrada en la Parroquia de Santa Agna lo día 3 d'abril de 1913, junt amb el régisme de l'obra (Barcelona, Industrias gráficas Seix & Barral herms., S.A., 1913), ps. 9-15, 21,5 cm.

Biografía de Mª Josepa Massanès i Dalmau escrita per .... en l'acte de col·locar en la Galería der Catalans Il·lustres de la Casa de la Ciutat, el retrat d'aquella celebrada Poetessa, i llegida per D. Francesc Puig i Alfonso, Regidor de Barcelona, en Sessió pública celebrada el dia 26 de Juny de l'any 1915 (Barcelona, Imp. Casa P. de Caritat, 1915), 68 ps., 25 cm.

Tasques socials. Recull d'articles, notes rurals i conferències, per ...., amb una Carta-Pròleg del Pare Ignasi Casanovas, S. J. (Barcelona, Miquel Parera llibreter, 1916), 212 ps., 20 cm.[Conté: El restabliment del divorci a França, La redempció de nois i noies presos, Ço que els ulls no veuen, el cor no en dol, Una gran obra, La qüestió obrera, El Patronat del Poblet, Cóm deu ésser la nostra protesta, Per justicia, per caritat, i fins i tot per egoísme propi cal la fundació d’un hospital de incurables a Barcelona, Quelcom sobre el Teatre Català, Animes! Animes!, Tenen ulls i no veuen; tenen orelles i no senten, El feminismo a Catalunya, Una orientació sobre el problema dels captaires, La pastera, La malura a les llars, El treball de la dona rural, La educació de les noies, Sogres i nores, La dòna i el matrimoni, Quarta conferencia a favor del Patronat per a les obreres de l’agulla, Conferencia sobre la Lliga de compradores, La mestressa a la masía. La d’ahir i la de demà, Els vells.]

Els rellogats. Els captaires. Els vells, «La Novel·la Nova» (Barcelona), any II, núm. 63 [1918], 18 ps., 19 cm.

Discurs presidencial, (Barcelona, Impremta de la casa de Caritat, [1917]), ps. 1-3, 24,5 cm.La influencia de l'home en el camp de les obres femenines. Conferència 20 de la sèrie organitzada per la M. Iltre. Junta de Dames de Barcelona pronunciada el dia 11 de febrer de 1919 a la Sala Mozart per Dolors Moncerdá Vda. de Maciá (Barcelona, Bloud y Gay editors, 1919), 19 ps., 21 cm.

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu Riera Cunill (Barcelona, privat):

- Epistolari.

- Notes manuscrites.

- Premsa.

- Documents Josepa Massanés.

Arxiu Borrell (Tarragona, privat):

- Epistolari.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB):

- Fons Narcís Oller: capsa i, 938 a 942 ; apèndix i, 2415 a 2418 [Nova catalogació: 5D.53-14/C 12-1 a C 12-7; 5D.53-12/ C 12-8 i C 12-9].

- Fons Fastenrath: capsa 8.

- Fons Apel·les Mestres: AM C.3065-3075.

- Fons López Picó: capsa 24.

- Fons Jocs Florals: capses ii, iii i iv.

Biblioteca de Catalunya:

- Fons Roser Matheu: carpeta Dolors Monserdà.

- Cartes a Francesc Matheu: ms. 2209-vii, fol. 970.

- Cartes a Pelegrí Casades: ms. 2034, fol. 15.

- Cartes a Lluís B. Nadal: ms. 2034, fol. 13.

- Cartes a Frederic Soler: ms. 2151, fol. 92 i 54.

Biblioteca Museu Víctor Balaguer:

- Fons Josepa Massanés: lligall 910, fol. 74.

Biblioteca Institut del Teatre:

- Fons Frederic Soler: epistolari Pitarra, vol iii.

Casa-Museu Víctor Català:

- Epistolari Víctor Català.

Fonts iconogràfiques:

Font: http://www.escriptors.com/autors/monserdad/pagina.php?id_sec=458 [Consulta: 23/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Borrell i Felip, Núria (1991). «Aportaciones pedagógico-sociales de Dolores Moncerdá y Emilia Pardo Bazán», Simposio: La mujer, nueva realidad, respuestas nuevas (Sevilla, 1991), p. 232-245.

Borrell i Felip, Núria (1991). Pedagogia social de Dolors Moncerdà de Macià (Barcelona, Publicacions ICE-UB.

Carbonell, Neus (1997). «Feminisme, modernitat i narrativa en Dolors Monserdà». Lectora. Revista de Dones i Textualitat, núm. 3 (1997), ps. 19-26. .

Casasús, Josep Maria (1992). «La primera secció de modes en català, inici de la carrera periodística de la pionera Dolors Monserdà de Macià». Cultura, núm. 37 (setembre 1992), p. 63-65.

Charlon, Anne (1990). La condició de la dona en la narrativa femenina catalana. Barcelona: Edicions 62, p. 19-68.

Criado y Domínguez, Juan O (1889). «Monserdá de Maciá (Doña Dolores) ». En: Literatas españolas del siglo XIX. Madrid, Imp. de A. Pérez Dubrull, p. 127-128.

Duch i Plana, Montserrat. El feminisme a Catalunya: Premsa, ideologia i pràctica (1871-1931), Tesi de llicenciatura presentada a la Universitat de Barcelona, Delegació de Tarragona, el 3 de juliol de 1981. (Manuscrit inèdit)

Duplaá, Cristina (1988). «Les dones i el pensament conservador català contemporani». En: Nash Mary (ed.) Més enllà del silenci. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Comissió Interdepartamental de Promoció de la Dona, p. 173-189.

Elías de Molins, Antonio (1889). «Moncerdá de Maciá (D.a Dolores)». En: Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX, vol. II, p. 200-201.

Esteban i Cerdà, Sofia (1995). «Dolors Monserda i els Jocs Florals». En: Actes del Col·loqui Yxart i el seu temps, Diputació de Tarragona, Publicacions, Tarragona, p. 437-491.

Esteban i Cerdà, Sofia (1990). «Escriptors de les comarques tarragonines dins l'epistolari literari de Dolors Monserdà», Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària, V (Tarragona, Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1990), p. 5-21

Esteban i Cerdà, Sofia (1989). «Doña Emilia Pardo Bazán escribe a Doña Dolors Monserdá o la literatura y el feminismo en España a principios de siglo». Salina, núm. 4 (maig 1989), p. 54-60.

Esteban i Cerdà, Sofia (1989). «Dues cartes de Narcís Oller a Dolors Monserdà». Quaderns de Vilaniu, núm. 15 (maig 1989), p. 27-37.

Esteban i Cerdà, Sofia; Mas i Morillas, M. Carme (1992). «Caterina Albert - Dolors Monserdà: deu anys de relació epistolar». En: Actes de les primeres jornades d'estudi sobre la vida i l'obra de Caterina Albert i Paradís "Víctor Català". Barcelona: Ajuntament de l'Escala - Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 165-201.

Esteban i Cerdà, Sofia (1990). «Una aportació a l’epistolari verdaguerià». Igualada. Revista de l’Anoia (7 juliol 1990), p. 30.

Jordana, Carlos (1917). «Los vencedores. Dolores Monserdá de Maciá», El Diluvio, any xli, núm. 39 (8 febrer 1917), p. 9-10.

Martinell, Emma (1998). «Dolors Monserdà y la novela finisecular». En: Robert Archer, Emma Martinell (eds.). Proceeding of the first symposium on Catalonia in Australia (La Trobe University, Melbourne, 27-29 September 1996). Barcelona, PPU, p. 77-87.

Mas i Morillas, M. Carme (1990). «Dolors Monserdà: al voltant d'una interpretació», Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària, V (Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1990), p. 23-37.

Mas i Morillas, M. Carme (1994). «Josep Pin i Soler - Dolors Monserdà. A propòsit d’una carta», dins Actes del Simposi Pin i Soler. (Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses «Ramon Berenguer IV», 1994), ps. 259-261.

Mas i Morillas, M. Carme (1995). Dolors Monserdà : 150è aniversari: 1845-1994. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Institució de les Lletres Catalanes.

Mas i Morillas, M. Carme (1995). «D'Antany i d'Enguany». Anotacions sobre un recull inèdit de Dolors Monserdà. En: Actes del Col·loqui Yxart i el seu temps. Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 493-525.

Mas i Morillas, M. Carme (1995). «Dolors Monserdà i la vila d'Argentona». En: Dolors Monserdà de Macià i Argentona. Argentona: L'Aixernador (Efemèrides Argentonines, 2), p. 11-19.

Mas i Morillas, M. Carme (1997). «Dolors Monserdà: la voluntat d'escriure». En: Memorials ICD 1993-1996. Barcelona: Institut Català de la Dona (Dona i Societat, Testimonis, 5) p. 115-128.

Mas i Morillas, M. Carme (1997). «Dolors Monserdà i la Lliga de Compradores». En: El temps sota control. Tarragona: Diputació de Tarragona, p. 407-414.

Mas i Morillas, M. carme (2006). Dolors Monserdà. La voluntat d’escriure. Tarragona: Arola editors, 2006 (Col·lecció Atenea, 2).

Mas i Morillas, M. Carme. Dolors Monserdà i les dones escriptores. http://www.traces.uab.es/gelcc/escriptores/congres/Mas.pdf

Mas i de Pallejà, Josep de (1884). Las escritoras catalanas. III «L'Esperit Català» (Barcelona), any ii, núm. 3 (15 gener 1884), p. 5.

[Artur Masriera] s.v. «MONSERDÁ (Dolores) », Enciclopedia universal ilustrada europeo americana. Madrid: Espasa Calpe, 1918, vol. 36, p. 300-301.

Masriera, Artur (1912). «Triunfantes y olvidados XIV». En: La Vanguardia (Barcelona), any XXXI, núm. 14.123 (31 març 1912), p. 8.

Matheu, Roser (1972). «L'obra literària i social de la senyora Monserdà (1845-1919)». En: Quatre dones catalanes. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana, p. 9-110.

Matheu, Roser (1969). «Qui va ésser la senyora Monserdà». Miscellania Barcinonensia, any VIII, núm. 23, p. 45-74.

Matheu, Roser (1952). Una franciscana escriptora i la seva època. Conferència llegida a «Franciscàlia» el 24 de gener de 1952. [Inèdit]. Biblioteca de Catalunya.

Wray McDonogh, Gary (1988). «Ciudades de mujeres: literatura, poder y situación en Barcelona a principios del siglo XX». Estudios Geográficos, any XLIX, núm. 191 (abril-juny 1988), p. 189-208.

Wray McDonogh, Gary (1989). Las buenas familias de Barcelona. Historia social de poder en la era indiustrial. Barcelona: Omega.

Olmeda Gómez, Carlos (1989). La mujer en la bibliografía española 1984-1988. Madrid: Ministerio de Asuntos Sociales.

Ossorio y Bernard, M[anuel] (1890). « puntes para un diccionario de escritoras españolas del siglo XIX -Monserdá de Maciá (Doña Dolores)-». La España Moderna, any II, núm. 14 (febrer 1890), p. 203.

Palau y Dolcet, Antoni (1957). «Monserdá y Vidal, (Dolores)». En: Manual del Librero Hispanoamericano (2a edició). Barcelona: Libreria Palau, vol. X, p. 61-62.

Pujol de Collado, Josefa (1889). «Retratos a la pluma. Dolores Moncerdá de Maciá». El Álbum de la Mujer, any VII, núm. 11 (17 març 1889), p. 82.

S[ánchez] Aroca, Rafaela (1908). «Siluetas Femeninas. Dolores Monserdá de Maciá». Las Noticias, any XIII, núm. 4.313 (23 gener 1908), p. 1.

Tayadella, Antònia (1986). «La novel·la realista». En: Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel, vol. VII, p. 505-542.

T[omàs], M[argalida] (1979). «Monserdà i Vidal, Dolors». En: Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Ed. 62, p. 483.

Torrent, Joan; Tasis, Rafel (1966). Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, vol. 1.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Renaixença
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Patronats d'Obreres de l'Agulla
  • Lliga de Compradores
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:M. Carme Mas Morillas
Darrera modificació:2010-09-19 18:02:50