Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Federica Montseny Mañé

Identificació:Anarcosindicalista, ministra, escriptora
Data de naixement:febrer de 1905
Data de defunció:gener de 1994
Relacions familiars:Era filla de Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Mañé (Soledad Gustavo). El 7 de juny de 1930 Federica Montseny es casa amb Germinal Esgleas, tres anys després naixia la primera filla de la parella, Vida; en plena Guerra Civil, el 1938 naixia, Germinal, al qual seguí Blanca, nascuda a l’exili.
Nascuda a:(Madrid)
Madrid
Lloc de defunció:(Frouzins)
França
Llocs de vinculació:Barcelona
Madrid
França
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    sindicalista
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Frederica Montseny va ser una dirigent i publicista anarquista, entregada a la propaganda i a la militància. Accedí al càrrec de ministra de Sanitat i Assistència Social en el segon govern de Largo Caballero en plena Guerra Civil (1936-1937), i fou la primera dona ministra de la història d'Espanya.

    Frederica neix en el si d'una família llibertària: la seva mare li transmet principis racionalistes de llibertat, fraternitat, solidaritat i altruisme. La formació sindical i política ve de la mà del pare, amb el qual assisteix a mítings, conferències i manifestacions.

    El gener de 1931 s’incorporà a la redacció de Solidaridad Obrera, portaveu de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Des de 1923 pertanyia al Sindicat Únic d’Oficis Diversos de Cerdanyola-Ripollet, i també s’incorporà al de Professions Liberals de Barcelona. Les batalles internes de la CNT entre radicals i trentistes li confereixen visibilitat en el moviment, i durant els anys 1932 i 1933 defensa la posició de l’insurrecionalisme anarquista a través de gires per tot l’estat.

    Ja amb l’inici de la guerra desplegà una activitat molt intensa. Dona de fortes conviccions, el 21 de juliol del 36 ingressa a la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i arriba a llocs de màxima responsabilitat a la CNT, on també s'havia incorporat l'estiu de 1936.

    El novembre de 1936 entrà a formar part del Govern de Francisco Largo Caballero com a ministra de Sanitat i Assistència Social. Tot i que les seves preocupacions estaven enfocades a la marxa de guerra i de la revolució, va dedicar grans esforços a millorar l’assistència social, ja qe concebia el benestar social com un servei de les institucions de l’estat i un dret de la ciutadania. Al capdavant del ministeri va impulsar una política sanitària de prevenció i de lluita contra malalties venèries i també va promoure una llei de l’avortament. Moltes de les seves iniciatives no es pogueren materialitzar ja que abandonà el govern el juny de 1937. Poc després, el 1938, la trobem presidint el primer comitè d'enllaç CNT-UGT.

    Montseny, que encara era a Barcelona el gener de 1939, intentava organitzar la resistència ja que era responsable del departament de Sanitat en una Comissió Organitzadora de Batallons de Voluntaris.

    A finals de gener del 1939 va travessar la frontera, primer passà per Perpinyà i després viatjà fins a París, on s’incorporà al SERE (Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols); davant de la petició d’extradició de Franco va fugir a la Dordonya, on la policia la va detenir i restà empresonada a Llemotges i al Perigús. El fet d’estar embarassada la salvà de ser retornada per la Gestapo a Espanya. Amb l’alliberament de França, Germinal i Frederica es retroben i la família s’instal·la a Tolosa de Llenguadoc.

    En l’exili francès tornà a integrar-se al Comitè Nacional de la CNT. Des de 1945 fou directora del periòdic CNT, i a partir de 1958 s’encarrega de l’òrgan de propaganda de les CNT francesa i espanyola L’Espoir.

    En tota la seva vida a l’exili no va deixar mai les seves tasques de propaganda confederal, assistint a mítings a França, Canadà, Suècia i Mèxic. Les seves oratòries aixecaven passions, i li van fer merèixer el nom de la Indomable, la Torera o la Leona. Tampoc va deixar d’escriure, i així el 1964 publica Heroínas, una mirada cap el paper de les dones en la guerrilla; el 1974 publica Crónicas de la CNT, una selecció dels seus escrits de 1960-1961, i el 1987 apareixia la primera part de les seves memòries: Mis primeros cuarenta años.

    Amb la restauració de la democràcia viatjà a Espanya, on el 1977 participa en mítings de la CNT a Barcelona i en d’altres actes de propaganda llibertària arreu de l’estat, però retorna a Tolosa, on el 1993 mor.

    Obra:

    Obra literària:

    Blanca Montsan és el pseudònim amb què signa els escrits llibertaris per desvincular-se de la influència paterna. Entre 1923 i 1932 va escriure més de 150 articles a la Revista Blanca. Molts dels seus treballs literaris els dedica a la qüestió de sexes. En les seves novel·les defensa la llibertat de la dona, tracta l’autonomia, el dret a l’educació i la decisió pròpia i lliure; exemples clars són La Victoria (1925) o El hijo de Clara(1927), on també analitza la llibertat sexual femenina. Amb La Indomable (1928) tanca la seva trilogia de novel·les llargues. Com a obres literàries més extenses també publicà Tres vidas de mujer. Sinfonía Apasionada. Ana María (1937) i Cuatro mujeres publicada a Barcelona el 1978.

    Novel·les curtes:

    Sense data de publicació

    Amor sin mañana.

    Tú eras la vida.

    Publicades a La Novela Ideal (Barcelona, 1923-1936):

    Florecimiento, 1925.

    Las Santas, 1925.

    El amor nuevo, 1925.

    ¿Cuál de las tres?, 1925.

    Los hijos de la calle, 1926.

    Maternidad, 1926.

    El otro amor, 1926.

    La última primavera, 1926.

    Resurrección, 1926.

    Martirio, 1927.

    La hija del verdugo, 1927.

    María de Magdala, 1927.

    El rescate de la cautiva, 1927.

    El amor errante, 1927.

    La vida que empieza, 1928.

    Sor Angélica, 1928.

    La ruta iluminada, 1928.

    El último amor, 1928.

    Nuestra señora del Paralelo, 1928.

    El derecho al hijo, 1928.

    Los caminos del mundo, 1928.

    La hija de las estrellas, 1928.

    Frente al amor, 1929.

    Sol en las cimas, 1929.

    El sueño de una noche de verano, 1929.

    El juego del amor y la vida, 1929.

    La infinita sed, 1930.

    Sonata patética, 1930.

    Pasionaria, 1930.

    Tú eres mi vida, 1930.

    El ocaso de los dioses, 1930.

    La mujer que huía del amor, 1930.

    Una historia triste, 1931.

    Nocturno de amor, 1931.

    El amor que pasa, 1931.

    Un hombre, 1931.

    Cara a la vida, 1931.

    La rebelión de los siervos, 1932.

    Una mujer y dos hombres, 1932.

    Amor en venta, 1934.

    Nada más que una mujer, 1935.

    Calvario, 1935.

    Vidas sombrías, 1935.


    Publicacions a La Novela Libre (no hi consta la data d'edició):

    Una vida.

    Aurora roja.

    Ana María.

    Heroínas.

    Vampiresas.

    La aventurera.

    La sombra del pasado.

    Sinfonía apasionada.

    Amor de un día.

    Fullets i conferències:

    La mujer, problema del hombre. Edicions de La Revista Blanca, reprodueix la sèrie d'articles amb aquest títol, apareguts a la revista de novembre de 1926 a desembre de 1927.

    El anarquismo militante y la realitat española. Barcelona: Oficina de Propaganda CNT-FAI. Conferència pronunciada al Coliseum de Barcelona, el 3 de gener de 1937.

    Mi experiencia en el Ministerio de Sanidad y Asistencia Social. València Teatre Apolo, 6 de juny de 1937.

    La Commune de París y la Revolución Española. València, 14 de març de 1937.

    Anselmo Lorenzo, el hombre y la obra. Barcelona: Ediciones Españolas, 1938; (Tolosa de Llenguadoc: Espoir, 1970).

    Obra política i autobiogràfica:

    Los caminos del mundo. s.d.

    Heroínas. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones CNT, 1964.

    Mujeres en la cárcel. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1949 (Cahiers Mensuels de Culture).

    Cien días de la vida de una mujer. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1949.

    Pasión y muerte de los españoles en Francia. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1950.

    María Silva la libertaria. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1951.

    El problema de los sexos. Tolosa de Llenguadoc: Ediciones Universo, 1951.

    Anselmo Lorenzo, el hombre y la obra. Tolosa de Llenguadoc: Espoir, 1970.

    Problemas del anarquismo español. Torino: Fondaziones Luigi Einaudi, 1971. (Extracte d' Anarchici e Anarchia nel Mondo Contemporaneo. Torino, 1969).

    Crónicas de "CNT" (1960-1961). Choisy-le-Roi: Imprimerie del Gondoles, 1974(Col·lecció Letras Confederales. Introducció de M. Celma).

    Qué es el anarquismo. Barcelona: La Gaya Ciència, 1976 (Biblioteca de Divulgació política).

    El éxodo (Pasión y muerte de españoles en el exilio). Barcelona: Galba, 1977.

    Seis años de mi vida. Barcelona: Galba, 1978.

    Mis primeros cuarenta años. Barcelona: Plaza & Janés, 1987.

    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

    Font: http://perso.wanadoo.es/m_arce/20%20FedericaMontseny.jpg [Consulta:23/02/2010].

    Fonts bibliogràfiques:

    Federica Montseny (2005). El Temps. Monogràfic, núm. 44 (febrer 2005).

    Alcalde, Carmen (1983). Federica Montseny: palabra en rojo y negro. Barcelona: Argos Vergara.

    Aymerich, Pilar (1998). Federica Montseny: un retrat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Dona.

    Federica Montseny, 1905-1994 (2006). Barcelona: Institut Català de les Dones.

    Gabriel, Pere (1979). Escrits polítics de Federica Montseny. Barcelona: Centre d'Estudis d'Història Contemporània, 1979.

    Lozano, Irene (2004). Federica Montseny: una anarquista en el poder. Madrid: Espasa Calpe.

    Martín Morales, Esteban (1992). Federica Montseny. Barcelona: Labor.

    Martínez, Cándida et al. (dir.) (2004). Mujeres en la Historia de España. Enciclopedia biográfica. Barcelona: Planeta.

    Martínez de Sas, M. Teresa; Pagès Blanch, Pelai (dir.) (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

    Nash, Mary (1975). Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer: Federica Montseny y Lucía Sánchez Saornil. Barcelona: Universitat de Barcelona.

    Nash, Mary (2004). «Federica Montseny: dirigente anarquista, feminista i ministra». Arenal. Revista de historia de las mujeres, vol. 1, núm. 2 (juliol-desembre 2004).

    Pons, Agustí (1977). Converses amb Federica Montseny: Federica Montseny, sindicalisme i acràcia. Barcelona: Laia.

    Rodrigo, Antonina (1987). Mujeres de España. Las silenciadas. Barcelona: Plaza & Janés.

    Rodrigo, Antonina (2003). Federica Montseny. Barcelona: Ediciones B.

    Tavera, Susanna (2005). Federica Montseny: la indomable (1905-1994). Madrid: Temas de hoy.

    Tavera, Susanna (ed.) (2007). Fons de la Revista Blanca: Federica Montseny i la dona nova, 1923-1931. Catarroja: Afers i Barcelona: Centre d'Estudis Històrics Internacionals.

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Anarquisme
    • Sindicalisme
    Vinculada a les entitats:
    • Confederació Nacional del Treball (CNT)
    • Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
    • Ministeri de Sanitat i Assistència Social
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Meritxell Ferré Baldrich
    Darrera modificació:2010-10-04 18:34:01