Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Violant de Montcada de Vilaragut

Identificació:Abadessa de Pedralbes
Data de naixement:1440 (circa)
Data de defunció:agost de 1514 (circa)
Relacions familiars:Filla de Pere de Montcada i de Luna, senyor de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut.
Nascuda a:
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    abadessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Soltera
Biografia:

Violant segurament va ingressar de petita al ric monestir de Pedralbes, de l’orde de les clarisses i fundat per Elisenda de Montcada.  En aquest monestir, que la fundadora proveí esplèndidament, s’havien produït diversos intents per modificar els costums amb la voluntat de  fer-los més austers. Aquest senyorial cenobi era assistit pels frares franciscans conventuals, instal·lats fora del monestir en un edifici conegut com el conventet, i considerats menys rígids que els observants, monjos del mateix orde, partidaris d’una vida més estricta. El 1477, quan morí l’abadessa Violant de Centelles, el rei, que volia controlar el centre important per la qualitat nobiliària de les seves integrants, pressionà perquè hi fos assignada una monja provinent del recent fundat monestir de les clarisses de Jerusalem de Barcelona. Però el convent elegí sor Violant de Montcada, que havia actuat com a abadessa durant els últims dies de Violant de Centelles, i així es mantingué la tradició que en l’elecció d’abadesses hi hagués una alternança entre dones de la casa de Montcada amb altres de cases nobles catalanes. Ferran II no volia aquesta elecció i havia notificat al papa Sixte IV la vida poc conventual que portava l’abadessa, com les sortides que feia per solucionar afers propis del monestir, considerades inadequades perquè trencaven la clausura i motivaven ombres de dubte sobre la comunitat, i recomanà la inspecció per part de visitadors de l’orde per reconduir la situació. Durant el mandat de Violant es començaren a fer algunes reformes que demanava l’Església, com a presagi de les limitacions que acabarien imposant-se al segle XVI, especialment als monestirs femenins. Es creu que es modificà el dormitori  per convertir-lo en comunitari, que es canviaren els hàbits per fer-los més severs i que s’aïllà més el torn del parlador. Cap el 1489, pressionada pel rei i pel papa Innocenci VIII, Violant renuncià al càrrec, tot i que quedà al capdavant del convent fins l’arribada d'una substituta. Poc després, el 1490, fou nomenada Teresa Enríquez, clarissa de Palència, perquè presidís el monestir. Mentre no arribava la nova abadessa, Violant continuà amb reformes com  començar a menjar plegades usant culleres de fusta. Teresa Enríquez arribà l‘any 1495, acompanyada de monges castellanes, i el papa Alexandre VI la confirmà com abadessa. Immediatament emprengué més reformes per acostar-se a l’esperit franciscà, encara que ella vivia amb luxe. Violant marxà a Roma i apel·là el nomenament de Teresa i, com que ella havia estat elegida i Teresa no, el papa Juli II reconegué les seves raons, li retornà el càrrec i excomunicà Teresa, qui acabà per abandonar la residència abacial on visqué durant onze anys. El 1506 el ministre general dels framenors reconegué el mandat papal i el 1509 Violant era novament confirmada com a abadessa, però residia al monestir de Santa Clara dins de Barcelona i trametia franciscans conventuals i altres capellans a Pedralbes perquè la representessin. Ferran II sabé aviat  l’excomunicació de la seva protegida i ordenà que els monjos conventuals marxessin del conventet i tornessin els menorets observants, més estrictes. Vist que la situació no era com desitjava i que Violant persistia a no voler abandonar l’abaciat, el 1510 el rei va convèncer el papa de nomenar una nova abadessa: Maria d’Aragó, filla natural del monarca i priora de Santa Maria de Gracia de Madrigal. Lleó X hi accedí el 1514 i aquest mateix any Maria arribà a Barcelona. Violant de Montcada i Vilaragut, que havia de ser llavors una dona d’edat, ja que portava uns 37 anys relacionada amb l’abaciat, abandonà Pedralbes i es creu que s’instal·là en unes cases del carrer de Santa Anna i a partir d’aquest moment desaparegué de la documentació conventual. 

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Anzizu, Eulàlia (2007). Fulles històriques de Santa Maria de Pedralbes. Edició facsímil amb pròleg d’A. Castellano i introducció de sor Pierrette Prat. Monestir de Pedralbes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.   

 

Castellano, Anna (2003). «Les reformes del monestir de Pedralbes al llarg dels segles XVI i XVII». En: Revista de Pedralbes, núm. 23, p. 721-734.

Vinculada a les entitats:
  • Monestir de Santa Maria de Pedralbes (Barcelona)
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-30 18:48:11