Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Margarida Templat (Arnissa)

Identificació:Acusada de bruixeria i absolta
Data de naixement:1575
Data de defunció:s. xvii
Relacions familiars:Casada amb Francesc Templat, sastre de l'Esquirol.
Nascuda a:
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Santa Maria del Corcó - l'Esquirol
Condició Socio-Econòmica:
  • Camperola
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va ser una de les moltes dones acusades de bruixeria al primer quart del segle XVII, concretament entre 1618-1622, moment de máxima efervescència de la persecució. La delicada situació econòmica i social per la que passava Catalunya necessitava un boc expiatori que expliqués la pertinaç sequera, els aiguats descontrolats, les desastrosses collites o les malaties encomanadisses. El col·lectiu sobre el qual va recaure la culpabilitat era el de les dones grans, generalment vídues, amb algun defecte físic i fetilleres o remeieres.


Margrida tenia 45 anys quan va ser detinguda i fou la principal inculpada al judici de l’Esquirol, on van ser encausades també Elisabet Fàbregues (“Farrera Vella”), Margarida Portús (“Parolera”) i la seva filla Àngela Parolera. Joan Sorribes les denuncià per bruixeria. El procés, sota la jurisdicció de Francesc de Montcada, senyor del Cabrerès, comença l’1 de març de 1619 i se l’acusa d’haver fet emmalaltir una nena produint-li golls al coll, de fer caure pedra i de tenir relacions sexuals amb el dimoni. De les declaracions del judici es dedueix que va ser traslladada a Vic i que allí la van fer despullar per veure si tenia alguna marca física que indiqués la seva condició de bruixa. Aquesta marca era normalment un senyal semblant a una pota de gall que apareixia a l'esquena. Durant el camí cap a la capital d’Osona van aparèixer diversos animals que els testimonis van associar amb manifestacions diabòliques. El judici quedà enllestit el 3 de desembre de 1620. El seu marit va denunciar irregularitats en el procés, falta d’imparcialitat en els jutges i manca de fiabilitat d'alguns testimonis, entre ells els dels germans Puigdauret, que havien declarat moguts per enveges veïnals. El procés finalitzà definitivament el 21 d’abril de 1621 sense cap condemna.

Obra:
Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

Crosas Casadesús, Jaume (2006). «Un judici de bruixes de l'Esquirol». En: Cingles de Collsacabra, núm. 55, p. 16-23.

Julio, Teresa (en premsa). «Fetilleres i bruixes». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Orriols Monset, Lluís (1994). Les bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau.

Pladevall, Antoni (1974). Persecució de bruixes a les comarques de Vic a principis del segle XVII. Barcelona: Els comtes de la Vall de Marlès.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Teresa Julio Giménez
Darrera modificació:2010-09-25 14:25:57