Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Sibil·la, de Fortià

Identificació:Reina de la Corona d'Aragó
Data de naixement:1350
Data de defunció:gener de 1406
Nascuda a:Fortià
Alt Empordà
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Empordà
Corona d'Aragó
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Amistançada
  • Casada
Biografia:

Sibil·la de Fortià  era filla de Berenguer de Fortià, i de Francesca de Vilamarí, de Palau-Savardera, pertanyents a la petita noblesa empordanesa. Tenia dos germans: Bernat i Marquesa. El 1371, jove i d’una bellesa extraordinària, es casà amb Artal de Foces, home molt ric, de més de 50 anys. Artal era un home de confiança de Pere el Cerimoniós i tenia accés gairebé directe a la cort del rei. Sibil·la va trobar-se de sobte vivint a Barcelona i acompanyant el seu marit a la cort reial en un moment cultural esplendorós.

 

Quan  el rei Pere al 1375 enviduà, Artal ja era mort. Quasi immediatament Sibil·la passà a ser la concubina reial, la qual cosa era plaent als dos fills del rei, Joan i Martí. Sibil·la vivia a Barcelona acompanyada d’un extens seguici format per parents seus, com la seva mare, ja vídua, i el seu germà Bernat, i molt de servei. El rei mantenia a l’amant amb uns 3.000 florins d’or.

 

El 1376 nasqué una filla, Isabel. A finals del 1377, quan Sibil·la s’assabentà que esperava un segon fill, la parella es casà. El nadó, anomenat Pere, visqué molt poc temps. El casament reial no agradà als prínceps, especialment a Joan, que acabava de casar-se amb Violant de Bar a disgust del seu pare. El príncep comptava amb el suport de l’alta noblesa que veia perillar la influència que havia tingut sobre el monarca. Però aquest, a la vegada, es malfiava dels poderosos senyors.

 

A part d’aquest aspecte polític, les despeses que generava Sibil·la no feien més que augmentar. La reina era una gran amant del luxe: els mercaders de les millors teles per vestits o robes per casa sabien que tenien una clienta assegurada fos quin fos el preu de la peça i el mateix passava amb les joies. La reina era analfabeta i per aprendre  el rei havia demanat dues monges de Sixena que vinguessin a palau per educar-la.

 

Qui més favors aconseguí fou el germà de Sibil·la, Bernat: de cuiner major de palau acabà sent camarlenc i vicegovernador. Tenia un caràcter obert i prest a la discussió i amant del luxe més que la seva germana.

 

El 30 de gener de 1381, a la catedral de Saragossa, Sibil·la fou coronada reina. Pere el Cerimoniós, que preveia dificultats per la seva dona i fills després de la seva mort, assignà i féu confirmar per les Corts, el 1384, una sèrie de rendes i possessions i béns mobles, com joies, per assegurar el manteniment de Sibil·la i la seva descendència.

 

El 1386 el rei Pere va caure malalt i morí el 6 de gener de l’any següent. En veure que el monarca estava agonitzant, Sibil·la va deixar el palau durant la nit i es refugià  al castell de Sant Martí Sarroca amb la seva família i pocs servents. Feta presonera, fou tancada al castell de Montcada. Acusada d’abandonar el rei i de furt al palau reial, fou condemnada a mort amb els seus. Per pressions de Clement VII, s’arribà a un pacte: Sibil·la i el seu germà renunciaren a les donacions que els havia fet el rei difunt a canvi d’unes pensions. La vídua quedà lliure i es traslladà a viure a Barcelona. Les Corts la protegiren contra les intencions del rei Joan fins la mort d’aquest, el 1396. El nou rei, Martí l’Humà, considerà que Sibil·la mereixia ser considerada reina vídua. Morí el 24 de novembre de 1406 i va ser enterrada al monestir dels framenors de Barcelona. La seva figura jacent es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). 

Fonts bibliogràfiques:

Alberti, Elisenda (2007). Dames, reines, abadesses. Divuit personalitats femenines a la Catalunya medieval. Barcelona: Alberti.

 

Bóscolo, Alberto (1971). La reina Sibil·la de Fortià. Barcelona: Rafael Dalmau.

 

Roca, J. M. (1928). «Sobiranes de Catalunya. La reyna empordanesa». En:  Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona,  vol X.

 

Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Comtesses-reines». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-09-28 15:08:45