Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Rosa Venes Clusas (Rosa Venas de Llobera)

Identificació:Heroïna
Data de naixement:1783
Data de defunció:setembre de 1844
Relacions familiars:Filla de Jaume Venes i de Maria Clusas, pagesos d'Esparreguera.
Nascuda a:Olesa de Montserrat
Baix Llobregat
Lloc de defunció:Tarragona
Tarragonès
Llocs de vinculació:Esparreguera
Condició Socio-Econòmica:
  • Camperola
  • Mestressa_de_casa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Filla de pagesos, Rosa Venes Clusas (Olesa  1784- Tarragona 1844) es traslladà de ben petita amb la família a Esparreguera. Segurament el seu pare, Jaume Venes, enviudà i es tornà a casar perquè Rosa apareix en la documentació  com Rosa Venes Saboya, excepte en la partida de bateig i en la de defunció, i com Rosa Lloberes Venes en la familiar. El 12 d’abril de 1804 es casà a Barcelona amb Simó Lloberes Mayolas, traginer, i tingueren el seu fill Simó, el 27 de juny de 1807. Se suposa que donada la difícil situació que patia Catalunya arran de la Guerra del Francès, la parella decidí traslladar-se a Tarragona, ciutat considerada inexpugnable i que, a més, a l’inici de la guerra gaudia d’un bon moment econòmic. No obstant això, la ciutat sofrí diversos setges i destrosses que culminaren el 3 de maig de 1811 en què les tropes franceses, comandades pel general Suchet, iniciaren un darrer atac a Tarragona. Per començar prepararen l’armament necessari per neutralitzar els bastions situats als afores com avançades defensives per, finalment, assaltar la ciutat. El 18 de maig sortiren de Tarragona un grup de soldats organitzats en guerrilles per distreure l'exèrcit enemic, mentre uns altres intentaven destruir el que poguessin d’aquelles instal·lacions, com ja havien fet anteriorment. Els relats dels esdeveniments d’alguns testimonis  parlen d’una dona que, davant la sorpresa tant dels francesos com dels catalans,  amb gran energia i eficàcia  lluità ferotgement aconseguint matar diversos soldats francesos, de manera que fou premiada posteriorment per la seva  mostra de valentia i la voluntat de no rendir-se. Els qui presenciaren aquesta acció i que posteriorment escrigueren diversos memorials, no recullen el nom d’aquesta heroïna però sí d’unes altres dues: Rosa Lleonart i Francesca Ortiga. El comte de Toreno, en la seva obra impresa el 1835, esmenta la valenta acció i l'atribueix a una cotxera de la Rambla que alguns coneixien com “la Rossa”. De mica en mica es van anar identificant els dos renoms  amb Rosa Venes, especialment a partir de la narració que en va fer l’historiador  Gómez de Arteche, començada a imprimir el 1868, en la qual  dóna informació més concreta de Venes, sense esmentar-ne el nom. Però no va ser  fins al 1911 que A. Alegret associà la “Rossa” i “la cotxera” amb Rosa Venes i en reprodueix  un retrat d’ella al final del llibre.


Tarragona caigué el 29 de juny de 1811 i molts  habitants foren assassinats i la ciutat destruïda. Alguns, amagats entre les runes, pogueren sortir i ocults per la vegetació, fugiren. Potser aquest va ser el cas de la família de Rosa.


Rosa Venes i Simó Lloberes, després de viure entre 1812 i 1817 a Torredembarra, on tingueren tres fills, Melcior,  Rosa i Domingo, s’instal·laren al barri del port de Tarragona.  Pertanyien a la parròquia de Sant Joan Baptista i tingueren  dos fills més: Josep,  el 1820,  i Antònia, el 1823.  La  família prosperà ràpidament i tant el marit i com els fills o el gendre  apareixen com a propietaris i comerciants en cadastres o documents notarials; el fill gran, Simó, arribà a ser alcalde liberal de Tarragona durant el 1874.


Rosa  féu testament el 16 de gener de 1839 on disposà ser enterrada en el cementiri civil. No firmà el document perquè no sabia escriure. Morí el 13 de setembre de 1844, als 61 anys, vídua des del 18 de març de 1842.

Obra:
Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Arxiu parroquial d’Olesa de Montserrat/SAC-4, B7, p. 127.


Caixa de Tarragona Hemeroteca. “Gazeta de Madrid.” 11/07/18111

www.arxiu.historic.arquebisbattarragona.cat.


Parròquia Santa Maria de la Catedral: Baptismes 1819-1823, Matrimonis 1828-1843.


Parròquia Sant Joan Baptiste Òbits 1835-1851; 1874-1884.

 

Arxiu Històric de Tarragona: notari Joaquim Fabregues, testaments 1816-1858.

 

Arxiu Històric Municipal de Tarragona. Cadastre, índex 1865, actes municipals any 1874.

Fonts iconogràfiques:

Fonts bibliogràfiques:

Alegret, Adolfo (1911). Historia del sitio, defensa, asalto y evacuación de Tarragona en la Guerra de la Independencia. Barcelona: Imp. De Vicente Martínez.


Prats, José (1815). Oración fúnebre que en la parentación que se hizo en la santa Iglesia Catedral de Barcelona por los héroes de esta provincia en el dia 19 de octubre del año 1815. Barcelona: Juan Ignacio Jordi.


Salvat y Bové, J.(1965). Tarragona en la guerra y postguerra de la Independencia. Tarragona: Real Sociedad Arqueologica Tarraconense.

Toreno, el conde de  (1835). Historia del levantamiento, guerra y revolución de España. Madrid: Imp. de don Tomàs Jordan. Tom IV, quinzè llibre.


Ucelay-Da Cal, E. (2009). «Agustina, la dama del cañon: el topos de la heroina fálica y el invento del patriotismo» en Castells, Irene; Espigado, Gloria; Romeo. M. C. Heroínas y patriotas. Mujeres de 1808. Madrid: Cátedra.


Fernández García, E (2009). Las mujeres en los sitios de Girona: la «Compañia de santa Bárbara» en Castells, Irene; Espigado, Gloria; Romeo. M. C. Heroínas y patriotas. Mujeres de 1808. Madrid: Cátedra. 

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-10-11 18:00:28