Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Teresa Jornet i Ibars (Mare Teresa de Jesús)

Identificació:Santa, fundadora de les Germanetes dels ancians desemparats
Data de naixement:gener de 1843
Data de defunció:agost de 1897
Relacions familiars:Filla de Francesc Jornet, pagès, i d’Antònia Ibars Palau.
Nascuda a:Aitona
Segrià
Lloc de defunció:Llíria
Camp de Túria
Llocs de vinculació:Ibars
Barbastre
València
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    fundadora
  • Religiosa
    santa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Teresa Jornet Ibars va néixer a Aitona l'any 1843 en el si d'una família de pagesos acomodats i va créixer en un clima de treball i de religiositat. Els estudis d'ensenyança primària els va rebre a Lleida. Als 14 anys va anar a estudiar de mestra a Fraga. Va fer oposicions i va treure la plaça d'Argençola, on va exercir de mestra. El fundador de l’Institut de Germanes Terciàries Descalces de Vallcarca, Francesc Palau, que era parent seu i que coneixia la seva clara inclinació a la vida monàstica, intentà atreure-la i hi va estar algun temps, però ella  decidí ingressar en el convent de les clarisses de Briviesca a Burgos, malgrat que per qüestions de salut no pogué professar i va reingressar al convent de les Terciàries Descalces, carmelites. Però en una sortida per veure uns parents a Barbastre, conegué el capellà Saturnino López Novoa que li indicà la necessitat de crear un orde que tingués cura dels vells desemparats. Ajudada per altres noies, fundà el 1872 la primera casa a Barbastre, de la qual fou nomenada superiora. Restava iniciada una de les obres socials de més transcendència del segle XIX, de la qual Teresa Jornet esdevingué cofundadora amb Mossèn  Sadurní i en fou la cap visible i la màxima autoritat durant vint-i-cinc anys, fins a la seva mort, el 1897.

    Al principi, es feien dir «Germanetes dels Pobres Desemparats», i és canvià després el nom pel de «Congregació de les Germanetes dels Ancians Desemparats». Vivien de les donacions que feien els convilatans dels asils que anaven obrint. El 1873 pogueren prendre l’hàbit.

    Ben aviat l’orde fou conegut  arreu i se li demanà fundar una casa-asil a València on gràcies al gran èxit que obtingueren, la congregació es traslladà del petit edifici que els havia donat un grup de valencians, al convent dels Agustins, que comprà. En aquesta ciutat patiren els bombardejos de Martínez de Campos des del 26 de juliol fins al 8 d’agost, i decidiren fugir a la població d’Alboraida.

    La força i l’acceptació d’aquesta congregació es va fer palesa amb el vistiplau que obtingué de Roma el 1876. L’aprovació definitiva del nou orde es produí l’any 1887 quan ja havien creat 58 cases-asils, a diverses ciutats de la geografia espanyola. L'any 1885,  un grup de germanetes van anar a fundar a Cuba, on fundaren una casa a Santiago i una altra a l’Havana. A la mort de Teresa, la xarxa assistencial ja comptava amb un centenar de cases i més de 1.000 monges en portaven el funcionament.

    Als 42 anys Teresa, a causa de la seva salut delicada, es va veure obligada a retornar a casa, tot i que la seva sincera vocació i la seva empenta natural li proporcionà encara l’energia suficient per poder retornar i tirar endavant la gran tasca que desenvolupava. L’any 1896 volgué renunciar al càrrec perquè se sentia cansada, però les seves companyes no ho permeteren, de manera que va quedar-se com a superiora fins a la seva mort. Quan morí a Llíria l’agost del 1897, als 54 anys, l’orde tenia 103 cases on  vivien unes 1.000 germanes.


    L'any 1958 Pius XII la beatificà  i l'any 1974 fou canonitzada pel papa Pau VI, el 27 de gener. Va ser proclamada patrona de l'ancianitat pel mateix papa l'any 1977.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

     

     

     

     

     

     

    Santa Teresa de Jesús Jornet i Ibars amb el P. Saturnino López Novoa, fundadors de les Germanetes dels Ancians Desamparats. Font: http://www.hermanitas.es/historia.htm  [Consulta:23/02/2010].

     

    Fonts bibliogràfiques:

    Canut, C. (2009). «Teresa Jornet». En: Lleida és femení. Dones per a la història. Lleida: Alfazeta Edicions, p. 51-58.

    Guàrdia, A. (1997). «Humor de Santa Teresa Jornet». En: Vida Parroquial, (22 juny 1997), Aitona.

    Martí Ballester, Jesús. Santa Teresa de Jesús Jornet Ibars. Fundadora de las Hermanitas de los Ancianos Abandonados. http://www.jmarti.ciberia.es/santos/terejjornet/teredejesusjornet.htm [Consulta: 7 febrer 2009].

    Pietromarchi, M. E. (1974). Santa Teresa de Jesús Jornet e Ibars. València: Casa Generalicia de las Hermanitas.

    Pietromarchi, M. E. (1983). Santa Teresa Jornet e Ibars. València: Viola i González.

    «Publicaciones». En: Hermanitas de los pobres desemparados. http://www.hermanitas.es/publicaciones.htm. [Consulta: 7 febrer 2009].

    Sanmartí, Montserrat (en premsa). «Fundadores». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

    «Santa Teresa de Jesús Jornet». En: Mercabá. Semanario Cristiano de Formación e Información. http://www.mercaba.org/SANTORAL/Vida/08/08-26_S_Teresa_de_Jesus_Jornet.htm. [Consulta: 14 gener 2009].

    Vinculada a les entitats:
    • Congregació de les Germanes dels Ancians Desemparats (GDA)
    • Monestir de Santa Clara de Briviesca
    • Congregació de Germanes Carmelites Terciàries Descalces
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
    Altres autors:i Georgina Prats Ferrando
    Darrera modificació:2010-10-02 20:36:58