Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Lluïsa Dalmau Falç

Identificació:Abadessa de Vallbona
Data de naixement:1774
Data de defunció:1853
Relacions familiars:Filla de Domènec Dalmau i Bergalló i de Maria Francesca de Falç i de Roger.

Nascuda a:Montbrió del Camp
Baix Camp
Lloc de defunció:Vallbona de les Monges
Alt Urgell
Llocs de vinculació:Vallbona de les Monges
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    abadessa
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Va entrar a Vallbona de les Monges de molt jove i ja vestia l'hàbit religiós als quinze anys. Quan en tenia 40, en va ser nomenada abadessa. Procedia d'una família noble, i la seva humilitat i senzillesa la van caracteritzar tota la vida. Al 1825 va implantar la vida comunitària al monestir. Amb aquesta iniciativa controlava la vida de les religioses, que fins llavors vivien en cases particulars, i es tornava al primitiu sentit de vida comuna i de pobresa. L'enclaustrament obligà a crear un nou edifici per les noies joves que volien ingressar. El seu abaciat va ser força difícil, ja que la seva vida es va veure zigzaguejada pels esdeveniment polítics i socials que van marcar la història de Catalunya fins a la segona meitat del segle XIX. Poc després d'esclatar la primera guerra carlina (1733-40), les monges de Vallbona es veuen obligades a deixar el convent. El perill que corrien les religioses va portar M. Lluïsa, al 1835, a repartir-les en diferents pisos i a refugiar-se a Sitges, a l'espera que els ànims antirreligiosos es calmessin. Sis mesos més tard de la sortida, reagrupà la seva comunitat i tornà a Vallbona, però la tranquil·litat no duraria gaire. La desamortització de 1837, el període progressista de 1839-1843 i la segona guerra carlina (1846-1849) van traspassar els murs de Vallbona. Amb el seu tarannà noble i conciliador, però al mateix temps ferm, va poder defensar el monestir de les colles de revolucionaris que pretenien cremar-lo o saquejar-lo. El seu saber fer i el seu esperit conciliador la van convertir en una de les abadesses més respectades de Vallbona. El càrrec l’exercirà fins la seva mort, ocorreguda el 1853.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Julio, Teresa (en premsa). «Abadesses». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

    Pladevall, Antoni (1968). Els monestirs catalans. Barcelona: Destino.

    Piquer i Jover, Josep Joan (1978). Abaciologi de Vallbona. Santes Creus: Fundació Roger de Bellfort.

    Zaragoza i Pascual, Ernest (1997). Catàleg de monestirs catalans. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

    Vinculada a les entitats:
    • Monestir de Santa Maria de Vallbona
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Teresa Julio Giménez
    Darrera modificació:2010-09-05 18:07:23