Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Rosa Estivill Enríquez (Lluïsa Estivill)

Identificació:Fundadora de les filles de la Caritat de Reus, rebel
Data de naixement:febrer de 1809
Data de defunció:novembre de 1879
Relacions familiars:Tercera filla de Francesc Estivill, i de la seva segona esposa M. Josepa Enríquez i Duran.
Nascuda a:Alforja
Baix Camp
Lloc de defunció:Reus
Baix Camp
Llocs de vinculació:Reus
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    fundadora
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Als 17 anys entrà a l’orde de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül i canvià el nom de bateig, Rosa, pel de Lluïsa, que és com se la coneix. En aquell moment, aquesta congregació atenia els malalts de l’hospital de Reus i ensenyava en una escola per a nenes pobres. Com va passar amb altres poblacions catalanes, les relacions entre les paüles i la junta que portava l’hospital no acabaren de ser bones, perquè es considerava que aquest orde seguia unes normes que escapaven del control de les institucions locals. Aquest rerafons es plasmà en les desavinences entre la superiora de l’hospital,  Rita Pasqual, i Lluïsa Estivill. El 1838, les monges de Sant Vicenç de Paül marxaren al convent de Tarragona i Estivill es mantingué al capdavant de l’hospital de Reus amb les seves seguidores, ja que  el consistori valorava molt la seva tasca. Davant d’aquesta situació, l’arquebisbe de Tarragona intentà sense èxit que altre cop les dues branques es reunissin i que tornessin a formar un sol convent. L’any 1848 Estivill canvià d’opinió i acceptà la regla comuna de Sant Vicenç, per suavitzar la seva posició i la de les companyes, però no va voler tornar a conviure amb les paüles de Tarragona.

    Coneguda la bona organització dels centres que ella dirigia, el 1851 l’Ajuntament de Tortosa li demanà ajut per al seu hospital i es decidí enviar-hi la germana Maria Molas. Però aquest mateix any la direcció del Real Noviciado de las Hijas de la Caridad de Madrid denunciaren les dissidents i sol·licitaren que fossin obligades a sotmetre’s a l’orde o que els fos prohibit dur l’hàbit de les paüles. Intervingué el governador de Tarragona, qui demanà un informe sobre Estivill a la Junta de l’hospital que es pronuncià de manera molt positiva. Aleshores Lluïsa fundà l’orde de les Filles de la Caritat de Reus i canvià d’hàbit imposant un vestit negre amb esclavina d’estamenya, toca blanca amb una gasa negra per sobre, mitges negres i una capa també negra per sortir, i rosari amb creu penjant de la cintura. La petita comunitat perdurà fins que el volum de feina impossibilità atendre les necessitats d’una manera convenient i l’Ajuntament de Reus acabà el 1857 per tancar el col·legi de nenes pobres. Lluïsa Estivill, veient la desaparició d’aquesta escola per a la qual havia lluitat tant, preferí dissoldre l’orde, deixar l’hospital i crear una nova escola per a nens petits sota l’advocació de la Immaculada Concepció.

    Sor Lluïsa era una dona molt coneguda a Reus. Tant és així que quan el general Martín Zurbano bombardejà aquesta ciutat el 1843, veient el desastre que significava per a tothom, l’alcalde acompanyat d’alguns ciutadans, el prior de Sant Pere i sor Lluïsa Estivill amb dues monges de l’hospital, anaren a persuadir Prim perquè es rendís i poder així anar a parlamentar amb el general assetjador, per tal d’aconseguir la suspensió del bombardeig, impedir que es complís la promesa que havia donat el general als seus soldats d’entrar a la ciutat a saqueig i negociar una capitulació no perjudicial per a Reus. 

    Quan mori el 28 de novembre de 1879, els diaris reusencs es feren ressò de la seva mort, lloant la seva vida dedicada als altres i en especial la seva valentia en la defensa de la ciutat.

    Obra:
    Fonts orals:
    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    Olesti Trilles, Josep (1991-1992). Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament.

     

    Puyol, Carme (2001). Les dones honorades als carrers de la ciutat: de la toponímia urbana de Reus. Reus: Arxiu Municipal.

     

    Olesti Trilles, Josep (1991-1992). Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament.

    Puyol, Carme (2001). Les dones honorades als carrers de la ciutat: de la toponímia urbana de Reus. Reus: Arxiu Municipal.

    Sanmarti, Carme; Sanmarti, Montserrat (en premsa). «Fundadores d'ordes». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

    Biblioteca Central de Reus. Hemeroteca.

    Diario de Reus, 30 nov. 1879.

    Las Circunstancias, 30 nov. 1879. 

    El Eco del Centro de Lectura, núm. 40, 17 oct. 1880. Reus.

    Vinculada a les entitats:
    • Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Carme Sanmarti Roset
    Darrera modificació:2010-10-01 13:27:37