Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

M. Josepa Pignatelli i d'Aymerich (M. Anna Josepa de Pignatelli i Aymerich)

Identificació:Noble austracista
Data de naixement:juliol de 1689
Data de defunció:març de 1755
Relacions familiars:Filla de Domingo Pignatelli, marquès de Sant Vicenç, i mare de Miquel Joan, quart comte d'Althann.
Nascuda a:Alcúdia
Lloc de defunció:Àustria
Llocs de vinculació:
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    senyora
  • Noble
    comtessa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
  • Vídua
Biografia:

M. Anna Josepa Pignatelli va néixer a Alcúdia l'any 1689. Era filla de Domingo de Pignatelli, marquès de Sant Vicenç, d'origen napolità, el qual va establir-se a Barcelona a mitjans del segle XVII. Aquest fou molt apreciat per Carles II i desenvolupà els càrrecs de virrei de Navarra i capità general de Galícia. La seva mare, la barcelonina Anna Aymerich i Cruïlles, era la primogènita del marquès d'Aymerich, exdiputat militar de la Generalitat. El juny de 1705 els catalans signaren el Pacte de Gènova amb la reina d'Anglaterra, la qual cosa comportà la incorporació oficial del Principat a l'Aliança en el marc de la Guerra de Successió. Al llarg d'aquest estiu es produí el desembarcament aliat a Barcelona, la capitulació del virrei Velasco i, a l'octubre, la proclamació de l'Arxiduc Carles com a rei. L'abril de 1706 el Borbó intentà recuperar la ciutat infuctuosament. Mentrestant, durant aquest setge borbònic, l'Arxiduc i el seu seguici es van refugiar en el convent de Sant Pere de Puelles. Allí coincidiren amb els nobles austriacistes barcelonins que li donaren suport, entre ells els germans Pignatelli (M. Anna Josepa i Anton) i el seu oncle Anton de Peguera i Aymerich. D'acompanyants reials hi havia el príncep Antoni Florià de Liechtenstein, preceptor de Carles, i el seu nebot, Miquel Joan de Liechtenstein, tercer comte d'Althann. En aquest context, Althann i M. Anna Josepa es van conèixer i al cap de poc, ennoviar. Si l'any 1708 se cel·lebrà el casament de Carles amb Elisabet Cristina de Brünswick, l'any següent tingué lloc el del comte alemany amb la Pignatelli. L'any 1711, quan morí el germà de l'arxiduc (Josep), aquest va haver d'assumir el tron austríac i l'Imperi. En el decurs de la seva partença l'acompanyaren els Liechtenstein i tots aquells que formaven part de l'entorn més proper del futur emperador Carles VI. A Viena, els Althann i els Pignatelli continuaren gaudint del favoritisme imperial. Eren gairebé dels pocs que aconseguien veure diàriament a Carles, pel seu caràcter introvertit, a banda del secretari d'Estat Ramon Vilana. El fet que Althann i la seva muller hi tinguessin accés directe povocà tota mena de comentaris sobre el matrimoni, tant per part de les elits austríaques com dels exiliats austriacistes catalans i espanyols, refugiats a Viena, després del Tractat d'Utrecht (1713). La mort del comte (1722) va ser molt sentida per l'emperador. Aquest arribà a declarar que l'havia «estimat profundament durant dinou anys de Pignatelli i Aymerich». Alguns creuen que l'expressió denota l'existència d'una presumpta relació homosexual entre tots dos. Per altra part, la vídua d'Althann, després de la pèrdua del seu marit, mantingué la confiança de l'emperador i fins i tot la relació es reforçà, per la qual cosa molts han arribat a considerar-la com la seva possible amant. En el seu palau vienès de La Favorita es feien tertúlies a les quals, regularment, assistia Carles VI mateix. Es quedà sempre a Viena, amb els seus tres fills, el seu germà Anton (príncep del Sacre Imperi) i la seva cunyada Francesca Pinelli. A partir de la mort de l'emperador (1740) va perdre prestigi. Va refer la seva vida amb Pietro Metastasio, escriptor i compositor. Sembla que la comtessa d'Althann s'hi va casar, en secret, encara que, oficialment no vivien junts, ja que la cantant d'òpera Marianna Bulgarelli (La Romanina), antiga amiga i mecenes de Metastasio, no aprovava la relació i li retreia públicament a l'artista que l'hagués abandonada per la comtessa.   

Obra:

 

Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts iconogràfiques:

 

Fonts bibliogràfiques:

Carreras y Bulbena, J. R. (1921). «Mariana Josefa de Pignatelli y d'Aymerich». En: Boletín Academia de Buenas Letras, 10, p. 195-196.

DURAN Canyameras, F. (1964). Els exiliats de la guerra de Successió. Barcelona : Rafael Dalmau, p. 32-43.

Molas Ribalta, P. (1997). «Va haver-hi una fusió de les elits a la Catalunya dels Austries?». En: Manuscrits, Revista d'Història  Moderna, núm. 15, p. 41-52.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Austracisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Rosa Mª. Alabrus Iglesias
Darrera modificació:2010-10-04 20:14:43