Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Dolores Iturbe Arizcuren (Lola, Kyralina, Libertad)

Identificació:Lluitadora anarquista
Data de naixement:agost de 1902
Data de defunció:gener de 1990
Relacions familiars:Filla de Micaela Iturbe, mare soltera, d'origen navarrès. Micaela es va veure obligada a marxar de Navarra pels problemes que li suposava el fet de ser mare soltera, per la qual cosa va marxar cap a Barcelona. A causa de les dificultats econòmiques, dóna la seva filla Lola Iturbe a un matrimoni valencià, quan Lola només comptava amb mesos. La família estava formada per Vicente Vidal, la seva esposa Salvadora i tres fills, Higinio, Amparo i Vicentica. Aquest matrimoni decideix tornar a València, al poble de Cerdà, on l'anirà a buscar la seva mare per endur-se-la un altre cop a Barcelona, quan ella comptava amb 7 anys.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:(Gijón)
Llocs de vinculació:Barcelona
Tolosa
París
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
    oficiala
Condició Jurídico Etnica:
  • Lliure
Biografia:

Dolores Iturbe Arizcuren, filla de Micaela Iturbe d'origen navarrès, va néixer al carrer Ferlandina, al barri del Raval de Barcelona, el 1902. A causa dels problemes econòmics que havia d'afrontar Micaela, la va donar a un matrimoni valencià. Aquest matrimoni va decidir marxar cap a València. La seva mare, quan va poder disposar d'ella, va reclamar-la.

A Barcelona va anar a viure a casa de la família Ponsetí, a la plaça Sant Agustí Vell, on la seva mare feia de minyona. Va estar escolaritzada fins que va haver de treballar com a aprenenta a casa d'una modista. 

La seva vida canvià cap a una vida més dura, quan la família Ponsetí va caure en la ruïna. Llavors la seva mare va trobar un pis gran al carrer Argenteria i Banys Vells. Per guanyar-se la vida el seu pis el va convertir en una casa d'hostes i menjars. Lola ajudava la seva mare pels matins, mentre per la tarda feia d’aprenenta de sastre. Una vegada va obtenir uns certs coneixements, es va canviar de taller per fer-se oficiala mitjana. Aviat es va afiliar al Sindicat de Vestir de la CNT vers l’any 1914-16.

Al Sindicat de Vestir de la CNT va conèixer actives militants i companys. Però va ser a la casa d'hostes on va començar a conèixer les idees polítiques dels obrers.

Enmig de l'agitació social i de la violència patronal, la seva casa va servir com a refugi de companys anarquistes. Formarà part del grup d'afinitat anarquista Germen, del qual serà l’única dona.

En aquest context va conèixer a Faustino Vidal i fruit d’aquesta relació naixerà la seva filla Aurora l’any 1923. Faustino va morir malalt de tuberculosi a principis de 1924. Pocs mesos després s'uneix a Juan Manuel Molina, Juanel, amb qui anirà a viure a Granollers. D'aquesta relació va néixer Helenio.

La repressió de la Dictadura de Primo de Rivera va fer que Lola i el seu fill Helenio marxessin cap a França el 1926. Comença l'etapa de l'exili polític.

Lola tornarà a Espanya pels volts de 1930 i mantindrà la família amb el seu ofici durant els llargs períodes de presó del seu company.

Va ser oradora i articulista. El seu tema central va ser la dona. Va escriure i distribuir Mujeres Libres i va participar en el Casal de la Dona.

Amb l’aixecament feixista del 16 de juliol de 1936 va estar a la barricada de la Rambla de Santa Mònica, recollint i curant malalts. Va col·laborar en la reaparició de Solidaritat Obrera. Va visitar el front com a redactora de Tierra y Libertad i Tiempos Nuevos. Va escriure els primers fulletons que van llançar les avionetes que van sobrevolar Barcelona. L’any 1938 va conèixer a Emma Goldman, anarquista nordamericana d’origen lituà que col·laborà amb el govern de la República.

Com tants altres, va passar a França a través de la Tor de Querol amb la seva mare i els seus fills. Al cap de tres mesos, amb la sortida de Juanel del camp de concentració de Vernet d'Arieja, van anar a Nimes i d'allà a Montpeller. Des de França intentarà reorganitzar el moviment llibertari a l'exili. Amb l'objectiu de rescatar la memòria de les seves companyes, la seva militància i la seva lluita, va publicar el 1974 La Mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España.

L’any 1979 va tornar a Barcelona on va continuar dins del cercle anarquista. Amb la mort de Juanel va marxar a viure a Gijón amb la seva filla, on va morir el 5 de gener de 1990.

Obra:

La Mujer en la lucha social y en la Guerra Civil de España (1974). México: Editorial Mexicanos Unidos.

 

Col·laboracions:

Faro de Játiva (1933).

La hora de la mañana.

Mujeres libres. Londres i Montady.

 

Alguns dels seus articles:

«Mujeres heroicas (I)» (1937). En: Tierra y Libertad, núm. 4 (6 de febrero de 1937). Barcelona.

«Mujeres heroicas (II)». En: Mujeres Libres, (VIII mes de la Revolución).

«Mujeres heroicas (III)». En: Mujeres Libres, núm. 8 (X mes de la Revolución).

Suplement de Tierra y Libertad (juny 1933), amb temes sobre sexualitat, entre d'altres: «El comunismo anárquico libertará a la mujer»; «Temas femeninos: el aborto clandestino»; «Temas femeninos: la prostitución».

«Heroínas» (1933). En: Tierra y Libertad, núm. 101 (3 febrero de 1933).

«Figuras femeninas de la revolución» (1934). En: Tierra y Libertad,  núm. 146 (16 febrero de 1934).

«Teresa Claramunt» (1938). En: Mujeres Libres, núm. 12 (mayo de 1938). Barcelona.

«Heroes de ayer. Llàcer y Montejo» (1938). En: Solidaridad Obrera (16 de noviembre de 1938).

«Las españolas emigran también» (1965). En: Mi tierra (febrero de 1965). París.

«La mujer de ayer y de hoy» (1962). En: España Libre (febrero de 1962). Toulouse.

Fonts orals:Conversa mantinguda amb Fontanillas, Antonia (23/07/2009).
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Fonts iconogràfiques:

http://www.estelnegre.org/fotos/iturbe02.jpg

Font: http://www.estelnegre.org/fotos/iturbe02.jpg [Consulta: 27/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:

Ackelsberg, Martha (1999). Mujeres Libres, El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres. Barcelona: Virus.

Fontanillas, Antonia; Torres, Sonya (2006). Lola Iturbe, vida e ideal de una luchadora anarquista. Barcelona: Virus.

García-Maroto M. Ángeles (1996). La mujer en la prensa anarquista 1900-1936. Madrid: Fundación Anselmo Lorenzo, p.134, 156, 157, 159, 162, 235 i 267.

Íñiguez, Miguel (2008). Enciclopedia histórica del anarquismo español. Vitoria: Asociación Isaac Puente, vol. 1, p. 865-866.

Rodrigo, Antonina (1999). Mujer y exilio: 1939. Barcelona: Compañía Literaria, p. 182, 335-361.

Strobl, Ingrid (2006). Partisanas. La mujer en la resistencia armada contra el fascismo y la ucupación alemana, 1936-1945. Barcelona: Virus, p. 345.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Anarquisme
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Confederació Nacional del Treball (CNT)
  • Germen. Grup d'afinitat anarquista
  • Tierra y Libertad
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Maria Soledad Abejon Olivera
Darrera modificació:2010-10-02 20:08:05