Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Francesca Saperas Miró

Identificació:Militant anarcosindicalista
Data de naixement:febrer de 1851
Data de defunció:agost de 1933
Relacions familiars:Muller de Martí Borràs i Jover i posteriorment de Tomàs Ascheri.
Mare de Salud Borràs Saperas (Barcelona 1872-París 1954), casada amb Lluís Mas. Joan Baptista Oller estigué casat amb una altra de les filles de Francesca Saperas.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:França
Buenos Aires
Condició Socio-Econòmica:
  • Obrera
    modista
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Francesca Saperas fou militant anarquista i anarcosindicalista. Contribuí a la causa acollint anarquistes perseguits i convertí casa seva en un refugi. Modista de professió, es casà amb el sabater anarquista Martí Borràs, secretari durant molts anys de la secció espanyola clandestina de la I Internacional, i director de les publicacions quinzenals La Justicia Humana i Tierra y Libertad.

 

Martí Borràs va estar implicat en l’atemptat que va tenir lloc el setembre de 1893 contra Martínez Campos a la Gran Via de Barcelona. Fou empresonat al castell de Montjuïc i va suïcidar-se el 1894 després d’haver escrit una carta a la seva dona en què s’acomiadava afectuosament. Després de la mort de Borràs, Saperas mantingué una relació amb l’anarquista Tomàs Ascheri, condemnat a mort l’any 1897, acusat de ser el responsable de l’atemptat a la processó de Corpus. Unes hores abans de l’execució, Francesca Saperas i la seva filla Salud Borràs es casaren al calabós amb Tomàs Ascheri i Lluís Mas, respectivament. En el procés de Montjuïc foren afusellats Ascheri, que es convertí al cristianisme en l’últim moment, i el marit de la seva filla Salud, Lluís Mas. L’altre gendre de Francesca, Joan Baptista Oller, fou condemnat a dinou anys, un mes i onze dies de presó.

 

Francesca Saperas, juntament amb la seva filla Salud, que estava embarassada, i altres recluses, fou desterrada temporalment a França. Per finançar-se el viatge van haver de vendre el que els quedava del seu míser aixovar, ja que les van obligar a costejar el passatge i a pagar una quantitat als agents de l’autoritat que les van acompanyar.

 

Francesca Saperas emigrà a Buenos Aires, als Estats Units i a Mèxic. Quan l’any 1923 tornà a instal·lar-se a Barcelona, mantingué estretes relacions amb Teresa Clarademunt, que visqué a casa seva, i reprengué les tasques d’auxili a les víctimes de la repressió, missió que fou continuada per la seva filla Salud. Francesca Saperas tingué deu fills i filles dels qual només en sobrevisqueren cinc. És considerada l’arquetip de dona de militant anarquista que se sacrificà per la causa i es veié obligada a passar tot tipus de penúries.

Obra:
Fonts orals:

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.estelnegre.org/fotos/saperasmiro.jpg [Consulta: 25/02/2010].

Fonts bibliogràfiques:
Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Anarcosindicalisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Caterina Riba Sanmartí
Darrera modificació:2010-10-08 12:31:50