Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Llibertat Ródenas Rodriguez

Identificació:Militant anarquista, miliciana
Data de naixement:1892
Data de defunció:1970
Relacions familiars:Companya sentimental de Josep Viadiu.
Nascuda a:Xera
Serrans
Lloc de defunció:Mèxic
Llocs de vinculació:Saragossa
Barcelona
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    política
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:

    Llibertat Ródenas fou coneguda per la seva activitat, era filla de pare republicà i anticlerical, i estudià en una escola laica. Procedent de Xera, es traslladà a Barcelona l’any 1918. Entrà en contacte amb la CNT i dugué a terme diverses campanyes propagandístiques.

    L’any 1920, després d’uns mítings, fou empresonada a Manresa durant tres mesos, i tornà a ser empresonada poc després a Guadalajara perquè denuncià públicament els abusos del general Martínez Anido a Barcelona. Ródenas, que participà en comitès d’ajuda als presos, va criticar durament la llei de fugues, que s’havia convertit en una forma d’eliminar persones conflictives per al règim. A partir de l’any 1931 va fer una campanya molt activa a favor de les FAI.  L’any 1932 es convertí en la companya sentimental del militant de la CNT Josep Viadiu, amb qui va tenir tres fills.

    Quan esclatà la guerra l’any 1936 s’enrolà a la columna Durruti i anà a combatre al front de Saragossa amb dos mil voluntaris de la CNT i la FAI. Allà fou responsable de l’evacuació de nens i nenes aragonesos. Però després del conflictes interns dins el bàndol republicà es militaritzà l’exèrcit, i una de les primeres mesures que es prengueren fou la d’excloure les dones del front. Així, la imatge de la miliciana fou bandejada dels cartells propagandístics i al seu lloc van aparèixer imatges de dones dedicades a tasques d’assistència social, a la rereguarda. Aquest  rebuig motivà la seva entrada al col·lectiu pioner «Agrupación de mujeres libres», que combinava la lluita llibertària amb la feminista.

    Ella creia que la renovació dels rols de gènere passava per l’educació i participà activament en les tasques d’alfabetització i formació especialitzada del Casal de la Dona Treballadora, on assistien a classe entre 600 i 800 dones.

    Després de la guerra s’exilià a Mèxic. Llibertat Ródenas, que havia enviat els seus tres fills a l'URSS durant la guerra, pogué recuperar el fill petit des de Mèxic. Els altres dos moriren lluitant contra el nazisme a la batalla de Leningrad.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:
    Fonts bibliogràfiques:

    «Creación del PCC. Un apunte histórico sobre el comunismo catalán y español». En: Foro por la Memoria. http://www.foroporlamemoria.info/documentos/2004/avant_01052004.htm [Consulta: 6-10-09].


    Martínez, Maria Teresa; Pagès, Pelai (eds.) (2000). Diccionari Biogràfic del moviment obrer als països catalans. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona i de l’Abadia de Montserrat Barcelona, p. 1184.


    Puche, Ramón. «Las mujeres y la guerra civil». http://www.guerracivil1936.galeon.com/mujeres.htm [Consulta: 6-10-09]

    «Ródenas, Llibertat». En: Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i de la història del Moviment Obrer de Catalunya (dels orígens fins l’any 1939). http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-r.htm [Consulta: 6-10-09].


    Solà, Joan (2006). «Polítiques». En: Godayol, Pilar (ed.) Catalanes del XX. Vic: Eumo, p. 329-347.

     

    Vinculada a les corrents
    (culturals i/o de pensament):
    • Anarquisme
    • Feminisme
    Vinculada a les entitats:
    • Confederació Nacional del Treball (CNT) – Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
    • Dones Lliures
    • Casal de la Dona Treballadora
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Caterina Riba Sanmartí
    Darrera modificació:2010-10-05 21:03:02