Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Enriqueta Gallinat Roman

Identificació:Militant d'ERC, feminista
Data de naixement:juliol de 1909
Data de defunció:juliol de 2006
Relacions familiars:Filla d'Enric Gallinat, encarregat de la pastisseria La Colmena, i Pepita Roman, amb taller de calçat al seu domicili, ambdòs valencians.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:Barcelona
Barcelonès
Llocs de vinculació:Barcelona
Sitges
Condició Socio-Econòmica:
  • Burgesa
    secretària
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Va néixer al barri del Raval de Barcelona i amb dotze anys va començar a estudiar a l'Institut de Cultura de la Dona. Després d'obtenir el títol de professora de taquimecanografia, treballà de secretària. El seu pare, soci del Foment Republicà Autonomista i Català, entitat que va passar a formar part d'Esquerra Republicana el 1931, la introduí en la política. El març de l'any 1931 s'integra dins del moviment femení d'Esquerra Republicana de Catalunya, partit creat recentment, comença a treballar al Negociat de Cultura de l'Ajuntament i participa activament en la campanya de recollida de signatures a favor del sufragi femení i per l'Estatut d'Autonomia. Poc després és secretària personal del tinent de batlle Hilari Salvadó, que el 1938 es convertí en el darrer alcalde republicà de Barcelona.

El 1934 es casà amb Enric Tubau, director del diari El Noticiario Universal, tenint com a padrins de casament Lluís Companys, president de la Generalitat i Joan Casanovas, president del Parlament. Van tenir un fill, Josep Maria.

El 1936, quan esclatà la Guerra Civil, juntament amb altres dones de diferents partits i organitzacions, fundà la Unió de Dones de Catalunya de la què va ser secretària d'Agitació i Propaganda, tasca que combinà amb la de secretària del batlle.

El 1939 s'exilià a França i des de Perpinyà i Oceja col·laborà amb la Resistència participant en les xarxes d'evasió de refugiats catalans i espanyols que fugien de l'ocupació nazi. El febrer de 1943 s'assabenta que és a una llista de jueus per a ser deportats als camps nazis i decideix tornar a Barcelona. Allà es detinguda per la policia franquista i empresonada quasi un any a la presó de les Corts. Quan surt de la presó, malgrat va ser constantment vigilada com a «roja-separatista» participà, juntament amb antigues companyes de la Unió de Dones, en l'organització de col·lectius de suport als presoners i continuà col·laborant clandestinament amb ERC. Va haver de treballar traduint llibres del francès, en una casa d'antiguitats, de caixera al restaurant Sandor i de directora d'un hotel a Sitges, on es traslladà a viure fins als seixanta anys.

En la democràcia, va ser membre del Consell Executiu i de la Mesa del Consell Nacional d'ERC, a més de secretària dels Drets de la Persona i de la Secretaria de la Dona, i esdevingué un dels membres més veterans del partit. També fou Consellera Municipal del Districte de l'Eixample i membre executiu de l'Institut Català de la Dona.

A la mort d'Enric Tubau retornà a Barcelona, on visqué sola fins la seva mort.

El 1966 rebé la Creu de Sant Jordi de mans del president Jordi Pujol. El 1997, juntament amb altres companyes fundà l'Associació «Les dones del 36», que, aquest mateix any, rebé el premi Maria Aurèlia Campmany de l'Ajuntament de Barcelona. El 14 de febrer de 2002 fou condecorada amb la Medalla d'Honor de Barcelona, atorgada per l'Ajuntament d'aquesta ciutat.

Obra:
Fonts orals:

Entrevista amb Enriqueta Gallinat i Roman, per Mercè Vilanova. Barcelona, 11-6-1997. Col·lecció Dones del 36. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)- Departament de Fonts Orals.


Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

Mujeres del 36 (1999). «La Noche Temàtica». Guió: Ana Martínez- Llum Quiñonero. Documentació: José Luis García. Amb els testimonis de Rosa Cremón, Concha Liaño, Trinidad Gallego, Concha Pérez, Enriqueta Gallinat i Nati Calvo. Producció: TVE 2.

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:

«Enriqueta Gallinat i Roman». En: Memòria de la presó de dones de Les Corts. <http://www.presodelescorts.org/ca/node/29>. [Consulta: 07/10/2009].

Gallinat, Enriqueta (1999). Textos autobiogràfics. En: Les Dones del 36. Guía de materials didàctics. Barcelona: Pla d' Acció Coeducativa. Col·lecció Materials 4. Institut d Educació de l'Ajuntament de Barcelona.

Gallinat, Enriqueta (2002). «Enriqueta Gallinat». En: Les Dones del 36. Barcelona: Ed. Associació «Les dones del 36», p. 47-50.

Martín Ramos, José Luis; Pernau, Gabriel (2003). «Enriqueta Gallinat». En: Les veus de la presó. Històries viscudes per 36 lluitadors antifranquistes. Barcelona: Edhasa- Edicions La Campana, p. 11-117.

Munera, Isabel (2006). Histórica militante de ERC. En: El mundo, 16 julio 2006. http://www.elmundo.es/papel/2006/07/16/opinion/1998265.html. [Consulta: 07/10/2009].

Olesti, Isabel (2005). «Enriqueta Gallinat». En: Nou dones i una guerra. Barcelona: Edicions 62, p. 167-192.

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Catalanisme republicà
  • Feminisme
Vinculada a les entitats:
  • Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
  • Les Dones del 36
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Josefina Ferrando Miralles
Darrera modificació:2010-10-12 20:17:15