Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Teresa Gallifa Palmarola

Identificació:Fundadora de les Serventes de la Passió
Data de naixement:juny de 1850
Data de defunció:març de 1907
Nascuda a:Sant Hipòlit de Voltregà
Osona
Lloc de defunció:Barcelona
Llocs de vinculació:Vic
Barcelona
Manlleu
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    fundadora
  • Obrera
Condició Jurídico Etnica:
  • Vídua
Biografia:

Òrfena de pare des de molt petita, als deu anys va començar a treballar, primer com a pastora, després en un teler i més tard com a minyona.  Es va casar amb un paleta  i tingueren 7 fills, dels quals 6 moriren abans dels 5 anys i el supervivent quan en tenia 17. Vídua als 32 anys, s’instal·là a Vic on rebé classes d’obstetrícia i començà a exercir de llevadora per guanyar-se la vida. Seguint els consells del seu confessor, ben aviat a més  d’exercir de llevadora es començà a preocupar  per fundar cases d’acollida per a solteres que volguessin tenir el seu fill,  dirigides per llevadores cristianes, on els nounats rebessin el baptisme. Teresa va decidir deixar el seu únic fill a Manlleu i es traslladà a Barcelona per formar-se millor. El 1886 aconseguí el certificat de l’Escola de Magisteri i, posteriorment, el títol oficial de llevadora. Va proposar la creació d’un Institut al bisbe Morgades, qui li denegà la petició perquè considerava que no disposava de recursos ni humans ni materials suficients, però que aprovà l’obertura d’un pis a Vic on acollí 9 embarassades a qui Gallifa atenia al mateix temps que els feia catequesi i les educava. Aquesta iniciativa despertà tantes reticències a la capital d’Osona que el 1891 va  traslladar-se a la ciutat comtal, i deixà a Vic un petit nucli que no volgué marxar. Preocupada per aconseguir el reconeixement de l’església, en una visita a Roma el 1894 demanà la benedicció del papa Lleó XIII, però no aconseguí l'autorització eclesiàstica. Tanmateix, continuà amb la seva tasca i després de la mort de l’únic fill que li quedava, invertí la resta dels seus diners en l’adquisició d’una casa més gran que li permetés acollir més dones.


El cardenal de Barcelona Salvador Casañas intentà novament l’aprovació de Roma, però davant la negativa de reconèixer l’Asil de la Visitació com a institut canònic i de fer explícita la prohibició a les seves integrants de dur hàbit i emetre vots públics, autoritzà per tres anys l’obra de la Pia Unió de les Serventes de la Passió, i els permeté fer promesa de perseverança (1904). No semblava probable que, de moment, pogués ser aprovada vista la condició que les seves membres havien d’exercir la professió de llevadores. L’asil, que Gallifa va dirigir durant 20 anys, es convertí en  un refugi per a les dones encintes pobres. El centre disposava  d’una sala bressol, una sala d’infància  i una càtedra d’obstetrícia per formar llevadores. A Barcelona, des de la seva creació fins el 1904, l’Asil va atendre unes 2.500 embarassades. L’Institut es va aprovar el 1926, molts anys després de la mort de la fundadora. El 1972 s’inicià el seu procés de beatificació.

Obra:

Gallifa, Teresa (1900). Consejos a las casadas y a las madres de família. Barcelona.

Gallifa, Teresa (1901). Piadosos ejercicios en memoria de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo y de los dolores de su Santísima Madre. Barcelona.

Gallifa Palmarola, Madre Teresa (1972). Piadosos ejercicios en memoria de la Pasión de Nuestro Señor Jesucristo y de los dolores de su Santísima Madre. Consejos a las casadas y a las madres de família. Barcelona: Gráficas Niñerola (4a edició).

Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:


Font: http://www.pasionistas.net/Siervas_Pasion/biogrscan.htm [Consulta: 27/02/2010].

 

Fonts bibliogràfiques:

Arranz, C.M.F (1951).  M. Teresa Gallifa Palmarola. Barcelona: Gráficas Claret.

Congregation pro causis sanctorum (1900). Barcinonen. Canonizationis servae Dei Teresiae Gallifa Palmarola). Fundatricis Congregationis Servarum a Passione Positio super virtutibus. Romae.

Piélagos, Fernando (1983). Para que tengáis vida. Biografía de Teresa Gallifa  Palmarola (1850-1907). Barcelona: RR Siervas de la Pasión.

Piélagos, Ferran (1986). Vida per a altres vides. La Serventa de Déu Teresa Gallifa i Palmarola. Fundadora de les Serventes de la Passió. Barcelona: Serventes de la Passió.

Sanmarti, Carme; Sanmarti, Montserrat (en premsa). «Fundadores d'ordes». En: Sanmartí, Carme; Sanmartí, Montserrat (eds.). Catalanes del IX al XIX. Vic: Eumo.

Teresa Gallifa Palmarola (1850-1907) (1957). Una madre cristiana. Zaragoza: Imprimitur Archiepiscopus Caesaraugustanus.

Web Católico de Javier. Venerable Madre Teresa Gallifa Palmarola. http://webcatolicodejavier.org/TeresaGallifa.html. [Consulta: 04/11/2009].

Vinculada a les entitats:
  • Congregació de les Serventes de la Passió
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Carme Sanmarti Roset
Darrera modificació:2010-10-01 18:55:44