Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Agustina Saragossa Doménech (Agustina de Aragón, l'Artillera del Portillo, Agustina Zaragoza)

Identificació:Heroïna, lluitadora
Data de naixement:març de 1786
Data de defunció:maig de 1857
Relacions familiars:Filla de Pere Joan Saragossa i Raimunda Domènech i Gassull, casats el 18 d'agost de 1772, naturals de Fulleda (Lleida) i emigrats a Barcelona cap a l'any 1785. Van tenir onze fills contant Agustina.
Agustina, casada en primeres noces amb Juan Roca Vilaseca, va tenir dos fills varons. Casada en segones noces amb Juan Cobo i Mesperuzza, va tenir una filla, Carlota.
Nascuda a:Barcelona
Barcelonès
Lloc de defunció:(Ceuta)
Llocs de vinculació:Saragossa
Condició Socio-Econòmica:
    Condició Jurídico Etnica:
    • Casada
    Biografia:

    Agustina Saragossa i Domènech, també coneguda com «Agustina de Aragón», va néixer el 6 de març del 1786 al carrer Mirallers o Sombrers de Barcelona. Filla de Pere Joan Saragossa i Raimunda Domènech i Gassull, naturals de Fulleda (Lleida).

    El 16 d'abril de 1803 es va casar a Barcelona amb el militar Juan Roca Vilaseca. Poc desprès naixeria el seu primer fill. Amb l’avanç de les tropes napoleòniques al 1808 va partir cap a Saragossa.

    A la ciutat de Saragossa, que patia un setge pels francesos dins del context de guerres de la Independència (1808-1814), Agustina era voluntària junt amb altres dones fent la feina de la reraguarda. Enmig de la resistència una granada va fer explotar la munició i màta els artillers, fet que va possibilitar que els francesos es poguessin aproximar. Agustina va decidir  disparar el canó i aquests es van retirar. Per aquest fet va rebre una insígnia, una pensió de trenta rals diaris, el rang d'alferes d'artilleria i dos escuts d'honor pels seus interessants serveis; començà així la llegenda i el mite de l'Artillera del Portillo.
     
    Durant al segon Setge de Saragossa, es diu que va confiscar dos fusells que lliurà de pròpia mà al general Palafox. Va caure malalta de febre tifoide junt amb el seu fill mentre la ciutat de Saragossa es rendia. Agustina volia fugir, però algú la va delatar i la feren presonera. Malalta va marxar cap a França amb el seu fill i tots els presoners. El 25 de març moria el seu fill.

    Agustina apareix a Terol sol·licitant la seva reincorporació a l'exèrcit. A Sevilla, el 30 d'agost de 1809 li van concedir el grau de sotstinent d'infanteria. Comenten que en el seu honor es van celebrar cursa de braus, banquets i que el duc de Wellington li regalà un parell de pistoles amb incrustacions de plata i marfil. Ell mateix va presentar-li al poeta Lord Byron, qui va dedicar-li un vers al poema: Les peregrinacions de Childe Harold. Segons Ronald Fraser, Byron mai va comentar que l'hagués coneguda.

    Va ser destinada a l’exèrcit d'Aragó participant del setge a Tortosa i fou detinguda i conduïda a Saragossa d’on es va poder escapar. Va participar en nombroses accions guerrilleres i a la batalla de Vitòria, on els francesos van ser derrotats definitivament.

    En 1814 es va retrobar amb el seu marit i van marxar cap a Madrid. Agustina va ser rebuda pel rei Ferran i fou honrada amb molts homenatges. Es va instal·lar a Barcelona amb el  marit, que estava malalt de tuberculosi. L’onze de gener de 1814 va néixer el seu segon fill. Finalment el seu marit mor el 2 d'agost de 1823. És llavors quan es va traslladar a València i es casa amb un metge d'Almeria l’any 1824 i un any més tard, el 13 de  juliol de 1825, va néixer la seva filla. El 1853 Agustina deixa el marit i s'instal·la a Ceuta, a la casa de la filla.

    Va morir el 29 de maig de 1857 als 72 anys d'edat. Fou amortallada amb la casaca d'artillera, complint el seu desig. La plaça de Ceuta li va retre honors fúnebres. El 1865, les seues restes mortals van ser traslladades a Saragossa a la Basílica del Pilar. En 1908 es van traslladar les restes a la església de Nostra Senyora del Portillo, on s'erigí un mausoleu que recorda els setges i totes les dones que hi van participar. L’any 1986 es va inaugurar un monument en el seu honor a Fulleda.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Fonts iconogràfiques:

     

    Agustina pintada per Francisco de Goya. Font:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Agustina_d'Arag%C3%B3 [Consulta: 24/02/2010].

    Fonts bibliogràfiques:

    Abascal, Adriana (2002). Una mujer cada mujer. Mis arquetipos. Madrid: Ediciones Temas de hoy.

    Esdaile, Charles (2004). La Guerra de la Independencia. Barcelona: Crítica.

    Esdaile, Charles (2006).  España contra Napoleón. Guerrillas, bandoleros, y el mito del pueblo en alza (1808-1814). Barcelona: Edhasa.

    Fraser, Ronald (2006). La maldita guerra de España. Historia Social de la guerra de la Independencia, 1808-1814. Barcelona: Crítica.

    Irisarri, Ángels de (2009). La artillera: la lucha de España por la libertad. Madrid: Punto de Lectura.

    Querlt del Hierro, María Pilar (2008).  Agustina de Aragón, la mujer y el mito. Madrid: La esfera de libros.

    Sigrun Pas, Zeidler (2000). Goya: Caprichos, desastres, tauromaquia, disparates. Barcelona: Gustavo Gili.

    Solduga, Francisco Javier (2007). Agustina Saragossa Domenech, La artillera del Portillo. Tremp: Garsineu.

    Valcárcel, Isabel (2005). Mujeres de armas tomar. Madrid: Algaba.

    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Maria Soledad Abejon Olivera
    Darrera modificació:2010-09-24 12:55:42