Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Sança, d’Aragó

Identificació:Peregrina, infanta
Data de naixement:1241 (circa)
Data de defunció:1291 (circa)
Relacions familiars:Filla de Jaume I i de Violant d'Hungria.
Nascuda a:
Lloc de defunció:Israel
Llocs de vinculació:Sant Joan d' Acre
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    infanta
  • Religiosa
    peregrina
Condició Jurídico Etnica:
  • Lliure
Biografia:

Filla de Jaume I i de Violant d’ Hongria, la infanta Sança d'Aragó va néixer entre 1241 i el 1247. Va ser la tercera filla del matrimoni. Es va fer peregrina i marxà a Terra Santa. Va morir a Sant Joan de Jerusalem abans de 1291.

Sança d'Aragó abandonà la seva vida de comoditats i va anar a Sant Joan d'Acre. Allà va viure en l'anonimat i en la pobresa i va tenir cura dels malalts. A la seva mort les campanes d'Acre es van posar a tocar soles. Diu la llegenda que el seu cos mort tenia una carta en una de les mans que ningú podia arrencar. Només un bisbe va poder agafar-la. La carta havia sigut escrita abans de morir i revelava la seva identitat.

Hi ha més realitat que llegenda en torn de la figura de Sança d'Aragó. Martí de Riquer l'apunta com a possible creadora i propulsora de la història a la cort dels reis d'Aragó. Arriba a la conclusió que la casa reial de la dinastia de Barcelona estava interessada a divulgar la fama de la santedat de Sança. La casa reial voldria tenir un sant en el seu llinatge com va fer la casa reial de França, la seva rival, quan va canonitzar a Sant Lluís al 1297. El fet que sigui creació reial fa que no hi hagi cap tipus de continuïtat en unes altres manifestacions literàries o tradicionals.

Els fets es coneixen pel testimoni de Don Juan Manuel. Els va plasmar al Libro de Armas. Don Juan Manuel estava emparentat amb la família de Sança, ja que primer es va casar amb la infanta Isabel, filla de Jaume II de Mallorca, neboda de Sança. Quan va morir Isabel es va casar amb Constança, filla de Jaume II d' Aragó i néta del germà de Sança, Pere el Gran.

Martí de Riquer explica que els dos elements que li donen un toc fantàstic al relat, el repicar de les campanes i la mà rígida que no deixava anar la carta fins la aparició d'una santedat, corresponen a elements d'altres llegendes. En concret el repicar de les campanes quan mor algun noble, era un fet molt conegut i difós en molts relats. La mà rígida, correspon a la vida de Sant Aleix, que era un text hagiogràfic molt divulgat.

Obra:
Fonts orals:
Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts iconogràfiques:
Fonts bibliogràfiques:Riquer, Martín de (1956). La leyenda de la Infanta Doña Sancha, hija de Don Jaime el Conquistador.
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Maria Soledad Abejon Olivera
Darrera modificació:2010-09-28 14:56:24