Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Manuela de los Herreros Sorà

Identificació:Escriptora, administradora
Data de naixement:juny de 1845
Data de defunció:abril de 1911
Relacions familiars:Casada amb el misser Enric Bonet i Ferrer i mare de catorze fills i filles.
Nascuda a:Palma
Lloc de defunció:Palma
Llocs de vinculació:Palma
Condició Socio-Econòmica:
  • Activitat_Lliberal
    escriptora
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Manuela de los Herreros i Sorà nasqué a Palma el 10 de juny de 1845, en una família amb un alt nivell cultural, fet que li obriria les portes a una educació a la que molt poques dones de la seva època podien accedir. El seu pare, Manuel de les Herreros, fou director de l’Institut Balear (institució que tingué un pes importantíssim en la renovació pedagògica de les Illes Balears) i un dels seus oncles per part de mare en fou catedràtic. Emparentada amb figures vinculades al món de la cultura, des de ben petita mostrà un gran interès per la lectura que la feu destacar entre les alumnes de les escoles de Bernat Homar i Alexandre Perelló. De la mateixa manera destacà, més endavant, pel seu coneixement de l’anglès, el francès, l’italià i l’alemany, a banda del català (la seva llengua materna).

 

Abans de casar-se, en una època en què va dur una intensa activitat com a escriptora, era habitual veure-la a l’Ateneu Balear (que s’acabava d’obrir a les dones) però arran del seu matrimoni amb Enric Bonet el 1872 i dels catorze fills i filles que tingueren, minvà la seva dedicació a aquest àmbit. Durant els anys de més implicació amb el món literari escriví en prosa i en vers obres de temàtica costumista, formà part de les redaccions de diverses publicacions costumistes mallorquines com La Dulzaina, La Revista Belar i el calendari El Saracossano i publicà en revistes del Principat com Lo Gay Saber i El Calendari Català. D’aquesta mateixa època, se’n destaquen les seves bones relacions amb els escriptors catalans més destacats de la Renaixença que s’acompanyaven, però, de la seva voluntat de no formar part dels certàmens ni dels Jocs Florals i de no reunir tota la seva producció literària en un volum. 

 

Manuela enviudà el 1899 i quatre anys després, el 1903, morí el seu pare que, a més de director de l’Institut Balear havia estat president de la Societat Econòmica d’Amics del País, i col·laborador literari i administrador de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Després de quedar òrfena de pare continuà amb la tasca que aquest realitzava i ocupà el lloc d’administradora de l’Arxiduc.

 

Morí el 29 d’abril de 1911 a Palma, ciutat de la que seria anomenada filla il·lustre el desembre de 1915.

Obra:

Fins el 1978, any en què Guillem Cabrer i Llorenç Pérez reuniren la seva obra en el volum Obra literària dispersa, les seves obres romangueren disperses en diverses publicacions.

 

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:

 

Fonts bibliogràfiques:

«Manuela de los Herreros i Sorà». En: Els moviments literaris contemporanis a les Balears. http://www.hudaweb.com/movlit//autor.php?autor=145. [Consulta: 19/10/2009].

Associació Dones Educadores de les Illes Balears (2006). Dones d'ahir, dones de demà. Palma: Escola de Formació en Mitjans Didàctics.

Pascual, A.; Llabrés, J. (coord.) (1999). Dones i èpoques. Aproximació històrica al món de la dona a les Illes Balears. Palma: J. J. de Olañeta.

 

Vinculada a les entitats:
  • Ateneu Balear
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Iraïs Seguí Palou
Darrera modificació:2010-09-10 16:05:58