Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Victorina Ferrer Saldaña (Victorina Ferrer Saldaña de Corrons)

Identificació:Poetessa, feminista
Data de naixement:1847
Data de defunció:s. xx
Nascuda a:Eivissa
Eivissa
Lloc de defunció:
Llocs de vinculació:Eivissa
València
Condició Socio-Econòmica:
  • Mestressa_de_casa
  • Burgesa
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Filla de l’advocat i periodista eivissenc Josep Ferrer i Cirer i de la valenciana Antònia Saldaña Biguer, és la primera escriptora eivissenca coneguda. Des de petita es mogué dins d'un ambient culte, ja que el seu pare, advocat i periodista, posseïa una impremta a Eivissa i va treure a la llum el periòdic El Ebusitano. Els seus pares havien protagonitzat una tràgica història que es va convertir en llegenda romàntica. El 1852 quan morí son pare, la mare s’amistançà amb qui havia estat soci del difunt a l’impremta, i amb els dos fills Ferrer Saldaña emprengueren un llarg periple per Europa.

 

Tingué una formació cosmopolita perquè la seva mare la féu estudiar a  col·legis de Venècia i Suïssa. Als divuit anys contragué matrimoni amb l'advocat Josep Corrons i Rubio a València, on residí a partir d'aquell moment i on compaginà la dedicació a la família i a la seva producció literària. Als catorze anys havia publicat el primer treball, Un sueño a La Época de Madrid. Des d'aleshores anà col·laborant a diferents periòdics d'Espanya i d'Amèrica, però també de Mallorca.  

 

És l’autora de la llegenda La creu de'n Ribes, publicada a La Moda Elegante Ilustrada. Aquesta obra va ser reproduïda l’any 1887 al Diario de Palma. Algunes de les seves poesies, amoroses la majoria, van ser publicades a l'Almanac d'El Isleño. Victorina no arribaria a veure editada la seva obra Tradiciones y leyendas, a pesar que l’escriptor Manuel Fernández y González ho va intentar, com també recopilar els seus treballs.

 

La seva obra encara es troba dispersa. Qualificada de romàntica tardana, Victorina canta l'enyorament d'Eivissa i la passió amorosa. L'any 1872 publicà a l’almanac El Isleño l'article Dos palabras para las mujeres, que es pot considerar un al·legat contra la misogínia. Fent servir encertats sil·logismes anava desfent els falsos arguments sexistes. Criticava l'estereotip masculí basat a ocultar els afectes i a subjugar la dona. Contenia una denúncia contra l'educació femenina d'aleshores.

Victorina, en els seus poemes amorosos es revelava com una amant amb iniciativa. Aquesta perspectiva l'allunyava de la dona com objecte passiu d'amor, ideal forjat pel romanticisme masculí. Cantava l'amor com un apropament d'ànimes i de cossos.

Victorina Ferrer morí segurament a València ja entrat el segle XX.

Obra:

Poesia:

Un sueño (1861).

A mi madre en su cumpleaños (1864).

¡Pobre Margarita! (1864).

Ingratitud (1865).

A.... (1871).

El hijo del marinero (1871).

Contraste (1872).

A un sauce (1873).

 

Llegendes:

Ángela (1871).

La creu de'n Ribes (1887).

 

Article:

Dos palabras para las mujeres (1872).

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:Col·laborà en diversos periòdics i revistes d’Espanya i Amèrica —La Moda de París, La Moda Elegante, La Ilustración Española y Americana—, i també als diaris de València El Diario Mercantil, El Museo Literario, El Valenciano, El Diario de Valencia i Las Provincias. A Palma publicà a El Diario de Palma  1887 i El Isleño 1871-73.
Fonts bibliogràfiques:

Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Consell Insular d’Eivissa i Formentera.

Pascual, Aina; Llabrés, Jaume (coords.) (1999). Dones i èpoques. Aproximació històrica al món de la dona a les Illes Balears. Palma: J. J. de Olañeta Editor.

Peñarrubia, Isabel (2004). La vida cantada per les poetesses vuitcentistes. Agenda 2004-2057. Institut Balear de la Dona.

Peñarrubia, Isabel (2006). Amor diví, amor profà. Agenda 2006-2007. Institut Balear de la Dona.

Porcel, Baltasar (1984). Les Illes encantades. Barcelona: Edicions 62.

Simón Palmer, Mª del Carmen (1991). Escritoras españolas del siglo XIX. Manual bio-bibliográfico. Madrid: Castalia, p. 268-270.   http://books.google.es/books?id=S36kItnwoMYC&lpg=PA268&ots=8jxAAdN1Ma&dq=Amalia%20Fenollosa%20Peris%20muri%C3%B3%20en&hl=ca&pg=PA776#v=onepage&q=&f=false. [Consulta: 20/09/2009].

Vinculada a les corrents
(culturals i/o de pensament):
  • Romanticisme
  • Feminisme
Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Isabel Peñarrubia Marquès
Darrera modificació:2010-10-01 14:00:40