Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Esclarmonda, de Foix

Identificació:Reina de Mallorca
Data de naixement:1260 (circa)
Data de defunció:1316 (circa)
Relacions familiars:Filla de Roger IV de Foix, comte de Foix i vescomte de Castelló, i de Brunisenda de Cardona.
Nascuda a:
Lloc de defunció:Perpinyà
El Rosselló
Llocs de vinculació:El Rosselló
Mallorca
Condició Socio-Econòmica:
  • Noble
    reina
Condició Jurídico Etnica:
  • Casada
Biografia:

Filla del comte Roger IV de Foix i la seva esposa, Brunissenda de Cardona. Era néta per línia paterna de Roger Bernat II de Foix i Ermessenda de Castellbó, i per línia materna de Ramon VIII de Cardona. Va ser batejada amb el nom de la seva besàvia, Esclarmonda la Major, qui fou arxidiaconesa dels càtars.  

Tenia vint anys quan es casà el 4 d’octubre de 1275, a Perpinyà, amb l’hereu al tron de Mallorca, Jaume II. Aquest enllaç suposaria l’inici d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa dels Foix. D'aquest matrimoni van néixer sis fills: l'infant Jaume de Mallorca (1274-1330), l'infant Sanç I de Mallorca (1276-1324), l'infant Ferran de Mallorca (1278-1316), la infanta Elisabet de Mallorca (1280-1301), la infanta Sança de Mallorca (1282-1345) i l'infant Felip de Mallorca (1288-v1342).

 

El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà, per tal d'evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills; a la frontera fou alliberada gràcies al vescomte Ramon Folc (VI) de Cardona i del comte Arnau Roger i de Pallars.

 

Al costat del seu espòs, va residir a Perpinyà, on avui es conserva el Palau dels Reis de Mallorca. A Palma, van fixar la seva residència a l'Almudaina, i van tenir, a més, residències a Sineu, Manacor i Valldemossa.

 

El 1291 va ingressar al convent mercedari de Sant Pere d'Amer, on va portar una vida virtuosa i morí amb fama de santedat. L'ordre de la Mercè la venera com a beata, i celebra la festivitat el dia 22 d'octubre.

 

El 1315 rebé el seu nét Jaume (el futur Jaume III) a Perpinyà de mans de Ramon Muntaner, fent-se càrrec de la seva tutela.

 

Esclarmonda va morir a Perpinyà, al voltant dels 56 anys. Les seves restes romanen enterrades a l'església de Sant Joan del Rosselló.

 

No es conserva retrat de la reina; no obstant això, Ramon Muntaner la descriu com una de les dones més sàvies i de millor vida, i de les més honestes.

Obra:
Fonts orals:

 

Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
Fonts iconogràfiques:    

Projecte de monument  aEsclermonda de Foix per G. Calvet (1911). Font: http://terraxaman.blogspot.com/2007/08/esclarmonda-de-foix.html [Consulta: 28/02/2010].

 

Fonts bibliogràfiques:

Enciclopèdia catalana. <http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0024572>. [Consulta: 09/11/2009].

Muntaner, Ramon (1973). Crònica [versió integra al català actual per Joan Francesc Vidal-Jové; revisió del lleguatge per Bartomeu Bardagí]. Barcelona: Selecta.

Wikilingua. <http://www.wikilingua.net/ca/articles/e/s/c/Esclaramunda_de_Foix_3894.html>. [Consulta: 09/11/2009].

Wikipedia. <http://ca.wikipedia.org/wiki/Esclarmunda_de_Foix>. [Consulta: 09/11/2009].

Arxius adjunts:
Autor de la fitxa:Catalina Escarrer Bauzá
Darrera modificació:2010-09-27 15:39:01