Diccionari biogràfic de dones
Consultes
[ Llista de biografies     
Fitxa biogràfica:

Caterina Tomàs Gallard (santa Caterina Tomàs)

Identificació:Santa, religiosa
Data de naixement:maig de 1531
Data de defunció:abril de 1574
Relacions familiars:Era filla de Jaume Tomàs i Creus, pagès, i de Marquesina Gallard i Rius.
Nascuda a:Valldemossa
Lloc de defunció:Palma
Llocs de vinculació:Valldemossa
Palma
Condició Socio-Econòmica:
  • Religiosa
    santa
  • Camperola
Condició Jurídico Etnica:
    Biografia:Santa Caterina Tomàs era la sisena de set germans: Miquel, Bartomeu, Jaume, Mateu, Anna, Caterina i Margarida.

    Poc després de néixer l’últim fill, el 1535, el pare morí. El 1541 havien mort també la mare i l’avi patern. El 1544, Caterina passà de dependre de l’oncle matern Joan Gallard, casat amb una germana de la mare, Maria Tomàs: aquest es comprometé a tenir cura d’ella durant 5 anys amb l’obligació de vestir-la, calçar-la, alimentar-la i pagar-li 5 lliures pel seu treball. A canvi ella havia de treballar en profit de la casa, el mas Son Gallard, que l’emparava fent les feines típiques de pagès.

    Caterina tingué la sort de comptar amb l’amistat d’una família benestant que la va admetre a les classes particulars que rebia una filla seva. D’aquesta manera aconseguí que cap als dinou anys fos una persona amb una bona educació intel·lectual.

    Gràcies a l’intervenció de mossèn Castañeda, antic soldat dels exèrcits de Carles I que s’havia salvat d’un naufragi i havia escollit viure com un ermità a Miramar, pogué entrar als 21 anys a l’històric convent de santa Magdalena de Ciutat. Era un monestir de canonesses regulars que es regia per l’orde de sant Agustí i, per tant, dedicat a la pregària. En el temps que hi entrà Caterina, el papat ja havia imposat una severa clausura per a tots els monestirs femenins. Professà el 24 d’agost de 1555.

    Aviat s’escampà la saviesa i prudència de la nova monja i foren moltes les persones, tant pobres com riques, que acudien al locutori per buscar consell. No era estrany que el bisbe mateix de Mallorca, Diego de Arnedo, fos un dels visitants.

    Caterina Tomàs era de complexió malaltissa, sembla que tuberculosa, i la dura vida que portava en el convent augmentà la seva feblesa. El seu intens amor a Crist la feia ser humil, tenint amb freqüència experiències místiques. Contemporanis seus explicaven d’haver-la vist en èxtasi. Solien durar unes 24 hores i alguna vegada, espantades les seves companyes, havien anat a buscar herbes remeieres de Miramar, a tocar de casa seva, per treure-la d’aquesta situació en què es trobava. Una d’aquestes expressions místiques tingué lloc la vigília de Nadal quan una monja li demanà sucre per cantar millor el cant de la Sibil·la. Caterina contestà que li donaria al cor de l’església. Allí la va trobar en èxtasi amb un pa de sucre a la mà. Quan tornava en sí narrava les seves lluites amb el Mal. Tenia fama de visionària amb aparicions de santa Caterina d’Alexandria, sant Antoni de Padua i àngels, i de preveure el futur, cosa que impactà el bisbe Arnedo.

    La seva mort, el 1574, fou per ella viscuda amb tranquil·la serenitat.

    El 1617 s’obrí la tomba de la santeta i es veié que la roba estava com “quan ix de bona bugada” i el cos restava sense cap impuresa, cosa que meravellà els qui hi estaven presents.

    El 1625 el papa Urbà VIII suspengué el seu culte però el papa Pius VI la beatificà i Pius XI la canonitzà el 1930.

    Sor Tomasa mantingué una generosa correspondència. Malauradament només es conserven dues cartes dirigides al P. Vicenç Mas, on es reflecteix el seu amor a la vida plena –recomanava dormir com a mínim 6 hores i menjar allò que el cos necessitava i la seva fe cristiana fortificada per l’alegria i l’esperança en Déu. La redacció d’aquestes cartes és agradable, amb un llenguatge ric i ple de matisos, que segur que connectaven amb qui anaven dirigides.

    Obra:
    Fonts orals:

     

    Fonts documentals, libràries i arxivístiques:
    Biblioteca de Catalunya. F.Bon. 7548.
    Fonts iconogràfiques: Retaule anònim del s. XVIII amb la santa, a una capelleta de Valldemossa. Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Caterina_Tom%C3%A0s_i_Gallard [Consulta: 24/02/2010].
    Fonts bibliogràfiques:

    Arderiu Tió, Josep (1931). Vida de santa Catarina Tomàs. Barcelona: Foment de Pietat.

     

    Gili, Antoni (1994). «Caterina Tomàs i el seu entorn». En: Memòries de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Geneològics, núm. 6,  p. 35-58.

     

    Ferro, Francesc (1618). Nova, vertadera y auctèntica relació de les coses que són estades descubertes y vistes en la manifestació del venerable cos de la serventa del Señor sor Catharina Thomasa, feta en la iglésia de S.M. Magdalena a 16 dies del mes de noembre de 1617 a petició dels Ills. SS. Jurats de la present ciutat y Regne de Mallorca. Palma de Mallorca.

     

    Riutort, Pere.(2006). Santa Caterina Tomàs, la santa pagesa. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica.

    Vinculada a les entitats:
    • Orde de les Canongesses Regulars de Sant Agustí
    Arxius adjunts:
    Autor de la fitxa:Montserrat Sanmarti Roset
    Darrera modificació:2010-10-11 13:45:28